Què és la pensió vitalícia que encara cobren 106 exparlamentaris del Congrés i al Senat?

Ens heu preguntat per xarxes socials sobre un vídeo que assegura que cada mes el Congrés publica un document on apareixen diputats que no estan en exercici, però que cobren diners perquè, quan es jubilin, tinguin dret a rebre la jubilació màxima. Afirma que persones de tots els partits cobren 3.000 euros sense treballar. T’HO EXPLIQUEM!

El Congrés i el Senat abonen a certs exparlamentaris el que s’anomenen “pensions parlamentàries”, recollides en un reglament de prestacions per a exdiputats i exsenadors aprovat el 2006 (articles 1-6). Aquestes pensions van ser derogades el 2011, però no amb caràcter retroactiu (disposició transitòria). Per això, encara queden alguns exparlamentaris que cobren aquesta pensió, malgrat que el reglament ja no ho contempla pels actuals membres del Congrés i el Senat.

La quantia de la pensió (article 3) és la diferència entre el que rep de pensió cada parlamentari per diferents sistemes i la quantitat màxima que es pot rebre amb una pensió pública, restant un percentatge segons el nombre d’anys que s’ha estat com a diputat o senador. Per cobrar-la, entre altres requisits, cal que el diputat i senador hagués estat al càrrec com a mínim set anys (article 2).

Ara com ara, hi ha un total de 106 persones que cobren pensions parlamentàries:  10 exparlamentaris perceben més de 3.000 euros de pensió; 10 més cobren entre 2.000 i 3.000 euros; 29 entre 1.000 i 2.000 euros; i 57 amb cobraments de menys de 1.000 euros, segons consta en el document públic del Congrés que es va actualitzant cada mes. En total, el mes de febrer van cobrar una suma de 124.499,30 euros.

La llista d’exparlamentaris que cobren la pensió vitalícia

Els que cobren una pensió parlamentària més alta, amb dades del febrer del 2026, són l’exdiputat del PP i expresident de Navarra, Jaime Ignacio del Burgo, i l’exdiputada de CiU Mercè Pigem i Palmés, amb 3.920 euros tots dos, i l’exdiputat socialista Pablo Castellano Cardalliaguet, amb 3.785 euros.

També existeixen els complements d’ingressos per als exdiputats que no tenien dret a rebre la pensió parlamentària perquè la seva durada en el càrrec no els ho permetia (capítol segon del reglament). El mes de febrer, hi havia 35 exparlamentaris i 48 cònjuges vidus percebent aquests complements, amb una suma total de 70.052 euros. El complement més elevat és de 2.061 euros mensuals, a dotze pagues.

Els pagaments de cada prestació es publiquen en documents en línia que s’actualitzen cada mes mantenint el mateix enllaç a Internet, per la qual cosa no està accessible el registre complet de les persones ni les quanties que han cobrat ni la pensió ni els complements en la sèrie històrica.

Altres ajudes temporals per a exparlamentaris

Més enllà de les pensions, el reglament contempla ajuts temporals per exdiputats i exsenadors quan s’acaba una legislatura i que sí que són vigents actualment. Un d’aquests és la indemnització per cessament de l’activitat parlamentària (articles 12, 13 i 14 del reglament de pensions).

La quantia és d’una mensualitat del sou assignat al diputat o senador per cada any de mandat exercit o fracció de sis mesos, fins a un límit màxim de 24 mensualitats, que es cobra per mesos fins a esgotar l’assignació donada. Ara bé, la indemnització és incompatible amb qualsevol altra retribució pública i privada.

El mes de febrer del 2026, no hi ha cap exparlamentari percebent la indemnització per cessament d’activitat.

També hi ha una indemnització “de transició” pel període entre que es dissolen les cambres i es renoven després d’unes eleccions (article 11), d’un pagament únic a determinar per criteri de la mesa del Congrés o del Senat, en cada cas.

Altres plataformes de verificació com Maldita o Newtral, membres com Verificat de les xarxes internacionals de verificadors, també han recollit anteriorment el funcionament de les pensions i els ajuts per a exparlamentaris. Quan ho va publicar Newtral, el setembre de 2020, la pensió vitalícia la cobraven 163 exparlamentaris.