Missatges virals escampen desinformació sobre “or fals” de la Xina per vendre criptomonedes

Múltiples comptes de xarxes socials i en diversos idiomes han viralitzat en les últimes setmanes missatges sobre la suposada proliferació d’or falsificat provinent de la Xina. Aquests missatges llancen advertiments sobre el risc d’invertir en or per, seguidament, mostrar les suposades bondats de les inversions en criptomonedes obviant-ne el risc, o directament enllaçar a plataformes d’inversió en línia d’alt risc. 

Tots els missatges detectats per Verificat porten un mateix vídeo que mostra, aparentment, un lingot d’or de la Xina. No obstant això, des de Verificat no hem trobat cap informació fidedigna recent de mitjans de comunicació ni institucions oficials que adverteixin d’un risc recent d’or falsificat massiu al mercat. La Policia Nacional tampoc té cap evidència que demostri la circulació d’or falsificat a gran escala. La majoria dels missatges virals massius van en una mateixa línia: divulgar els suposats beneficis d’invertir en criptomonedes i, en alguns casos, atraure clients inexperts a inversions en línia d’alt risc. T’ho expliquem!

Un grup de Telegram en xinès

Els missatges s’han fet virals sobretot a la xarxa social X (antic Twitter). Tots, independentment de la xarxa en què circulin, porten adjunt el mateix vídeo, que mostra un lingot amb la inscripció “中国黄金” (“Or de la Xina”, en xinès) i un logo a la part superior identificatiu de la China National Gold Group Corporation, l’empresa estatal dedicada a la gestió de l’or a la Xina.

Fent una cerca inversa d’imatges, des de Verificat no hem trobat cap publicació amb informació fidedigna que adverteixi sobre el contingut dels missatges virals.

Les evidències més antigues són del passat setembre. Un dels primers espais massius en què ha circulat el vídeo, segons les evidències trobades, és un canal de Telegram amb més de 89.000 subscriptors i editat en xinès, que va difondre una publicació a X que per si sola no s’ha fet viral. Aquest canal de Telegram publica contingut crític sobre el funcionament de les institucions xineses i es fa ressò també de fets de països propers, com les revoltes del setembre passat al Nepal.

Alguns dels missatges indiquen que diverses empreses “han guanyat gairebé 3.000 milions de dòlars venent or falsificat a compradors particulars internacionals”, una xifra que difícilment haurien passat per alt els mitjans de comunicació generalistes. Tanmateix, ni en agències de notícies internacionals ni en mitjans de comunicació de referència s’ha trobat cap notícia que faci referència a un frau massiu recent d’or falsificat provinent de la Xina.

A més, el departament de premsa de la Policia Nacional, preguntat per Verificat, ha explicat que el cos policial no té cap indici sobre una suposada circulació massiva d’or fals.

Risc d’inversions en línia

Des de fa anys, són habituals les estafes en línia que intenten vendre inversions d’alt risc, per exemple criptomonedes, com si fossin moviments segurs. Es dirigeixen a persones inexpertes amb promeses de grans guanys en poc temps, segons adverteix l’Institut Nacional de Ciberseguretat (Incibe). Per exemple, a Verificat ja hem trobat anteriorment casos de vídeos fets amb intel·ligència artificial que suplanten la identitat de persones conegudes per donar aparença de veracitat als continguts fraudulents i així dirigir les víctimes a dubtoses plataformes d’inversions.

Sobre les criptomonedes, l’Agència de Ciberseguretat de Catalunya recorda que el seu valor pot experimentar “variacions significatives” i que, per tant, és una “inversió d’alt risc i es pot arribar a perdre tot el que s’hi ha invertit”. A més, avisa que “les facilitats d’anonimat fan que sigui un objectiu per als delinqüents”.

L’entitat CaixaBank, en un article al seu blog, recomana que, si algú compra or assumint el risc inherent que té aquesta operació, ho faci en un lloc que sigui de màxima confiança. Una referència per assegurar el valor de la compra, diu l’article, és la mateixa Fàbrica Nacional de Moneda i Timbre, una entitat pública empresarial d’Espanya adscrita al Ministeri d’Hisenda.

Existeix l’or falsificat

Amb tot, l’or falsificat és una realitat. El 2022, per exemple, la Policia Nacional va detenir dues persones per un delicte d’estafa per, presumptament, vendre lingots d’or falsos a València i Alacant, segons va explicar l’Agència EFE en una notícia. En ambdós casos, les quantitats eren de pocs milers d’euros. Aquest tipus d’estafes afecten sobretot a qui compra l’or fals, que pot perdre el valor de la seva inversió, però és una quantitat insignificant per modificar el preu de l’or al mercat global.

Així mateix, en un reportatge del 2019, l’agència de notícies Reuters va explicar que existeix un tràfic de lingots d’or falsificat des de la Xina que acaba al mercat global. L’agència detalla que els lingots que fan servir metall barat recobert en or són “fàcils de detectar” i que el problema està en lingots d’or de veritat que tenen segells falsificats de refineries de prestigi. Aquests lingots serveixen per burlar mesures globals de bloqueig de minerals de conflictes o de prevenció de blanqueig de capitals.

El mitjà financer estatunidenc CNBC també va informar l’any passat sobre el problema de l’or falsificat a la Xina que, segons afegeix, afecta compradors d’or xinesos dins el país.