Tothom té el dret i el deure d’empadronar-se, també si es troba en situació irregular o sense sostre

El frau es dona quan es falsifiquen contractes de lloguer o factures, o quan es cobra o s’extorsiona a canvi d’un registre al padró

El frau es dona quan es falsifiquen contractes de lloguer o factures, o quan es cobra o s’extorsiona a canvi d’un registre al padró

, ,

Què s’ha dit?

Que algunes persones tenen dret a empadronar-se i d’altres, no.

Què en sabem?

Que tothom té el dret i el deure d’empadronar-se, independentment de si es troba en situació irregular o no té domicili.

Arran de la notícia de centenars d’empadronaments suposadament fraudulents a Sant Cugat i Lleida, que han compartit diversos mitjans locals i que han confirmat els mateixos alcaldes d’aquests municipis en entrevistes a El Món a RAC1, s’ha reobert el debat, alimentat amb discursos d’odi, sobre el dret d’empadronament de les persones migrades. S’ha promogut, també, una idea confusa del que representa un empadronament fraudulent o irregular i s’ha relacionat amb el suposat efecte crida, àmpliament desmuntat, com hem explicat anteriorment a Verificat. 

T’HO EXPLIQUEM. El padró és un dret i una obligació de totes les persones que resideixen al territori espanyol, com vam explicar a Verificat. Això inclou les persones que es troben en situació irregular o sense llar. Per això existeixen mecanismes com, per exemple, que l’Ajuntament les empadroni en seus de serveis socials o de l’alberg municipal, com ja vam explicar el 2024. Els empadronaments fraudulents es donen si s’han falsificat contractes de lloguer o factures, o quan es cobra o s’extorsiona les persones en situació administrativa irregular a canvi d’un registre al padró. L’ajuntament de Sant Cugat ha confirmat, per ara, cinc dels 324 casos sospitosos de frau, segons ha explicat a Verificat el seu gabinet de premsa.

«Que al padró s’hi pugui empadronar la gent que té dret, i qui no, evidentment, no ho permetrem«

Jordi Puigneró, tinent d’alcalde de l’Ajuntament de Sant Cugat

Fraus en l’empadronament a Sant Cugat i Lleida

L’alcalde de Sant Cugat per Junts, Josep Maria Vallès, confirmava dimecres en entrevista a El Món a RAC1 (minut 21:46), que a principis del passat mes d’agost havien començat a detectar certes irregularitats i que a partir del dia 18 d’aquell mes s’havien aturat els empadronaments sospitosos al municipi. Detallava que 324 “estan en procés de revisió” i apuntava a una “màfia” dedicada “professionalment” a l’empadronament fraudulent. El departament de premsa del consistori ha concretat a Verificat que, per ara, són cinc els casos confirmats basats en contractes fraudulents. En termes similars s’expressava l’alcalde de Lleida, Fèlix Larrosa (PSC), a SER Catalunya el passat mes de maig, quan denunciava l’existència de “màfies” i “pràctiques corruptes” i assegurava que havien detectat casos de cobraments per empadronar les persones.  

Tothom té el dret i el deure d’empadronar-se

L’empadronament és un dret i una obligació de totes les persones que viuen en un municipi, independentment de la seva situació administrativa, com vam descriure al portal web de Verificat on es verifica informació relacionada amb migracions, Les mentides alimenten l’odi. Ho estableix l’article 15 de la Llei Reguladora de les Bases de Règim Local i l’article 6 de la Llei d’Estrangeria. És a dir, és un tràmit bàsic perquè qualsevol persona pugui formar part, com a ciutadà, del municipi en el qual viu.

Per a empadronar-se en un immoble només cal acreditar la residència efectiva, per exemple, mitjançant contractes de compravenda o les factures de l’aigua i llum. No hi ha un límit respecte al nombre de persones a empadronar en un immoble, sempre que resideixin allà. És, per tant, responsabilitat dels ajuntaments verificar que aquesta residència sigui efectiva i tramitar la seva baixa si no ho és.

Això sí, les persones estrangeres empadronades no comunitàries sense papers han de renovar la seva inscripció en el padró cada dos anys i, en defecte d’això, tindrà lloc la baixa, segons l’article 16 de la Llei 7/1985.

No tenir sostre o estar en situació irregular no és impediment

No tenir un sostre, a més, no anul·la el dret i l’obligació d’inscriure’s en el padró, com tampoc ho fa tenir un habitatge en males condicions o estar en un immoble ocupat. La legislació espanyola ho preveu, a través de reglaments i resolucions, on s’explicita que les persones sense domicili que ho hagin comunicat als serveis socials podran inscriure’s en el padró. Es fa a través de la figura de “domicili fictici”, amb la qual els serveis socials estableixen l’adreça, ja sigui en la seva pròpia seu o en la de l’alberg municipal, per exemple, com ja vam explicar a Verificat. 

El negoci dels empadronaments

Un altre cas freqüent d’irregularitats del padró és el del negoci submergit d’alguns propietaris i titulars de contractes de lloguer que demanen diners a canvi d’una autorització que permeti a una altra persona empadronar-se a casa seva. A portals de venda en línia com Milanuncios i Wallapop hi ha publicacions que ofereixen diners per aquest tipus de certificats i també els que anuncien el servei a canvi de diferents quantitats de diners, tal com han reportat mitjans periodístics com eldiario.es i l’ABC.

També hi ha situacions en què el negoci es fa amb domicilis aliens. “Si en un edifici hi ha una persona gran sola, donen el domicili d’aquesta persona, robant-los fins i tot rebuts de la bústia per emprar com a prova”, explicava Verifica RTVE, el portal de verificacions de RTVE. En aquell cas, es tractaria de falsedat documental.

Les irregularitats comporten sancions

Quan es falsifiquen contractes de lloguer o factures, això comporta un delicte de falsedat documental i, per tant, està a les mans de l’àmbit policial investigar-ho. El Codi Penal regula als articles 390 i posteriors les multes i sancions per delictes de falsedat documental. Concretament, l’article 395 de falsificació de documents privats estableix penes de presó de sis mesos a dos anys.

A més, si es comprova que una persona està empadronada a un domicili que no és el seu habitatge habitual, es preveuen multes de fins a 150 euros, segons l’article 59 del Reial decret legislatiu 781/1986. També es donaria de baixa la persona del padró.

Blindar el padró per a la població més vulnerable

La notícia dels suposats empadronaments fraudulents arriba després que el passat mes de juny es signés el Pacte pel Padró al Parlament de Catalunya, on no s’hi sumaven ni Junts, ni PP, ni Vox, ni Aliança Catalana. Es tractava d’un intent de blindar aquest dret, especialment per a la població més vulnerable. Un mes més tard, la Coordinadora Obrim Fronteres, una plataforma que defensa els drets de la població migrant, denunciava que durant el ple de juliol a Sant Cugat, Puigneró, “va anunciar que el consistori ha procedit a donar de baixa més de 4.000 persones del padró”, i reivindicaven que no s’havia tractat d’un procés transparent. Durant el ple, (min 3:14:00) el tinent d’alcalde de Junts, Puigneró, detallava que el padró ha de reflectir la realitat del municipi i que aquestes persones “estaven en una situació irregular”.