Aquest article té més de 6 mesos
23/01/2023
|
Redacció
Actualitzat el 10/10/2026

Què s’ha dit?

Que la primera ministra italiana, Giorgia Meloni, ha eliminat el “tercer gènere dels DNI italians”.

Què en sabem?

Itàlia mai no ha ofert la possibilitat de marcar un «tercer gènere» al document d’identitat.

S'han viralitzat diverses publicacions a Twitter i TikTok amb milions de visualitzacions que asseguren que la primera ministra d'Itàlia, Giorgia Meloni, ha eliminat el "tercer gènere dels DNI italians". "Només home o dona", hauria dit suposadament Giorgia Meloni.

Això és fals. Itàlia mai no ha ofert la possibilitat de marcar un gènere diferent del binari als seus documents d'identitat, segons ha confirmat a Verificat l'Ambaixada d'Itàlia a Madrid i l'associació italiana en defensa dels drets LGTBI Arcigay. Itàlia tampoc apareix a la llista de països que ofereixen la possibilitat de registrar-se amb un gènere neutre realitzada per l'Associació Internacional de Lesbianes, Gais, Bisexuals, Trans i Intersex (ILGA-Europe).

A Europa, actualment només quatre països (Dinamarca, Malta, Islàndia i Alemanya) ofereixen la possibilitat que les persones que no s'identifiquen amb el gènere femení o masculí puguin canviar el gènere legal als documents, assenyalat en la majoria de casos amb la lletra X. Així ho recull un informe d'ILGA-Europe fet per a la Comissió Europea, així com la informació publicada a la seva pàgina web.

Giorgia Meloni elimina el tercer gènere o "gènere no binari" dels DNI italians

Itàlia mai ha reconegut el gènere no binari als seus DNI

No hem trobat cap informació que la primera ministra italiana, Giorgia Meloni, faci referència a eliminar el gènere no binari dels DNI italians ni que hagi pronunciat la frase "només home o dona". A més, el document d'identitat nacional "només permet escollir entre home i dona", segons confirmen Verificat l'Ambaixada d'Itàlia a Madrid i l'associació italiana Arcigay.

"Després d'una comprovació amb les nostres oficines consulars, us assenyalem que no s'ha rebut, fins ara, cap document de partida de naixement on aparegués un gènere diferent del de masculí/femení", indiquen des de l'ambaixada italiana. A més, l'oficina diplomàtica també afegeix que "cap Ajuntament des d'Itàlia no ha contemplat aquesta casuística en la transmissió de la documentació".

A Itàlia les persones que vulguin canviar de gènere als seus documents han de "documentar tractaments mèdics i psicoterapèutics" i obrir un procediment ordinari davant del jutjat, que decidirà mitjançant una sentència si es pot fer la rectificació registral. Així ho recullen la llei 164/1982 i l'article 31 del decret legislatiu 150/2011, segons indica la pàgina web del Ministeri de Justícia italià. Però cap d'aquests dos documents no preveu tenir un gènere diferent del masculí o femení dels documents d'identitat.

L'any passat, per primera vegada una sentència italiana va reconèixer el canvi de gènere i nom als documents d'una persona no binària sense obligació de sotmetre's a teràpia hormonal, segons van explicar mitjans de comunicació sobre informació LGTBI Gaiaitalia i Gay.it. Aquesta sentència estableix un precedent, però no implica de moment un canvi en la legislació del país.

Hem preguntat també al departament de premsa del Ministeri de Justícia i del Ministeri de l'Administració Pública del Govern d'Itàlia per saber si actualment hi ha algun instrument legal que permeti registrar un gènere diferent del binari als documents d'identitat, però en el moment de publicar aquesta verificació no hem obtingut resposta.

Els quatre països europeus que reconeixen el tercer gènere

El primer país a Europa que va aprovar la possibilitat de marcar un gènere diferent del masculí o femení va ser Dinamarca el 2014, quan va modificar la llei sobre el Registre Central de les Persones (en danès i en anglès). D'aquesta manera, Dinamarca es va convertir al primer país europeu a permetre el reconeixement del gènere sobre la base de l'autodeterminació, segons l'organització Equal Rights Trust.

El segon país que va introduir la possibilitat de no declarar el gènere als documents d'identitat va ser Malta el 2017. En aquest cas, la lletra X significa "no declarat", és a dir, no fa referència a un "tercer" sexe, segons detalla l'informe d'ILGA-Europe titulat "Models de registre no binaris a Europa".

Islàndia va aprovar el juny del 2019 la llei d'Autonomia de Gènere, que a l'article 6 preveu "la inscripció de gènere neutre", representada també amb la lletra X als passaports. Finalment, Alemanya també va aprovar el mateix any que es pugui triar l'opció "divers" al marcador de sexe de les inscripcions d'estat civil, encara que aquesta només està disponible per a les persones intersexuals, és a dir, aquelles que neixen amb variacions de les característiques sexuals.

La futura llei trans espanyola no preveu un gènere no binari

A Espanya, aquesta qüestió s'ha debatut recentment a la votació de la llei trans i LGTBI.

Deu grups parlamentaris van presentar una esmena perquè les persones no binàries poguessin ometre la informació relativa al gènere als seus documents oficials, però finalment es va rebutjar en la votació de la Comissió d'Igualtat, segons va explicar Newtral. Per tant, el text que va aprovar el Congrés dels Diputats i que ara està pendent del Senat no inclou la possibilitat de marcar un gènere diferent del masculí o femení.

————–

Aquesta verificació s'ha actualitzat el 24 de gener del 2023 per afegir les declaracions i la informació de l'Ambaixada d'Itàlia a Madrid.

Whatsapp icono

Envia'ns per WhatsApp el que vulguis verificar i ens hi posarem
695 225 233

Educació en l'era de la desinformació
Projectes d'alfabetització mediàtica i informacional per promoure una ciutadania crítica
Desfake
icona de cor de donació
Et necessitem

Amb la teva aportació contribuiràs a un debat polític més saludable i ajudaràs a impulsar projectes educatius per ensenyar a navegar el caos informatiu i a defensar-se de la desinformació.

Articles relacionats

No s'han trobat articles relacionats

Especials

  • Xarxes socials: com impacten en la salut i desenvolupament dels menors?

    Oferim dades verificades sobre l’ús de xarxes socials per part d’infants i adolescents

  • Habitatge: estem davant d’un canvi de model?

    Radiografiem l’estat de l’habitatge a Barcelona i Catalunya i aportem dades sobre els punts més candents del debat públic

  • Catalunya en dades

    Consulta les preocupacions ciutadanes i les temàtiques que han centrat la campanya electoral del 12-M