Indra, de nou a la diana dels rumors de frau electoral: quin paper té l’empresa en el recompte de vots?

Les eleccions anticipades convocades pel 29 de novembre han fet revifar antics discursos que apunten (sense proves) a un frau electoral orquestrat pel govern espanyol. Una part d’aquesta narrativa alça sospites sobre el paper de l’empresa Indra en les eleccions i l’acusen de manipular el recompte de vots al servei del govern i, específicament, del PSOE. Les acusacions han tornat a agafar força perquè els comicis se celebraran mesos abans que acabi l’actual licitació per fer l’anàlisi provisional de resultats la nit electoral, vigent fins al 2027 i que des de fa anys recau en aquesta empresa.

Indra no fa el recompte de vots, sinó que difon en directe els resultats provisionals el dia de les eleccions: fins i tot si el manipulés, això no afectaria la composició final del parlament. T’ho expliquem!

El recompte de vots el fan les meses electorals, no Indra

El procediment per a l’escrutini està establert a la llei del règim general electoral. El dia de les eleccions, les votacions es tanquen a les 20:00 hores i l’escrutini comença a les meses electorals immediatament després. El president de la mesa extreu, un a un, els sobres de l’urna, i llegeix la candidatura en veu alta i ensenya la papereta als vocals, interventors i apoderats. Quan acaben el recompte, confirmen el nombre de vots amb el nombre de persones anotades a la llista d’electors i es destrueixen totes les paperetes, excepte aquelles que han rebut alguna queixa o dubte.

Tot aquest procés és obert i la presència dels apoderats dels diferents partits garanteix que no es manipula el recompte en favor ni en contra de ningú.

Un cop comptades totes les paperetes, la mesa fa públics els resultats immediatament amb una acta d’escrutini que ha de penjar a l’exterior o a l’entrada del local i entrega una còpia a interventors i apoderats i al representant de l’Administració.

Després, les meses electorals elaboren l’acta de la sessió, amb el nombre d’electors total, el nombre d’electors que ha votat, les paperetes nul·les o en blanc, i els vots obtinguts per cada candidatura (article 99 de la LOREG).

Preparen la documentació electoral en tres sobres: el primer conté l’expedient electoral (amb originals de l’acta de constitució i de l’acta de la sessió, la llista numerada de votants i les paperetes anul·lades o reclamades, i la llista del cens utilitzada i les certificacions censals aportades), i el segon i el tercer sobre contenen còpies de les actes.

El president (amb els vocals i interventors que ho vulguin) lliura el primer i el segon sobre al jutge del Tribunal d’Instància o de l’Oficina de Justícia corresponent, qui, entrega el primer sobre a la Junta Electoral encarregada de l’escrutini i arxiva el segon. El tercer sobre es dona al funcionari de Correus, que també l’entrega a la Junta Electoral.

Finalment, entre cinc i vuit dies després de les eleccions, la Junta Electoral fa l’escrutini general, verificant el recompte de les meses i la suma dels vots. Elabora una acta amb electors, votants, vots per candidatura, en blanc i nuls, i calcula el nombre d’escons i carrecs electes. S’obre un període per presentar reclamacions i, un cop resoltes, la Junta proclama els electes el dia següent.

En un període de quaranta dies, la Junta publica al BOE dels resultats generals (article 108.6).

El paper d’Indra en la difusió de resultats provisionals

El procediment oficial, des que el president de mesa obre l’urna a les 20 hores fins que el BOE publica els resultats definitius, pot durar fins a 40 dies. Per poder veure l’escrutini en directe i conèixer el resultat la mateixa nit, és necessària la difusió de resultats provisionals. I aquí és on entra Indra. 

El Govern està obligat a oferir informació provisional dels resultats dels comicis, però el Ministeri de l’Interior no és capaç de fer-ho amb recursos propis. Per això, contracta un servei que rebi les dades que generen les meses electorals (que inclouen els avisos d’obertura, els avenços de participació i els resultats), els processi i els difongui, segons està indicat al plec de prescripcions tècniques de la licitació adjudicada el 2023, i que finalitza el 2027. Va ser adjudicada a l’empresa Indra.

Així, el representant de l’Administració en cada mesa, mitjançant un dispositiu mòbil del Ministeri de l’Interior que ha estat subjecte a una auditoria de seguretat per part del CNI, transmet a Indra les actes d’escrutini que la mesa electoral elabora la nit de les eleccions. Indra aplica les fórmules corresponents i calcula la distribució d’escons, el percentatge de participació i fa la comparació amb dades de votacions anteriors.

La licitació també estableix un horari de difusió de la informació: a partir de les 8 del matí, Indra comunica l’obertura de cada mesa electoral; al voltant de les 2 de la tarda ha de compartir el primer avançament de la participació, vora les 6 de la tarda ha d’informar del segon avançament. Finalment, a partir de les 9 de la nit i a mesura que les meses electorals comuniquen els resultats de l’escrutini, dona els resultats provisionals dels resultats.

Indra processa i comunica els resultats provisionals, no els definitius

Així, el rol d’Indra es limita en la recol·lecció de dades provisionals al llarg de la jornada i de la seva difusió. Sense el seu paper (o qualsevol altre empresa que assumeixi la licitació), no es coneixeria l’avenç de la participació electoral al migdia, ni l’estimació d’escons la mateixa nit electoral. Indra, però, no intervé en el recompte de vots, que es fa presencialment a la mesa davant d’interventors i apoderats, ni pot modificar els resultats que el BOE publicarà al cap d’uns dies. 

Així, inclús si Indra manipulés les dades, només podria fer-ho en les provisionals, així que el resultat oficial de les eleccions (el que es publica al BOE) no canviaria. De fet, un cop aquest es publiqués, la manipulació seria molt evident.  

Qui controla Indra?

Indra és una multinacional espanyola dedicada als sectors de la defensa, aeroespacials, i tecnologies digitals avançades. El 2025 va facturar 5.457 milions d’euros, un 13% més que l’any anterior, i cotitza a l’IBEX 35. El president és Ángel Simón, exdirectiu d’Agbar i CriteriaCaixa, i el conseller delegat de l’equip directiu és Josep Maria Recasens, que fins el 2026 era president de Renault a Espanya.

La seva importància en el sector públic ve de ser un proveïdor clau de l’Estat. L’Estat, mitjançant la SEPI, en controla el 28% del capital des del 2022, i entre els seus clients hi ha Interior, Defensa, Adif i l’Agència Tributària. A més, ha fet l’escrutini electoral a gairebé tots els comicis a Espanya. 

Aquests materials han estat desenvolupats el 2026 per al projecte Prebunking at Scale, amb el suport de la European Fact-Checking Standards Network.

Verificació elaborada per Ariadna Mañé, Ona Sindreu Cladera, Laura Cercós Tuset i Alba Tobella.