El Tribunal Europeu de Drets Humans no es planteja autoritzar la poligàmia a tot el continent
La regulació del matrimoni depèn de cada país i el tribunal no és un ens legislatiu
La regulació del matrimoni depèn de cada país i el tribunal no és un ens legislatiu

Què s’ha dit?
Que el Tribunal Europeu de Drets Humans es planteja per primera vegada autoritzar la poligàmia a tot el continent.
Què en sabem?
Que s’està avaluant un cas de reagrupació familiar on hi ha implicats menors d’un matrimoni polígam, i que el Tribunal Europeu de Drets Humans no pot autoritzar la poligàmia, perquè el Conveni Europeu de Drets Humans estableix que la regulació sobre els matrimonis depèn de cada país.
Varis portals han publicat notícies que asseguren que el Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH) “es planteja per primera vegada autoritzar la poligàmia” a tota Europa. Citen el cas d’un ciutadà iemenita, Khaled Saleh Mohammed Al-Anesi, que és qui ha recorregut a aquesta instància europea per aconseguir que els Països Baixos acceptin la seva petició de reagrupació familiar amb els fills nascuts de la segona i tercera dona.
És ENGANYÓS. No es tracta d’un cas en què el TEDH hagi de decidir sobre la legalitat de la poligàmia. És una petició de reagrupació familiar, on hi ha implicats menors d’un matrimoni polígam. En qualsevol cas, el que resolgui el TEDH no pot canviar la regulació sobre aquest tipus de matrimoni a Europa, perquè no és un ens legislatiu i perquè això depèn de cada Estat, com asseguren experts consultats per Verificat. L’únic precedent que podria establir seria el d’obrir la possibilitat de poder reagrupar els fills de diferents dones en un país de la UE on el marit polígam hagi obtingut protecció internacional.
«El Tribunal Europeu de Drets Humans es planteja per primera vegada autoritzar la poligàmia a tot el continent»
El cas Al-Anesi
El febrer del 2023, Al-Anesi va recórrer a aquest tribunal europeu quan l’estat on vivia, els Països Baixos, va denegar el permís de residència per als seus cinc fills nascuts de la seva segona i tercera dona, segons el document oficial del TEDH. A ell ja li havien garantit la protecció internacional i havia pogut així reunir-se als Països Baixos amb la seva primera dona i els seus vuit fills, que van obtenir el permís de residència provisional a través del concepte de reagrupació familiar.
Les polítiques de migració dels Països Baixos “només permeten la reagrupació familiar per a una dona i els fills d’aquell matrimoni”, afirma el document del TEDH. Tot i això, el procés en aquest país també estableix que les autoritats han de revisar sempre cas a cas per comprovar si és necessari fer una excepció. En aquesta ocasió, les autoritats competents van determinar que l’interès individual d’Al-Anesi i els seus fills no estava per sobre de l’interès general de protecció de la moral i l’ordre públic, com descriu el document.
Al-Anesi va recórrer llavors al TEDH, al·legant que els Països Baixos estaven violant el dret de respectar la vida en família, protegit per l’article 8 del Conveni Europeu de Drets Humans. Aquest article, que descriu el dret al respecte de la vida privada i familiar, estableix que “no pot haver-hi interferència per part d’una autoritat pública” en l’exercici d’aquest dret excepte si és necessari per llei o per “interessos nacionals de seguretat” o, entre d’altres, per la protecció de la salut i “la moral”, i del respecte als drets i llibertats de les altres persones.
El TEDH no decidirà si la poligàmia és legal
Com descriu Carmen Varela, presidenta de la secció de Dret de Família del Col·legi de l’Advocacia de Barcelona, “és un tema de reunificació familiar, no de si la poligàmia es pot autoritzar o no”.
Com detalla el document del TEDH, aquest tribunal ja ha comunicat la demanda d’Al-Anesi als Països Baixos i un cop la cort europea rebi la rèplica d’aquest estat, segons explica Varela a Verificat, el següent pas és intentar que les parts arribin a un acord. Si això no és possible, el tribunal dictarà sentència i determinarà si hi ha hagut o no violació del Conveni i quines mesures s’han de prendre.
Per tant, al contrari del que asseguren alguns missatges, el que s’està posant en debat al TEDH és el concepte de dret de família: la capacitat de l’Estat de limitar la construcció familiar i el dret a la família que tenen els infants. Encara que la sentència final donés la raó a Al-Anesi, com assegura Alfonso Casasola, expert en drets humans, “l’única cosa que establirà és la possibilitat de poder reagrupar els seus fills en un país de la UE, encara que procedeixin de mares diferents. El problema no és la poligàmia, que no s’accepta”.
El TEDH no pot autoritzar la poligàmia a tota Europa
L’article 12 del Conveni estableix que el dret a casar-se es regula “d’acord amb les lleis nacionals”. Per tant, correspon a cada país el fet de decidir sobre aquest àmbit. Com explica Casasola, “el TEDH no pot autoritzar la poligàmia”.
A més, segons Varela, l’experta en dret internacional i de família, aquest tribunal europeu dictamina si alguna normativa interna d’algun país vulnera els drets humans, i pot sancionar al país i demanar que es modifiqui una determinada legislació, però “no pot legislar, perquè no és un ens legislatiu”.
Difusió de la informació
La informació que publiquen portals espanyols és molt similar a la que van difondre mitjans i organitzacions europees i internacionals a principis de novembre. És el cas del European Centre for Law and Justice (ECLJ), un grup cristià d’incidència política en l’àmbit legal, que fins i tot ha presentat un escrit al Tribunal Europeu al respecte, exposant les seves observacions i temors sobre aquest cas.
Entre aquestes, inclouen que “la qüestió plantejada per aquest assumpte presenta serioses dificultats pel que fa a la interpretació del Conveni, i s’emmarca en el context del consens creixent a Europa hostil a la immigració, en particular la islàmica” i assegura que “és evident que una decisió que pogués ser interpretada com a favorable a la poligàmia seria molt mal rebuda a Europa”.