És Junts «el partit de les classes mitjanes i treballadores», com assegura Batet?

Albert Batet, president del grup parlamentari de Junts, va afirmar el passat 8 d’octubre, durant el Debat de Política General, que Junts és “el partit de les classes mitjanes i treballadores”.

Junts va ser el segon partit més votat a les eleccions del 12 de maig del 2024, una posició que manté entre els votants de districtes amb rendes baixes i molt baixes, així com entre les rendes mitjanes. Alhora, va ser el partit que més van votar els districtes de rendes altes i molt altes. T’ho expliquem!

«Som el partit de les classes mitjanes i treballadores»

Albert Batet, president del grup parlamentari de Junts

A les eleccions del 12 de maig de 2024, Junts va ser el segon partit més votat, segons dades de la Generalitat. Verificat ha creuat aquestes dades sobre els vots per districtes amb les dades de renda mitjana per persona de l’INE, i observem que Junts va mantenir aquesta segona posició als districtes amb rendes mitjanes, baixes i molt baixes. Per altra banda, va ser el partit més votat als districtes de rendes altes i molt altes.

Junts va rebre uns 24.500 vots entre els districtes de rendes molt baixes i més de 151.900 vots entre districtes de rendes baixes. Conjuntament, suposen el 25,8% dels seus votants. D’altra banda, el partit va rebre més de 69.900 vots de les rendes altes i uns 34.000 vots de les rendes molt altes, que sumats representenel 15,2% del vot a Junts. L’altre 58% prové de les rendes mitjanes, prop de 402.300 vots.

En comparació, però, el partit més votat, PSC, va rebre 68.500 vots de les rendes més baixes, i 230.500 de les rendes baixes, representant un 34% dels seus votants. Entre les rendes altes el van votar 58.700 persones, i entre les molt altes, 25.700 persones, que juntes són el 9,6% dels votants del partit. L’altre 56,4% és el vot de la renda mitjana, 496.200 vots. El PSC, doncs, va obtenir 299.010 vots de persones de rendes baixes i molt baixes, un 70% més que els 176.484 de Junts, i prop de 94.000 vots més de les rendes mitjanes.

Sobre el nombre de vots totals Junts és el segon partit més votat per les rendes molt baixes (13,6% dels vots) i baixes (20,6%), per darrere del PSC, amb un 37,9% i un 31.2%, respectivament. Per altra banda, és el partit més popular entre les rendes altes (28% dels vots) i molt altes (27% dels vots).

Si es compara el pes del vot de les rendes més baixes i baixes entre el total de votants de cada partit, Junts és el segon partit amb el percentatge menor (25,8%), només per sobre de la CUP (25,5%). Per altra banda, Vox és el partit amb un percentatge de vot entre aquests districtes més elevat, del 37,6%.

Al mateix temps, Junts és el segon partit amb un percentatge més elevat de vots de les rendes altes i més altes (15%), només després del PP, que té un 17% de vots d’aquesta franja de la població.

És important subratllar que els districtes de renda mitjana formen el gruix dels votants del tots els partits. Aquest grup econòmic forma el 57,3% dels votants, seguit per les rendes baixes (24,4%), altes (8,2%), molt baixes (6%) i molt altes (4,05%), així que solen tenir més pes en els nombres totals de vots.

Metodologia

Com a punt de partida, cal tenir en compte la coneguda en estadística com a fal·làcia ecològica. Aquesta fal·làcia alerta que les dades agregades (els resultats electorals per municipis o districtes, per exemple) no permeten arribar a conclusions individuals ni viceversa. En casos com les eleccions, com que no tenim les dades individuals, no podem atribuir als votants un determinat comportament, sinó que només podem parlar del que passa a una zona concreta amb unes característiques determinades.

El gràfic ha estat elaborat amb dades de la Generalitat sobre el vot de les eleccions al Parlament de 2024 i amb dades de l’INE sobre la renda mitjana per habitant de 2022 (la més recent publicada). Per poder equiparar-ho, totes les dades econòmiques de referència també són de 2022. L’àrea censal de referència és el districte. La divisió per renda és una divisió proporcional a les dades de Catalunya.

Es considera renda molt baixa aquella per sota del llindar de la pobresa per a un adult segons Idescat el 2022, d’11.841 euros anuals, que s’apropa al càlcul de l’Organització i Cooperació per al Desenvolupament Econòmic (OCDE) d’un 75% o menys de la renda mitjana (11.019 euros anuals sobre la renda mitjana de 14.692 euros).

Es considera renda baixa aquella per sota del salari mínim interprofessional, que el 2022 va ser de 14.000 euros anuals, fins al llindar de la pobresa. Es considera renda mitjana aquella entre l’SMI i un 30% per sobre de l’SMI (19.099 euros). Les rendes altes són aquelles que perceben entre un 30% i un 60%  per sobre de l’SMI (23.507 euros), i les rendes molt altes estan més d’un 60% per sobre de l’SMI. El 2022, la renda més baixa per districte va ser de 6.274 euros, i la més alta de 34.765 euros.

Cal apuntar que no es comptabilitzen 481 vots d’onze districtes a causa de la manca de dades sobre renda en aquestes àrees censals i municipals a les estadístiques de l’INE i d’Idescat.

Classe treballadora és un terme ambigu i debatut

El concepte de “classes treballadores” és un terme poc definit. Segons els estudis econòmics i històrics, només hi ha una classe treballadora, formada per totes aquelles persones que treballen a canvi d’un sou i que no són propietaris dels mitjans de producció.

Per altra banda, “classes treballadores” o “classe treballadora” són termes que sovint es fan servir en el context social i polític per parlar de les persones amb rendes baixes, com és el cas de Batet que diferencia entre classes mitjanes i treballadores. Per aquest motiu, el terme s’ha convertit en un sinònim d’aquest grup, tot i que és possible tenir una renda alta i ser classe treballadora. També s’ha convertit en un terme amb connotacions negatives, vinculades a la pobresa o a la poca educació. Per exemple, en aquest article de El País s’hi refereixen com a “grup social desafavorit”. 

Així, sense una acotació clara, l’ús del terme classe treballadora en debats i contextos polítics és difús, sense deixar clar a quin sector socioeconòmic es refereix. L’OCDE fa servir els termes classe alta, mitjana o baixa com a sinònims de grups amb ingressos alts, mitjans o baixos, en lloc de referir-se al conjunt de la classe treballadora.