Compte amb l’alarmisme pel suposat «bacteri carnívor»: risc baix al Mediterrani i la majoria d’infeccions són lleus

En les darreres setmanes s’ha popularitzat a les xarxes socials, en portals digitals i mitjans de comunicació una suposada alerta sanitària per l’anomenat “bacteri carnívor” o “menja carn”. Els missatges asseguren que està present a Espanya i que s’ha de vigilar a les platges per evitar infeccions greus que poden acabar amb amputacions. T’HO EXPLIQUEM.

Segons assenyalen a Verificat des del departament de premsa del Ministeri de Sanitat, a dia d’avui, “no existeix cap evidència que indiqui un problema de salut pública” en les aigües de bany espanyoles relacionat amb els bacteris del gènere Vibrio, que inclou l’espècie Vibrio vulnificus, al qual molts mitjans i titulars s’hi refereixen “bacteri carnívor” o “menja carn”.

El Vibrio vulnificus és un bacteri present en ambients salobres (una barreja d’aigua dolça i salada) com la desembocadura d’alguns rius, estanys o zones costaneres que pot infectar una persona a través de ferides obertes o aliments contaminats crus i provocar des de malalties estomacals lleus o infeccions de ferides, fins a sèpsia (infecció generalitzada) i necrosi en els casos més greus i menys freqüents. A Europa, el mar Negre, i parts del Bàltic, del mar del Nord i alguns punts de la costa atlàntica francesa, són les zones amb més presència d’aquest bacteri, tal com es pot comprovar en el visor de les zones amb més presència del Centre Europeu per la Prevenció i Control de Malalties (ECDC).

«El bacteri carnívor arriba a les costes espanyoles»

El terme “carnívor” o “menja carn” és imprecís i no fa referència a un tipus concret de microbi, sinó a la propietat que tenen algunes espècies com el Vibrio vulnificus d’infectar i, en els casos més greus, destruir, teixits del cos. Aquesta infecció bacteriana, coneguda com fascitis necrosant, es pot aturar amb un tractament precoç amb antibiòtics i atenció hospitalària. 

L’augment de les temperatures de l’aigua en zones de baixa salinitat pot augmentar el creixement dels bacteris Vibrio a les aigües costaneres i, per tant, augmentar el risc d’infecció. Cal tenir en compte, però, que Espanya no està actualment entre els països amb risc alt i que la vibriosi (infecció per aquests bacteris) es manté poc freqüent a Europa, segons el darrer informe del 3 de juliol del ECDC. 

D’altra banda, l’oficina de comunicació del  Departament de Salut ha explicat a Verificat que no hi ha cap cas a Catalunya, i que el risc d’infectar-se a través de ferides o de la ingesta de marisc contaminat és “molt baix”. Tampoc el Ministeri de Sanitat no ha rebut “cap notificació de brots associats al bany en aigües recreatives relacionats amb bacteris del gènere Vibrio”.

Com es transmeten els bacteris Vibrio?

Una persona es podria arribar a infectar per bacteris Vibrio si aigua contaminada entra en un tall o ferida oberta, o si menja marisc i mol·luscos (com ara ostres) crus o poc cuinats que estiguin contaminats amb el bacteri, tal com recull un article de l’ECDC d’aquesta setmana.

La majoria de les infeccions són lleus, com malalties estomacals lleus o infeccions de ferides, tot i que en grups especialment vulnerables poden acabar sent greus o potencialment mortals, tal com explica l’ECDC al seu web.

En el cas concret del Vibrio vulnificus, els símptomes d’infecció per via alimentària inclouen diarrea (diversos dies), nàusees i vòmits, febre i calfreds, i en casos greus pot arribar a infectar el torrent sanguini. Per altra banda, en el cas d’infecció d’una ferida, pot provocar afectacions localitzades a la pells, butllofes, i en casos greus, infecció muscular i destrucció generalitzada de teixit.

“En persones sanes, la infecció sol ser lleu, autolimitada o fins i tot passar desapercebuda. Tanmateix, si la persona pertany a un grup de risc, tant la infecció d’una ferida com la infecció intestinal poden progressar cap a formes greus”, puntualitza Carmen Amaro, professora a la Universitat de València i investigadora a l’Institut Universitari de Biotecnologia i Biomedicina (BIOTECMED), en declaracions al Science Media Centre España (SMC). Són grups de risc, per exemple, persones susceptibles per patir malalties preexistents que comprometen d’alguna manera la resposta immunitària davant la infecció. “Si una persona té una ferida oberta, és recomanable no banyar-se al mar, en estuaris o en aigües salobres, especialment durant períodes de temperatures elevades i, sobretot, si pertany a un grup de risc”, recomana

No “mengen carn”

És en els casos més greus, però, quan es pot donar la situació que alguns mitjans han descrit com “menjar carn”, una definició imprecisa d’una condició greu anomenada fascitis necrosant. Bacteris com el Vibrio vulnificus tenen i alliberen una sèrie de proteïnes (enzims) i toxines que són capaços de destruir teixits per sota de la pell, segons explica Madeline Barron, doctora en microbiologia, en un article de la Societat Americana de Microbiologia. Això, però, no és gaire comú: la majoria d’infeccions per Vibrio vulnificus són lleus.

«És convenient recordar que el terme [“carnívor” o “menja carn”] és un recurs periodístic, no científic, i que descriu una complicació poc freqüent», remarca Juan Vicente Mulet Bayona, Facultatiu Especialista en Microbiologia i Parasitologia, Consorci Hospital General Universitari de València, a SMC España.

Des del Departament de Salut assenyalen a Verificat que aquestes infeccions tenen tractament antibiòtic “com qualsevol infecció bacteriana de pell”. Davant d’una infecció, és important l’actuació precoç perquè és quan es deixa evolucionar que pot arribar “a fer gangrena i necrosi”.

Manuel Antonio Rodríguez-Iglesias, catedràtic de Microbiologia de la Universitat de Cadis, destaca a Verificat que “la majoria de les persones que es banyen al mar mai desenvoluparan una infecció” perquè “els casos solen produir-se en circumstàncies molt concretes, com persones amb malalties hepàtiques, immunosupressió o altres factors de risc”.

“És important assenyalar que detectar Vibrio a l’aigua no significa necessàriament que existeixi un problema sanitari. La seva presència és natural i el risc depèn de la concentració bacteriana, les condicions ambientals i la susceptibilitat de les persones exposades”, detalla el catedràtic, destacant que els casos, tot i així, són excepcionals. 

D’altra banda, explica, dins de l’espècie Vibrio vulnificus es reconeixen soques ambientals, que no produeixen infeccions greus, i variants clíniques, que sí tenen un comportament més agressiu, però que “se n’han descrit molt pocs casos a Espanya i cap al mar Mediterrani”.

Des del Departament de Salut, assenyalen a Verificat que a Catalunya no en tenim cap cas.

No són contaminants, sinó part natural d’alguns ambients marins

Els bacteris Vibrio i en especial l’espècie Vibrio vulnificus “no són contaminants, sinó part de la microbiota habitual de l’aigua de mar” i “estan presents de forma natural en ambients marins i estuarins”, explica Rodríguez-Iglesias. Des del departament de premsa del Ministeri de Sanitat, remarquen que “la seva presència al medi ambient no implica per si mateixa un risc per a la salut pública ni suposa l’existència d’un brot”.

A Europa, el mar Negre, el Bàltic i parts de la mar del Nord són les principals zones de risc, assenyalen a Verificat des del departament de premsa de l’ECDC. “La mar Mediterrània i l’Atlàntic normalment no són zones de risc per al Vibrio a causa de l’elevada salinitat de l’aigua. Tot i això, pot haver-hi risc en estuaris, particularment si entra més aigua dolça al mar, per exemple després d’episodis de pluges intenses”, expliquen.

Font: Visor de Vibrio (08/07/2026) – ECDC

És en aquestes zones on es barreja aigua salada i aigua dolça “on es poden generar condicions molt favorables per a aquests bacteris, especialment durant les onades de calor marines”, ja que “els vibrios proliferen especialment quan la temperatura superficial de l’aigua supera aproximadament els 20 °C”, afegeix Rodríguez-Iglesias.

El canvi climàtic n’augmenta la presència, però el risc d’infecció per ara és baix

L’ECDC ja va publicar l’any passat que l’augment continuat de la temperatura de l’aigua del mar augmentava la probabilitat que es produïssin infeccions per bacteris del gènere Vibrio, i l’Agència Catalana de Seguretat Alimentària també ha augmentat la vigilància davant la possibilitat que el Vibrio vulnificus proliferi.

En 13 anys, entre el 2010 i el 2023, hi ha hagut 167 casos d’infeccions al sud d’Espanya, amb un augment de la incidència al llarg dels anys paral·lel a la tèndència a l’alça de les temperatures a les aigües costaneres, segons un estudi del qual Rodríguez-Iglesias n’és coautor. “El risc existeix i ha augmentat en els darrers anys, encara que continua sent relativament baix per a la població general”, explica.

És un dels exemples més clars de com el canvi climàtic pot modificar l’epidemiologia de determinades malalties infeccioses, segons l’expert: “Amb l’escalfament global, els estius són cada vegada més llargs i el mar es manté càlid durant més temps. Això amplia tant la distribució geogràfica d’aquests bacteris com la durada de la temporada en què es poden trobar en concentracions elevades”.

L’expert considera que “és poc probable que el Mediterrani reprodueixi de manera semblant el patró epidemiològic del Bàltic, però l’escalfament progressiu de les seves aigües fa recomanable mantenir una vigilància ambiental i clínica continuada, ja que el risc d’infeccions per Vibrio probablement continuarà augmentant en les properes dècades”.