Catalunya no és insegura en comparació amb la resta del món

Els rànquings internacionals situen Espanya com una regió pacífica i entre els socis europeus només destaca en un delicte

Els rànquings internacionals situen Espanya com una regió pacífica i entre els socis europeus només destaca en un delicte

, , ,

Ja fa anys que la seguretat pública és al centre del debat i hi ha veus que situen Barcelona, Catalunya i Espanya com a regions “perilloses”. Aquests discursos solen utilitzar xifres molt concretes, sovint fora de context, per a justificar-se: Un augment de 8 homicidis d’un any per l’altre, dades descontextualitzades sobre violència sexual, o una comparació amb Europa amb xifres que no es poden comparar. Les enquestes també registren aquest clima i mostren augments en la percepció d’inseguretat, com el CEO o el baròmetre barceloní. 

Per a entendre la magnitud del fenomen de la seguretat i comprendre el context complet, una eina útil és mirar enfora i comparar la situació de Catalunya amb la de la resta del món. Els estudis internacionals situen Espanya, Catalunya i Barcelona com a territoris relativament segurs i, exceptuant un únic indicador, no destaquen per ser espais més conflictius que altres veïns europeus. La diferència és encara més grossa si es compara amb països d’altres continents.

Espanya, entre els 25 països més segurs del món

Segons el Global Peace Index (GPI) de 2025, elaborat per l’Institute for Economics and Peace, Espanya es troba entre els estats més pacífics del món: se situa en la posició 25 en una llista de 163 països, per davant d’altres regions europees com Noruega, el Regne Unit o Suècia. 

Aquest índex mesura el nivell de seguretat i protecció de la societat, el grau de militarització i el nivell de conflicte nacional o internacional, i els resultats d’enguany destaquen que la mitjana de pau als països d’arreu del món ha empitjorat un 0,36%. Com afirma el document, la pau ha disminuït any rere any en 14 dels últims 17 anys.

En canvi, les variables que conformen l’apartat de seguretat i protecció són les úniques que mostren una millora. En concret, segons l’informe, la taxa mitjana d’homicidis a escala global es troba en els nivells més baixos des que es va crear el GPI, el 2008, i la percepció de criminalitat és la variable que més ha millorat, més d’un 2%. El rànquing actual del GPI l’encapçala Islàndia, i a la cua es troben Rússia i Ucraïna. 

Altres índexs internacionals, com la taxa d’homicidis per cada 100.000 habitants del Banc Mundial, situen Espanya a la part baixa de la taula, que lideren Jamaica i Sud-àfrica. Amb una taxa de 0,7, l’Estat espanyol se situa lluny de la mitjana mundial (5,3), i per darrere de països europeus com França o Alemanya. A més, segons les dades d’aquest organisme, en termes d’estabilitat política i absència de violència o terrorisme, Espanya se situa molt a prop de la mediana (percentil 55).

Barcelona, Catalunya i Espanya només destaquen en un delicte

En el context europeu, segons les dades del 2023 de l’Eurostat, Espanya no és líder en gairebé cap dels principals delictes que desglossa aquest organisme i que conformen la classificació internacional de criminalitat: homicidis intencionats, furts, furts de vehicles, entrades a habitatges i agressions. Sí que ho és en robatoris amb violència o intimidació. En aquest tipus de delicte, des del 2008, Espanya ha anat fluctuant entre la tercera i segona posició, fins a situar-se en primera a partir del 2021. 

Catalunya és un dels territoris que empeny l’Estat cap a aquestes posicions, situant-se segona el 2023 en robatoris amb violència, només darrere de Brussel·les. Així i tot, la diferència és important: la capital belga va registrar una taxa de robatoris violents un 50% superior a la catalana.

De manera similar, la demarcació de Barcelona ocupa la quarta posició de gairebé 1.400 regions, per darrere de París, de la Guyana francesa (tot i que no es troba geogràficament a Europa), i de la metròpoli de Brussel·les. 

Barcelona, a mitja taula en furts, malgrat ser el crim més comú

El nombre de delictes ha anat fluctuant al llarg dels anys. En el cas de la ciutat de Barcelona, ha experimentat pics el 2019 i el 2023, però mostra una tendència a la baixa des del 2011, segons les dades dels Mossos d’Esquadra. 

Si s’analitza des d’un punt de vista d’incidència, el delicte més registrat a Barcelona són els furts, és a dir, robatoris sense violència ni intimidació. En aquest sentit, la demarcació de Barcelona, amb gairebé 1.200 furts per cada 100.000 habitants, està lluny de liderar el rànquing de les regions europees amb més incidència, segons la classificació de l’Eurostat. Ocupa la 430a posició d’un total de 1.500 regions. París, que encapçala el rànquing, registra una taxa de furts sis vegades més alta que Barcelona. 

Catalunya tampoc no se situa entre les principals regions europees, segons l’oficina estadística comunitària. Amb poc més de 1.000 furts per cada 100.000 habitants el 2023, Catalunya registra una cinquena part dels que tenen lloc a Brussel·les-Capital, a Bèlgica, la zona europea que encapçala la llista. Sí que és, però, la primera regió espanyola que apareix al rànquing. 

Des d’una perspectiva d’estats, Espanya es troba en vintena posició, amb cinc vegades menys furts per cada 100.000 habitants que els registrats a Suècia, la primera de la llista segons les dades del 2021.