Immigració i ajudes socials: tot el que has de saber per no caure en la desinformació de Vox. Oficina del Servei Públic d’Ocupació de Catalunya (SOC) al carrer Sepúlveda, a Barcelona. Departament d’Empresa i Treball
21/11/2026
|
Redacció

L’accés de les persones estrangeres a les ajudes socials és una de les narratives més presents en el discurs de Vox en la campanya electoral del 29N. En diversos mítings i entrevistes, Santiago Abascal ha assegurat que reben un tracte preferent i que passen per davant dels espanyols. Amb aquests arguments justifiquen la seva proposta de “prioritat nacional”, que advoca per una política on “els espanyols” tinguin accés preferent.

És fals que ser estranger suposi cap mena d’avantatge en la gran majoria d’ajudes no contributives: s’atorguen per criteris socioeconòmics, com la renda, com ja hem detallat abans al portal Les mentides alimenten l’odi. De fet, algunes requereixen diversos anys de residència. A més, les persones en situació irregular no poden accedir a la gran majoria d’ajudes.

Els espanyols representen la major part dels adjudicataris d’ajudes com l’ingrés mínim vital, la renda garantida de ciutadania o l’habitatge protegit, si bé les persones estrangeres estan sobrerepresentades en algunes estadístiques. Això es deu a factors econòmics: tenen taxes de pobresa fins a tres vegades més elevades que la població espanyola.

La residència legal és un dels requisits bàsics per accedir a ajudes i serveis socials

La gran majoria d’ajudes i serveis requereixen, almenys, el permís de residència, així que les persones en situació irregular no poden accedir-hi. Els únics dos serveis que no requereixen la residència legal a Espanya són l’accés a la sanitat universal i a l’educació per als menors d’edat, com hem explicat anteriorment.

L’accés a la sanitat pública és un dret universal a Espanya, i com a tal hi tenen accés els espanyols i els residents, com també persones no registrades o autoritzades com a residents. Per accedir-hi, només cal estar empadronat o demostrar la residència efectiva al territori, i obtenir una targeta sanitària individual.

En algunes ajudes, com l’Ingrés Mínim Vital, es demana un temps mínim de residència, en aquest cas, un any. Per obtenir la pensió no contributiva per jubilació és necessari haver residit a Espanya 10 anys, i per a la d’invalidesa, 5.

El programa electoral de Vox per al 29N contempla “suprimir les ajudes a immigrants il·legals”. Tanmateix, una persona en situació irregular només pot accedir a la sanitat i, en cas de ser menor d’edat, a l’ensenyament públic, “sigui quina sigui la seva situació administrativa”, com estableix la llei 4/2000, sobre els drets i llibertats dels estrangers.

Una part de les ajudes que ofereix l’Estat són contributives, és a dir, es requereix generalment una cotització mínima a la Seguretat Social. Per tant, no hi poden optar les persones que no hagin treballat.

En el cas de les no contributives, per a les quals només es demana la residència, es tenen en compte diferents factors socioeconòmics; el més important és la renda. La nacionalitat no és un criteri, però en algunes ajudes les persones estrangeres hi estan sobrerepresentades. Un fet relacionat amb què tenen taxes de risc de pobresa superiors.

A Catalunya, algunes ajudes educatives no tenen el permís de residència o treball com a requisit indispensable, com hem explicat anteriorment. En són exemple les beques menjador, que poden sol·licitar les famílies de menors empadronats i escolaritzats a Catalunya, com ha confirmat a Verificat el Consorci d’Educació de Barcelona. També el val escolar de 60 euros que reben les famílies de tot l’alumnat per adquirir material educatiu. El fet d’haver nascut en un altre país no suposa cap avantatge.

L’IMV va majoritàriament a espanyols, però els estrangers hi estan lleugerament sobrerepresentats

La principal ajuda no contributiva de l’Estat és l’Ingrés Mínim Vital, una prestació destinada a garantir un mínim d’ingressos a persones i famílies en situació de vulnerabilitat econòmica que hagin residit legalment a Espanya de forma continuada en els últims 12 mesos, com a mínim. Per repartir l’IMV es tenen en compte les rendes, el nivell d’ingressos i el patrimoni de la unitat de convivència del sol·licitant, segons la llei 19/2021 que regula l’ajuda.

L’octubre de 2026 hi havia 911.274 titulars d’aquesta prestació, dels quals l’àmplia majoria eren espanyols, un 82,7% (753.264) i un 17,3% eren estrangers (157.700), segons l’última estadística publicada per l’Institut Nacional de la Seguretat Social (INSS). Així, les persones amb nacionalitat estrangera estan lleugerament sobrerepresentades, ja que són el 15,1% de la població.

De mitjana, l’IMV va atorgar 524,6 euros per llar, a un total de 2.781.679 persones.

El 2024, un 4,8% de les persones migrants i un 3,6% de la població amb nacionalitat espanyola total percebien l’IMV, segons l’informe La realitat migratòria a Espanya: prioritats per a les polítiques públiques del Consell Econòmic i Social (CES), un òrgan consultiu del govern espanyol, que va publicar l’última edició el 2025. “La proporció de població estrangera perceptora de l’IMV és molt inferior a la que s’esperaria d’un sistema de protecció social”, afirma l’informe.

Això, tenint en compte que la població en risc de pobresa i exclusió social (taxa AROPE) entre els migrants no europeus és més del doble que entre la població espanyola (53,5% davant del 20,5%), i la carència material o social severa gairebé triplica a la registrada entre la població espanyola (17,4% davant del 6,4%), segons dades de l’INE de 2025.

Més enllà de l’IMV: pel que fa als usuaris dels serveis socials en general, la Memòria del Sistema d’Informació d’Usuaris de Serveis Socials del 2024 reflecteix que el 78% dels usuaris de tot l’Estat eren de nacionalitat espanyola.

A Catalunya, els estrangers tampoc reben la majoria de la RGC

En el cas de Catalunya, les dades corroboren la mateixa tendència. El 2024, el 73,4% dels beneficiaris de la Renda Garantida de Ciutadania tenien la nacionalitat espanyola, i el 27%, estrangera, segons les dades del Ministeri de Drets Socials, Consum i Agenda 2030. Els estrangers, que representen el 19% de la població, també hi estan sobrerepresentats.

A Catalunya, el 2025 les taxes de pobresa de la població immigrant també més que dupliquen les de la població espanyola: el 49,7% estava en risc de pobresa o exclusió social davant del 17,5% de les persones amb nacionalitat espanyola, d’acord amb la taxa AROPE publicada per l’Idescat.

L’accés a l’habitatge protegit també té en compte els ingressos 

Vox també ha fet diverses al·lusions a una suposada prioritat en l’accés de la població estrangera a l’habitatge de protecció oficial (HPO), com també a les ajudes d’habitatge. Per accedir-hi és obligatori tenir residència legal a Espanya, i s’atorguen d’acord amb diferents criteris com els ingressos, la composició familiar, el municipi o barri de residència i possibles situacions de vulnerabilitat.

Segons dades de l’Agència Catalana de l’Habitatge obtingudes per Verificat a través d’una petició de transparència, només el 15% dels habitatges de protecció oficials adjudicats entre el 2024 i el setembre del 2025 van anar a persones estrangeres (identificades amb NIE), quan representen el 19% de la població de Catalunya.

En anys anteriors, aquest percentatge havia oscilat entre el 9% i el 23%, depenent de l’any.

Text elaborat per Ariadna Mañé, Laura Cercós Tuset, Ona Sindreu Cladera i Alba Tobella.

Eleccions Generals 2026MigracióNarrativaVox
Whatsapp icono

Envia'ns per WhatsApp el que vulguis verificar i ens hi posarem
695 225 233

Educació en l'era de la desinformació
Projectes d'alfabetització mediàtica i informacional per promoure una ciutadania crítica
Desfake
icona de cor de donació
Et necessitem

Amb la teva aportació contribuiràs a un debat polític més saludable i ajudaràs a impulsar projectes educatius per ensenyar a navegar el caos informatiu i a defensar-se de la desinformació.

Articles relacionats

  • No hi ha quasi 6 milions d’estrangers més que fa 5 anys: Abascal insisteix en triplicar la xifra de l’INE. Imatge: RTVE

    No hi ha «quasi 6 milions» d’estrangers més que fa 5 anys: Abascal insisteix en triplicar la xifra de l’INE

  • Un home sosté una pancarta que diu "Legalització per a tothom" durant una manifestació de migrants a Barcelona el 20 de juny de 2020, en commemoració del Dia Mundial del Refugiat i exigint la regularització per als refugiats i migrants a Espanya. Cap efecte crida no està motivat per la regularització. (Foto de Josep LAGO / AFP)

    Ni les ajudes socials ni les regularitzacions generen un «efecte crida»: els estudis ho desmenteixen

Especials

  • Xarxes socials: com impacten en la salut i desenvolupament dels menors?

    Oferim dades verificades sobre l’ús de xarxes socials per part d’infants i adolescents

  • Habitatge: estem davant d’un canvi de model?

    Radiografiem l’estat de l’habitatge a Barcelona i Catalunya i aportem dades sobre els punts més candents del debat públic

  • Feminisme: avança o recula des del 2000?

    Tracem una retrospectiva en dades de la desigualtat de gènere i desgranem les percepcions actuals sobre feminisme