La immigració irregular ha baixat aquest any, però menys del que diu Pedro Sánchez

El president del govern espanyol, Pedro Sánchez, va assegurar dimecres a la roda de premsa posterior a la reunió amb el papa Lleó XIV que a Espanya hi ha hagut “caigudes dels fluxos de migració irregular del 60% en el que portem d’any, respecte a l’any anterior”. És ENGANYÓS.

Segons les dades del Ministeri de l’Interior en el seu informe quinzenal d’immigració irregular, on es comptabilitzen les persones que arriben per via marítima o terrestre des de l’1 de gener fins al 15 de maig del 2026, el descens ha estat del 39,1% respecte al mateix període de l’any anterior.

«Les dades el que avalen és just el contrari [d’un efecte crida]: estem tenint caigudes dels fluxos de migració irregular del 60% en el que portem de l’any respecte a l’any anterior'»

Pedro Sánchez, president del govern espanyol

Preguntat per Verificat, el Gabinet de Presidència del govern espanyol ha aclarit que Sánchez havia utilitzat xifres d’entre el gener i el 15 d’abril, en lloc de les més actualitzades, i que feien referència específicament a l’evolució dels fluxos marítims, i no del total. De l’informe citat se’n desprèn que en els primers tres mesos i mig de l’any, el nombre d’arribades ha baixat un 47,5% respecte al mateix període del 2025. Les marítimes, en efecte, van caure un 61%.

Les declaracions de Sánchez es refereixen a la narrativa que la regularització extraordinària anunciada al gener i aprovada a l’abril generaria  un efecte crida de migrants irregulars cap a Espanya. A Verificat hem desmentit que les regularitzacions o les ajudes socials fomentin l’arribada de migrants, ja que la migració és una fenòmen complex que s’explica per moltes causes, però sobretot per la situació dels països d’origen.

Evolució de les arribades per via terrestre i marítima 

Segons l’informe quinzenal del ministeri de l’Interior, que recull les entrades irregulars per vies marítima i terrestre, les dades d’enguany presenten un descens del 39,1% respecte al mateix període del 2025, equivalent a 5.810 persones menys: de 14.857 persones a 9.047. 

L’anàlisi desagregada mostra un comportament invers per vies. Les arribades marítimes a Espanya han caigut un 52,2% (de 14.203 a 6.782), un descens liderat per les Illes Canàries, que han registrat 3.018 entrades menys que les 10.822 del mateix període de l’any anterior. Per contra, les arribades per via terrestre, tenint en compte només els accessos a Ceuta i Melilla,  s’han triplicat: de 654 a 2.265 en poc menys de mig any, un repunt localitzat de forma majoritària a Ceuta.

La sèrie històrica dels fluxos migratoris anuals complets mostra un comportament fluctuant, amb pics registrats el 2018 i el 2024, i un descens marcat el 2025.

Hi ha altres vies d’entrada que Interior no té en compte 

Les xifres oficials de l’informe d’Interior només comptabilitzen les arribades a Espanya per terra (Ceuta i Melilla) i mar. Segons l‘Informe del Consell Econòmic i Social (CES) sobre la Realitat Migratòria a Espanya del 2025 les arribades irregulars per via marítima representen una part mínima de les tendències de la immigració i les terrestres són encara menys freqüents.

Així, les dades d’Interior ometen altres variables d’entrada i estada irregular a l’estat, com els accessos per llocs no habilitats, les entrades per via aèria o les entrades, per qualsevol via, amb un permís de residència en vigor o un visat turístic que acaben caducant i no sent renovats. Aquests dos últims casos representen la majoria de les situacions d’irregularitat, segons l’informe del CES i com va explicar Newtral, membre com Verificat de les xarxes internacionals de fact-checkers.

L’informe del CES reflecteix altres realitats migratòries que el Balanç del Ministeri de l’Interior no contempla:

• Persones que accedeixen legalment al territori i per llocs fronterers habilitats, però que en expirar el visat de la seva estada es queden en situació irregular.
• Persones que, malgrat complir els requisits per a un permís de treball o residència, estan en situació irregular a causa de la demora en els procediments de regularització.
• Persones amb la sol·licitud de protecció internacional denegat, tret que la persona afectada al·legui un motiu per recórrer.
• Menors d’edat que no tenen l’autorització de residència perquè no tenen progenitors o perquè han arribat sols i no disposen de la documentació.

La Fundació de les Caixes d’Estalvis (Funcas) ha publicat una estimació segons la qual la població de migrants irregulars s’ha multiplicat per vuit, de 107.000 a 840.000 persones, entre el 2017 i el 2025. Per obtenir aquesta dada, han restat de les xifres oficials de població el nombre de persones estrangeres en situació regular, o en procés de renovar el permís de residència, d’estudis o esperant la resolució de la petició d’asil.

Les polítiques migratòries no provoquen un efecte crida 

Una investigació del 2015 de l’Overseas Development Institute va estudiar els motius de la migració irregular cap a Europa des de Síria, l’Afganistan, Eritrea, Somàlia i Etiòpia, i va concloure que les causes per emigrar són múltiples: governs repressius, manca d’oportunitats econòmiques, cultures de migració arrelades i la disponibilitat de rutes i mitjans per fer el trajecte. A més, subratlla queno migren els més pobres, sinó qui té prou recursos per pagar el viatge, i també apunta a l’esforç col·lectiu de famílies i amics que esperen rebre remeses en el futur.

Els fluxos migratoris, com expliquem a Verificat, no augmenten per les regularitzacions extraordinàries de persones migrants ni per les ajudes socials. Les anàlisis demostren que aquests fluxos varien depenent del cicle econòmic del lloc de destí i les condicions dels d’origen.

De fet, seguint aquesta narrativa, després de l’anunci de la regularització extraordinària, els fluxos migratoris haurien d’haver augmentat; tanmateix, segons Frontex, l’Agència Europea de la Guàrdia de Fronteres i Costes, les xifres s’han mantingut estables aquests últims mesos. Les dades d’Interior tampoc no mostren que les entrades irregulars hagin augmentat en la primera meitat d’any, després que el govern espanyol anunciés la mesura a finals de gener.

Tot plegat es reflecteix en el context d’Espanya: en aquells períodes en què l’economia ha crescut, ha atret més immigrants, i quan ha empitjorat, els fluxos migratoris han estat més reduïts.