
Què s'ha dit?
Que els preus del lloguer han crescut un 50% des que Pedro Sánchez va arribar al govern espanyol.
Què en sabem?
Que les estadístiques de l’IPC i l’IPVA mostren un augment d’entre el 15% i el 20%, i que els índexs del Ministeri de l’Habitatge el xifren entre un 20% i un 40%, depenent de la comunitat autònoma. Que les plataformes d’anuncis de pisos mostren augments més elevats, fins al 50%, però que no necessàriament són representatives del conjunt del mercat de lloguer.
El candidat de Vox, Santiago Abascal, va dir durant el míting a Cornellà de Llobregat del passat diumenge que el preu del lloguer s’ha encarit un 50% des que Pedro Sánchez va arribar a la Moncloa. El clip s’ha compartit a xarxes socials i acumula 130.000 visualitzacions.
Segons l’IPC, el lloguer de l’habitatge habitual ha pujat un 15% entre 2018 i 2026. L’índex de preus de l’habitatge xifra en 16% la pujada entre el 2018 i el 2024. La xifra d’Abascal podria venir d’una dada del Baròmetre del Lloguer, d’un centre d’estudis impulsat per la Fundació Alquiler Seguro i que utilitza preus del portal immobiliari, no necessàriament representatius. T’ho expliquem!
«Des que Sánchez va arribar al poder […] els lloguers [s’han encarit] en un 50%.”
L’habitatge és un dels elements que mesura l’índex de preus de consum (IPC), elaborat per l’INE. Els preus del lloguer de l’habitatge habitual han crescut un 15,1% entre l’octubre del 2018, quatre mesos després de la investidura de Sánchez, i l’octubre del 2026, la darrera dada disponible.
D’altra banda, l’Índex de Preus de l’Habitatge de Lloguer (IPVA), una estadística experimental de l’INE a partir de dades de l’IRPF de l’Agència Tributària, assenyala que les rendes del lloguer van augmentar un 15,7% entre el 2018 i el 2024, la darrera dada disponible.
Per últim, la base de dades del sistema estatal d’índex de lloguer (SERPAVI), basada també en fonts tributàries assenyala augments en el preu medià dels lloguers que van des del 20%, en comunitats com Astúries o Extremadura, fins a fregar el 39% al País Valencià o a les Balears, entre el 2018 i el 2024. A Catalunya, que queda a la part mitja de la taula, han crescut un 28% i a la Comunitat de Madrid, un 30%.
Una estadística d’anuncis immobiliaris xifra l’encariment en un 40%
Aquestes estadístiques mesuren les rendes de tots els contractes vigents, i no dels nous contractes que es firmen. A Catalunya ho fa l’Incasòl, que ha assenyalat un augment del 23% en el preu mitjà dels nous contractes entre el 2018 i el 2025.
A escala estatal no existeix cap estadística així, i sovint les que tenen més impacte són les que fan les mateixes immobiliàries.
Abans de xifrar l’augment en un 50% durant el discurs a Cornellà d’aquest diumenge, Abascal havia emprat la xifra del 40% en l’entrevista a La Revuelta (minut 25). Aquesta dada podria venir d’una informació publicada a l’ABC, que parteix de l’Observatori del Lloguer, un centre de recerca impulsat per la Fundació Alquiler Seguro, vinculada a l’empresa de gestió d’arrendaments, i integrat per investigadors de quatre universitats públiques. A la seva metodologia explica que les dades d’oferta i demanda provenen dels seus propis registres, de “col·laboradors”, “propietaris particulars” i “portals immobiliaris”, però no especifica quins. D’altra banda, els informes d’Idealista mostren un augment del 45% entre l’octubre del 2018 i el del 2026.
Com ja hem explicat diverses vegades des del 2020, les estadístiques provinents d’anuncis immobiliaris no necessàriament reflecteixen els preus de tot el mercat del lloguer, ja que molts contractes provenen d’altres vies. Només a Catalunya, entre el 2020 i el 2025, Idealista marcava un augment del 63%, mentre que les dades de fiances de l’Incasòl el matisaven fins al 18%.
Abascal ho vincula amb dades enganyoses d’immigració
També en relació a la crisi de l’habitatge, Abascal va assenyalar que una de les principals causes és que el govern espanyol “en els darrers cinc anys ha obert la porta a sis milions de persones”, una xifra també enganyosa.
Entre el 2021 i el 2025, el nombre de persones amb nacionalitat estrangera ha crescut en 2,1 milions, no pas sis. Si en lloc de mirar les persones amb nacionalitat estrangera ens fixem en aquelles que han nascut fora d’Espanya, aquest grup ha crescut en 3,1 milions, poc més de la meitat del nombre que assegura Abascal.
Verificació elaborada per Ona Sindreu Cladera, Alba Tobella, Ariadna Mañé i Laura Cercós Tuset.
Envia'ns per WhatsApp el que vulguis verificar i ens hi posarem
695 225 233
Especials
Xarxes socials: com impacten en la salut i desenvolupament dels menors?
Oferim dades verificades sobre l’ús de xarxes socials per part d’infants i adolescents
Habitatge: estem davant d’un canvi de model?
Radiografiem l’estat de l’habitatge a Barcelona i Catalunya i aportem dades sobre els punts més candents del debat públic
Catalunya en dades
Consulta les preocupacions ciutadanes i les temàtiques que han centrat la campanya electoral del 12-M


