Aquest article té més de 1 mesos
SMS fraudulent que avisa d'una suposada transferència bancària.
28/09/2026
|
Redacció
Actualitzat el 09/10/2026
SMS fraudulent que avisa d'una suposada transferència bancària.

Què s’ha dit?

Que un usuari ha dut a terme una transferència bancària per valor de 15.320,16 euros, i que ha de trucar a un número de telèfon si no en té constància.

Què en sabem?

Que és un intent de frau.

Ens heu preguntat a través del número de WhatsApp de Verificat (+34 695 225 233) per un SMS que avisa a l’usuari d’una transferència de 15.320,16 euros que “s’està processant amb èxit”. El missatge convida a trucar a un número de telèfon per fer-ne seguiment. És FALS. 

Es tracta d’un intent de smishing, un frau en què els estafadors suplanten persones o empreses (en aquest cas l’entitat bancària de l’usuari) a través d’SMS, segons alerta l’Institut de Nacional de Ciberseguretat (Incibe). Els missatges canvien la quantitat de diners de la transferència, i també el seu estat: alguns apunten que està bloquejada, i altres que es tracta d’un càrrec, per exemple.

«La seva transferència per import de 15.320,16 EUR s’està processant amb èxit. Si no reconeix l’acció esmentada, truqui al 946 *** ***«

El missatge pot aparèixer sota altres SMS reals que hagi enviat anteriorment l’entitat bancària a l’usuari, però això no vol dir que el remitent sigui el banc. Es tracta d’una tècnica de frau anomenada SMS spoofing, o “manipulació del remitent”, en què els estafadors reemplacen el número de telèfon des del qual s’envia el missatge per un text alfanumèric que simula ser la entitat, segons explica el Banc d’Espanya. El resultat és que l’emissor el rep els missatges fraudulents dins la conversa amb la seva entitat bancària, i hi confia més.

A més a més, els estafadors empren xifres elevades i transmeten sensació de descontrol (“si no reconeix l’acció”) per alimentar un sentiment d’urgència en l’usuari, fomentar que baixi les defenses i fer que pugui caure en el smishing.

No demanen dades personals, sinó fer moviments bancaris

En cas de trucar al número citat, l’usuari escolta una locució que simula ser la seva entitat bancària, explica l’Incibe. Després l’atén una persona que s’identifica com a treballadora del banc, i dona una sèrie d’instruccions a l’usuari, guiant-lo perquè dugui a terme accions al web o l’app del banc, entre elles transferir els seus fons a un “compte de suport provisional” per suposadament protegir els diners. És aquí quan es completa l’estafa.

Aquest intent de frau corre almenys des de fa un any, que és quan Incibe va publicar el seu avís, però ha tornat a circular recentment. Maldita.es, membre com Verificat de les principals xarxes de fact-checking internacionals IFCN i EFCSN, el va analitzar a finals d’agost.

Verificació elaborada per Marc Masip, Ona Sindreu i Laura Cercós Tuset

Whatsapp icono

Envia'ns per WhatsApp el que vulguis verificar i ens hi posarem
695 225 233

Educació en l'era de la desinformació
Projectes d'alfabetització mediàtica i informacional per promoure una ciutadania crítica
Desfake
icona de cor de donació
Et necessitem

Amb la teva aportació contribuiràs a un debat polític més saludable i ajudaràs a impulsar projectes educatius per ensenyar a navegar el caos informatiu i a defensar-se de la desinformació.

Articles relacionats

No s'han trobat articles relacionats

Especials

  • Xarxes socials: com impacten en la salut i desenvolupament dels menors?

    Oferim dades verificades sobre l’ús de xarxes socials per part d’infants i adolescents

  • Habitatge: estem davant d’un canvi de model?

    Radiografiem l’estat de l’habitatge a Barcelona i Catalunya i aportem dades sobre els punts més candents del debat públic

  • Catalunya en dades

    Consulta les preocupacions ciutadanes i les temàtiques que han centrat la campanya electoral del 12-M