Les matrícules universitàries catalanes no són les més barates, com diu Illa, sinó de les més cares

El president de la Generalitat, Salvador Illa, ha assegurat a la sessió de control del Parlament d’aquest dimecres que Catalunya té les universitats amb el preu de matrícula més accessible d’Espanya. En el context de l’acord per reduir el preu de la matrícula universitària a les famílies monoparentals, Illa ha assenyalat que la universitat catalana té “unes matrícules més baixes que la resta d’Espanya” (minut 52:58). És FALS.

Les darreres dades disponibles per al conjunt de l’Estat són del curs 2024-2025 i les va publicar el Ministeri de Ciència, Innovació i Universitats.  Catalunya va ser la tercera comunitat amb els preus per crèdit més alts, tant per a grau com per a màster universitari públic: 18,15 i 18,45 euros, respectivament per sobre de la mitjana estatal. 

Per davant de Catalunya, hi havia Navarra (19,29 euros per a graus i 20,24 per a màsters) i Madrid (18,55 i 18,76). Els preus més baixos es troben a Galícia, Canàries i Andalusia, totes tres al voltant dels 12 euros.

«Per cert, una universitat catalana amb unes matrícules més baixes que la resta d’Espanya.

Salvador Illa, president de la Generalitat

Aquell curs hi havia dues categories de preus per als graus d’universitats públiques de Catalunya i de la Universitat Oberta de Catalunya: 17,69 euros per crèdit per graus amb experimentalitat baixa i 18,46 euros per als d’experimentalitat alta i mitja. Per als màsters oficials habilitants era de 18,46 euros, i per a la resta, de 27,67 euros. 

Les dades del Ministeri són una mitjana dels preus públics universitaris de grau (centres propis) i màster (centres propis i altres unitats públiques), i permeten comparar entre comunitats autònomes curs a curs.

En aquests moments no hi ha dades unificades més recents del Ministeri, però sabem que per aquest curs acadèmic 2025-26, els preus de les universitats públiques catalanes  es van unificar per decret: 17,69 euros per crèdit en títols oficials de grau i màster, i 19,37 euros pels màsters oficials. 

Aquesta rebaixa tampoc no ha situat Catalunya per sota de la majoria de les comunitats: les més barates segueixen rondant els 12 euros.

Galícia i Andalusia, per exemple, han mantingut per al curs que ara acaba uns preus mitjans al voltant dels 12 euros per crèdit.

El PIB català no és el que més ha crescut el primer trimestre

Durant la sessió de control, Illa també ha afirmat que Catalunya és la comunitat autònoma amb el creixement del PIB més alt, amb un 2,9%. És ENGANYÓS. Si bé la xifra és certa, encara no hi ha dades comparables publicades per l’INE sobre l’evolució del PIB a altres comunitats en el primer trimestre del 2026, tot i que la Comunitat de Madrid ha comunicat un creixement del 3%.

«[En resposta a Alejandro Fernández] Em pot assenyalar alguna comunitat autònoma amb més creixement [del PIB]? Catalunya, amb un 2,9%, és la que més creix»

Salvador Illa, president de la Generalitat

El producte interior brut de Catalunya ha crescut un 2,9% en el primer trimestre del 2026 respecte al primer trimestre de l’any passat, segons ha publicat l’Idescat, dades a les quals remet el departament de comunicació de Presidència. Tanmateix, la majoria de les altres comunitats autònomes encara no han notificat la seva evolució econòmica per al primer trimestre i l’INE no ha compartit el desglossament autonòmic de la variació en el PIB de l’Estat, que situa en un 2,7% interanual.

La Comunitat de Madrid, en una nota de premsa, ha informat que la seva economia ha crescut un 3% interanual el primer trimestre del 2026. Les altres dues comunitats que han comunicat la seva variació del PIB per al període de gener a març són Navarra (2,1%) i el País Basc (2,2%). En aquests dos casos, com afirma Illa, el creixement és menor que el de Catalunya.

Les darreres xifres disponibles a l’INE, corresponents a l’any 2024, situen Catalunya en quarta posició en termes de creixement interanual. Amb un 6,7%, va quedar per darrere de les Illes Balears, les Canàries i la Comunitat de Madrid, i empatada amb Múrcia.

L’Autoritat Independent de Responsabilitat Fiscal (AIReF), que és un organisme separat de les administracions, va publicar el 4 de maig la seva estimació sobre l’evolució del PIB de les comunitats autònomes per al primer trimestre del 2026. Segons aquest informe, el de Catalunya hauria crescut un 2,7%, situant-la en quarta posició, per darrere del País Valencià, Madrid i Andalusia i empatada amb Castella i Lleó, les Balears i Canàries.

L’equip de premsa del president, preguntat per Verificat, ha clarificat que es referia que el creixement econòmic català està per damunt de la mitjana d’Espanya (2,7%) i de la UE (1,0%).

La taxa d’ocupació no és la més alta de la història, tot i que hi hagi un nombre rècord d’ocupats

En una altra declaració, Illa ha afirmat que a Catalunya mai no hi ha treballat tanta gent com en el període actual. És una VERITAT A MITGES. 

En xifres absolutes, en aquesta legislatura s’ha arribat al nombre més alt d’ocupats des del primer trimestre del 2002, quan comencen les dades de l’INE. A més, recentment s’ha batut el rècord d’afiliacions a la seguretat social en un mes de maig. Tanmateix, la taxa d’ocupació no és la més elevada en el que portem de segle, ja que també hi ha més població: abans de la crisi de 2008, la proporció d’adults ocupats era més alta que avui.

«Em pot assenyalar algun altre període en què Catalunya hagi tingut més gent treballant? No, perquè Catalunya no havia tingut mai tanta gent treballant com ara»

Al primer trimestre del 2026, a Catalunya s’han registrat 3.867.000 persones ocupades. És una de les xifres més altes en la sèrie històrica, després que el 2023 se superés el rècord anterior, del 2008. El tercer trimestre del 2025, amb 3.950.000 ocupats, va registrar la dada més elevada de treballadors a Catalunya en termes absoluts, segons dades de l’INE.

Ho confirma la Seguretat Social, que aquest maig ha registrat el nombre més gran d’afiliats en aquest mes de l’any: 3.793.500 persones.

Tot i això, per entendre la dimensió real del mercat laboral amb relació a la població, cal  analitzar la taxa d’ocupació, és a dir, el percentatge de persones que treballa. Segons les darreres dades de l’INE, a Catalunya està ocupada el 55,4% de la població major de 16 anys. És una de les millors xifres de la darrera dècada (tot i una petita baixada respecte a trimestres anteriors), però està uns quatre punts per sota dels rècords del 2007, quan superava el 59%.