Alerta amb vídeos falsos o d’altres catàstrofes que circulen com si fossin dels terratrèmols de Veneçuela
Les xarxes socials s’han inundat de contingut descontextualitzat o fals aprofitant l’onada d’interès pels sismes del 24 de juny per aconseguir visualitzacions i republicacions
Les xarxes socials s’han inundat de contingut descontextualitzat o fals aprofitant l’onada d’interès pels sismes del 24 de juny per aconseguir visualitzacions i republicacions

Què s’ha dit?
S’han compartit vídeos de salts d’aigua, ràfegues de vent extremes, edificis caient i movent-se durant els dos terratrèmols de Veneçuela.
Què en sabem?
Que els vídeos corresponen a altres episodis meteorològics en altres llocs del món, i que alguns estan generats amb intel·ligència artificial.
Arran dels dos terratrèmols de magnitud 7,2 i 7,5 a Veneçuela el 24 de juny han circulat milers de vídeos i imatges de la situació al país. Entre ells, hi ha vídeos d’altres catàstrofes trets de context o imatges generades amb intel·ligència artificial. Són publicacions ENGANYOSES.
Quan es produeix una catàstrofe, les xarxes socials s’omplen ràpidament de contingut provinent de fonts molt diverses, sovint gravades pels mateixos usuaris i testimonis, i amb fiabilitat desigual, cosa que dificulta distingir la informació veraç de la falsa o la descontextualitzada. Una part d’aquests vídeos no busca informar, sinó generar visualitzacions i interaccions, ja que plataformes com TikTok compensen econòmicament els creadors en funció del trànsit que generen, especialment imatges amb una alta càrrega emocional, com és el cas de les tragèdies naturals.
Aquest edifici caient no és a La Guaira, sinó a Turquia el 2023
Diversos comptes a Instagram, TikTok i Facebook han compartit un vídeo d’un edifici caient a terra, afirmant que ha succeït durant a causa dels terratrèmols a la ciutat costanera de La Guaira, la més afectada. És ENGANYÓS.
Les imatges corresponen a l’esfondrament d’un edifici residencial a Kahramanmaraş, a Turquia, el 2023, com va informar el mitjà turc Akdeniz Gazetesi. La construcció estava danyada després del terratrèmol del 6 de febrer d’aquell any i se’n volia fer una demolició controlada, però va caure cap endavant. El diari de la localitat, Asku Haber, va publicar la caiguda vista des de diferents perspectives.


Les imatges també han estat verificades per Misbar, membre com Verificat de la xarxa internacional de fact-checkers (IFCN).
Aquest vídeo d’un terratrèmol al carrer va circular originalment sobre el Japó i és IA
Un vídeo d’un terratrèmol suposadament gravat per càmeres de seguretat al carrer ha estat compartit per usuaris d’Instagram, YouTube i X, que afirmen que són imatges de Veneçuela. És ENGANYÓS.
El vídeo va viralitzar-se recentment sobre el terratrèmol del Japó del 20 d’abril d’enguany. Tanmateix, les imatges daten del 15 de desembre del 2025 i mostren detalls que podrien indicar que estan generades amb intel·ligència artificial.
Una inspecció visual revela algunes possibles inconsistències amb un terratrèmol. Mentre que els edificis del fons es desplacen de manera violenta, el blanc de primer plànol no es mou. A més, sembla que en la seva base els edificis es desplacen, gairebé deslliçant-se, enlloc d’inclinar-se o tremolar.

En dues ocasions, es pot observar alguna mena de danys al local de la planta baixa de l’edifici de color taronja, amb molta pols que es dissipa de sobte. A mig vídeo, a la part dreta inferior, un objecte apareix a la cantonada del carrer i no es mou més. El pal de la llum de l’esquerra, a la part inferior està per sobre del mur o pal de color gris fosc, però a la part superior s’amaga per darrere o s’hi fusiona.
L’organització taiwanesa MyGoPen, membre com Verificat d’IFCN, va destacar que el text llegible sobre l’edifici blanc no és consistent: els caràcters del cartell a la paret semblen ser xinès o japonès, però el del terra de la calçada és coreà. El vídeo també ha estat verificat per AFP Fact-check, membre com Verificat d’IFCN.

Compte amb els reculls de vídeos que reciclen imatges passades d’altres situacions
En moments de crisi, és habitual que circulin vídeos d’altres catàstrofes presentats com a imatges recents. És el cas d’un tall breu que mostra un salt d’aigua de gran cabal que circula de manera viral acompanyat del text que situa les imatges a Veneçuela. És ENGANYÓS. En realitat, les imatges corresponen a unes pluges molt intenses registrades a Múrcia el 2024, tal com va documentar en el seu moment el compte meteorològic MeteOrihuela.

Quelcom similar passa amb un altre tall breu que mostra un carrer nocturn amb ràfegues de vent d’una intensitat extrema. La imatge, descontextualitzada i sense cap referència geogràfica clara, s’ha difós associada als terratrèmols de Veneçuela. El vídeo original, però, el va publicar Azteca Noticias, és del 2023 i correspon a imatges captades a Tailàndia durant un episodi meteorològic d’aquell any.

Un tercer exemple és el d’un vídeo que mostra una ciutat amb un vent extrem, però que està extret d’una publicació que el presenta com a imatges recents de Lomas del Sur, a Mèxic, del mes de maig. En aquest cas, però, el contingut no és ni tan sols material real, sinó que el vídeo ha estat generat íntegrament amb intel·ligència artificial, fet que es pot detectar observant la marca d’aigua visible a la cantonada superior esquerra de la imatge de la publicació original.
