Aquest article té més de 1 mesos
No són musulmans demanant la Llei Xaria a Suècia després de la victòria socialdemòcrata, és una protesta del 2024 contra la islamofòbia
22/09/2026
|
Redacció
Actualitzat el 09/10/2026
No són musulmans demanant la Llei Xaria a Suècia després de la victòria socialdemòcrata, és una protesta del 2024 contra la islamofòbia
,

Què s’ha dit?

Que musulmans suecs demanen aplicar la Llei Xaria al país després de la victòria del Partit Socialdemòcrata a les eleccions legislatives.

Què en sabem?

Que el vídeo de la manifestació es va gravar fa dos anys i el noi no crida en favor de la Llei Xaria, sinó que fa una pregària típica de l’islam. Que no hi ha constància de cap campanya en favor d’aplicar la llei islàmica a Suècia.

Després de la victòria del Partit Socialdemòcrata a les eleccions parlamentàries de Suècia han circulat nombroses publicacions de comptes espanyols que afirmen que al país nòrdic, “els musulmans exigeixen que s’implementi la Llei Xaria després que l’esquerra guanyi les eleccions”. Les publicacions inclouen les imatges d’un noi que fa càntics en àrab en una manifestació. Les publicacions són FALSES. 

El vídeo circula des del 2024 i coincideix amb una manifestació a Estocolm en protesta d’una crema de l’Alcorà, i el que crida el noi no té res a veure amb la Llei Xaria, sinó que és una pregària rutinària de l’islam. A més, no hem trobat cap notícia recent que informi de suposades demandes d’aplicar la llei islàmica a Suècia.

«A Suècia els musulmans exigeixen que s’implanti la Llei Xaria després que l’esquerra guanyi les eleccions gràcies als seus vots.»

El vídeo va ser gravat davant l’estació de metro de Skärholmen, al sudest d’Estocolm, i s’ha publicat en múltiples ocasions almenys des del juliol del 2024. Els esdeveniments 

van tenir lloc durant una manifestació convocada en protesta d’una crema de l’Alcorà per part de l’activista Jade Sandberg el 26 d’abril de 2024, com va reportar un portal web suec. La retransmissió en directe a YouTube mostra una dona amb una creu cremant el text de l’islam i un grup de gent protestant-hi, en la mateixa plaça de l’estació i amb les mateixes persones que s’observen en les imatges compartides recentment.

El noi del vídeo pronuncia una oració sense cap relació amb la Xaria

El noi de la fotografia viral és el protagonista del vídeo que s’ha compartit aquesta darrera setmana, i on se’l veu fent càntics en àrab. Tot i que una part del que diu és difícil d’entendre, els verificadors d’Annir, membres com Verificat de la Xarxa Internacional de Verificadors (IFCN), ens han assistit identificant l’oració:

“No hi ha més divinitat que Déu (Al·là), Mahoma és el missatger de Déu.
L’islam romandrà amb el permís de Déu.
Si el combats, es fa més fort; i si el deixes, s’estén.
No hi ha més divinitat que Déu”.

Aquestes paraules són una variació de la xahada, ens han explicat d’Annir. És una professió de fe de l’islam que forma part de les oracions diàries, segons defineix el Termcat. No hem trobat cap relació entre aquestes paraules i la suposada campanya per estendre la Llei Xaria en països europeus.

En els dos anys des que el vídeo es va gravar, s’ha compartit en contextos diferents. Greece Fact Check, també membre de les xarxes internacionals, va desmentir missatges en grec que afirmaven que es tractava d’“islamistes” demanant la Llei Xaria.

Cap prova d’una suposada campanya per la Xaria a Suècia

Més enllà que la suposada prova que evidenciaria la campanya per aplicar la Llei Xaria a Suècia està descontextualitzada, no hem trobat cap informació sobre l’existència d’una campanya amb aquest objectiu. De fet, el parlament suec va aprovar el 2025 una moció per prohibir “sistemes legals paral·lels, com la llei xaria, en casos en què aquests estiguin en conflicte amb la legislació sueca, la igualtat de gènere i els drets humans”, però es va rebutjar el febrer d’aquest any perquè consideren que ja hi ha accions en marxa sobre aquest tema.

Durant la campanya electoral prèvia a les eleccions legislatives sueques, celebrades el 13 de setembre, algunes comunitats musulmanes es van mobilitzar per “aconseguir que més persones votin”, explica un reportatge de SVT, la cadena de televisió pública sueca. Segons aquesta informació, algunes personalitats influents en la comunitat van posicionar-se en contra dels Demòcrates de Suècia, que a la UE comparteixen grup polític amb Vox o Germans d’Itàlia.

Verificació elaborada per Ona Sindreu Cladera, Marc Masip i Laura Cercós Tuset.

Religió
Whatsapp icono

Envia'ns per WhatsApp el que vulguis verificar i ens hi posarem
695 225 233

Educació en l'era de la desinformació
Projectes d'alfabetització mediàtica i informacional per promoure una ciutadania crítica
Desfake
icona de cor de donació
Et necessitem

Amb la teva aportació contribuiràs a un debat polític més saludable i ajudaràs a impulsar projectes educatius per ensenyar a navegar el caos informatiu i a defensar-se de la desinformació.

Articles relacionats

  • L’expresident de la Generalitat Lluís Companys i els seus consellers, a presó a Madrid, pocs dies abans iniciar el consell de guerra contra ells. Font: Wikipedia https://hemerotecadigital.bne.es/hd/es/viewer?id=ebac6aed-f27c-4dcf-b1e8-063c4d9a1b27&page=23

    Què sabem del tracte del Govern de Lluís Companys als religiosos durant la Guerra Civil?

  • Pedro Sánchez no ha anunciat penes de presó per qui insulti Mahoma o l’islam, com diuen missatges virals

  • Ni Israel ni les Falles de València: el vídeo d’un míssil impactant en un edifici mostra Beirut el 2024

Especials

  • Xarxes socials: com impacten en la salut i desenvolupament dels menors?

    Oferim dades verificades sobre l’ús de xarxes socials per part d’infants i adolescents

  • Habitatge: estem davant d’un canvi de model?

    Radiografiem l’estat de l’habitatge a Barcelona i Catalunya i aportem dades sobre els punts més candents del debat públic

  • Feminisme: avança o recula des del 2000?

    Tracem una retrospectiva en dades de la desigualtat de gènere i desgranem les percepcions actuals sobre feminisme