Aquest article té més de 2 mesos
28/08/2026
|
Redacció
Actualitzat el 10/11/2026

Què s’ha dit?

Que el sistema d’IA Grok ha fet un resum a la xarxa social X sobre el nou rècord de temperatura als oceans amb publicacions que argumenten que ni aquests registres ni els fenòmens extrems es poden atribuir a un canvi climàtic provocat per l’ésser humà, ja que l’escalfament no s’ha notat en totes les regions, el nombre global d’inundacions i sequeres no ha augmentat i que ja hi ha hagut altres períodes de calentament pre-industrials.

Què en sabem?

Que equiparar dades científiques amb arguments negacionistes és un fals debat que dibuixa una imatge enganyosa del coneixement científic. Que el rècord d’altes temperatures als oceans d’aquest agost forma part d’un context climàtic més ampli, potenciat per dècades d’escalfament causades per l’activitat humana. Que hi ha un gran consens científic en l’origen antropocèntric del canvi climàtic actual, i dels impactes que això té en la possibilitat de fenòmens climàtics més extrems.

La temperatura superficial dels oceans ha arribat a xifres rècord aquest mes d’agost, amb temperatures mitjanes superiors als 21ºC, per sobre del darrer màxim del 2024, segons dades del Servei Climàtic Copernicus (C3S). Arran de la notícia, la xarxa social X ha compartit i destacat un resum fet per la IA Grok a partir de publicacions d’usuaris, on ha equiparat les dades científiques amb publicacions negacionistes, posant en dubte l’escalfament global i els possibles impactes meteorològics d’uns oceans més càlids. El resultat és un fals debat que dibuixa una imatge ENGANYOSA sobre el coneixement científic.

Les activitats humanes, principalment, a través de les emissions de gasos amb efecte d’hivernacle, han causat inequívocament l’escalfament global, tal com recull el Grup Intergovernamental d’Experts sobre el Canvi Climàtic (IPCC), màxima autoritat en la matèria, i hem explicat en altres ocasions des de Verificat. Això ha provocat canvis generalitzats i ràpids a l’atmosfera, l’oceà, la criosfera i la biosfera, afectant molts fenòmens meteorològics i climàtics extrems a totes les regions del món.

«Els debats [arran de les dades de Copèrnic] van destacar els avisos d’intensificació del clima extrem juntament amb contrapunts com ara la manca d’augment global d’inundacions o sequeres des dels anys seixanta, èpoques més càlides sense gel a l’Àrtic i crides per comprovar dades verificables.»

Grok

Les sequeres i inundacions són fenòmens complexos que depenen de moltes variables i canvien àmpliament en funció de la regió estudiada, tal com indica l’últim informe de l’IPCC. Aquesta variabilitat, però, no nega que el canvi climàtic agreugi fenòmens climàtics extrems, tal com recull l’IPCC a un informe del 2021. A més, en el cas de les sequeres, hi ha evidència d’una severitat creixent a escala global, tal com va trobar un estudi de Nature del 2025. 

Tampoc és cert que el canvi climàtic actual es pugui comparar a èpoques càlides de fa milers d’anys, ja que l’escalfament actual no té un origen natural, com hem explicat amb anterioritat a Verificat.

Les noves dades de Copèrnicus venen donades després de dècades d’un escalfament impulsat per l’ésser humà que s’ha registrat àmpliament i ha estat recollit per múltiples estudis. Enguany, a més, s’hi suma un fenomen d’El Niño, que s’intensifica i afegeix calor al planeta.  

Posar aquesta evidència al mateix nivell que publicacions anònimes o amb desinformació demostrada, com fa el resum de Grok, és ENGANYÓS perquè distorsiona la imatge de la ciència, i transmet la sensació que hi ha un debat obert al respecte. Això és el que s’anomena biaix per equilibri, i es produeix quan es presenten dues postures com si tinguessin el mateix pes o credibilitat però, en realitat, una se sosté per un evidència aclaparadora i l’altra és una posició minoritària o sense fonaments.

Des de Verificat hem detectat altres casos en què la IA de Grok fa d’altaveu de la desinformació a través de les notícies del dia d’X, com quan va donar per actual a Ceuta un vídeo antic de Sevilla.

El biaix dels resums de Grok 

Des del 2024, Grok fa resums de les notícies que són tendència a partir de les publicacions dels usuaris de la xarxa social X. En el cas de les noves dades de temperatura de Copèrnicus, el resum inclou tant publicacions de notícies i serveis climàtics, com d’usuaris anònims i opinadors. 

Un dels arguments en les publicacions destacades per Grok, per exemple, assegurava que les inundacions i les sequeres meteorològiques no han augmentat a escala global, i que quan ha passat a nivell regional ha estat per una mala gestió dels recursos. És ENGANYÓS.

«Les inundacions fluvials i les sequeres meteorològiques no han augmentat a escala global des de, com a mínim, la dècada dels 60. […] Les sequeres hidrològiques i agrícoles han augmentat en algunes regions, però això es deu principalment a una mala gestió dels recursos hídrics i al canvi d’ús del sòl»

Segons l’Altles Mundial de Sequeres, “les sequeres sorgeixen de la interacció entre la variabilitat climàtica natural, el canvi climàtic i la gestió humana dels recursos hídrics […] de formes inesperades en totes les latituds” i “afecten de manera creixent i cada vegada més severa la vida i els mitjans de subsistència de les persones, així com la integritat dels ecosistemes a tot el món”.

No és fàcil, però, establir comparacions temporals o afirmar amb certesa que el nombre de sequeres ha crescut, ja que la variabilitat climàtica és fins a cert punt caòtica, especialment, en els fenòmens extrems, i calen moltes dades per aconseguir detectar alteracions en els patrons habituals. De fet, l’IPCC és prudent en el seu informe més recent al respecte (del 2023), i només avala un augment de les sequeres agrícoles i ecològiques (és a dir, una escassetat que afecta a les collites i l’entorn) en algunes regions del món, mentre que no troba cap tendència general prou sòlida en la manca de precipitació (sequera meteorològica).

Sí que hi ha evidència, però, que fenòmens com les sequeres s’han tornat cada vegada més severs a causa de l’escalfament global, com apunta un article del 2025 de Nature. 

La situació amb les inundacions causades pels rius és similar. L’IPCC no hi veu una tendència global clara. Sí que indica, però, que més regions experimenten una tendència creixent que no pas decreixent. A més, la tendència és més clara per a altres tipus d’inundacions, com és el cas de les pluvials. Aquí sí que hi ha una tendència a l’alça clara, apunta l’organisme, com a conseqüència de més freqüència i intensitat dels esdeveniments de precipitació extrema. Aquest va ser el cas de la DANA de València del 2024.

Nou rècord d’altes temperatures al mar

La temperatura mitjana diària de la superfície del mar (TSM) va batre un nou rècord històric el 22 d’agost, quan la mitjana va arribar als 21,1 °C, superant així el màxim de 21,09 °C registrat el març del 2024, segons dades del Servei de Canvi Climàtic Copernicus (C3S) que enregistra les temperatures des del 1979.

Com expliquen els investigadors en la nota de premsa, un oceà més càlid contribueix a l’augment del nivell del mar a través de l’expansió tèrmica, transfereix més calor i humitat a l’atmosfera, cosa que pot intensificar les pluges i alguns sistemes de tempestes, i accentua la probabilitat i la intensitat de les onades de calor marines. Unes conclusions a les quals també ha arribat un estudi recent de World Weather Attribution sobre com el canvi climàtic provoca temperatures oceàniques a Europa sense precedents, amb greus impactes per a la vida marina.

No és un canvi climàtic com els anteriors

El resum de Grok sobre aquesta notícia presentava un debat obert sobre aquests impactes i el paper de l’ésser humà en aquest escalfament, amb publicacions que argumentaven de manera ENGANYOSA que hi ha hagut “èpoques més càlides sense gel a l’Àrtic”.

Si bé és cert que hi ha hagut períodes intermitents sense gel marí a l’Àrtic fins fa 5.000 anys, quan es van desenvolupar les condicions modernes de gel marí, “la magnitud i el ritme del declivi del gel marí i l’escalfament de la superfície de l’oceà del segle XXI no tenen precedents en els darrers 1.500 anys”, segons un article de l’Administració Nacional Oceànica i Atmosfèrica dels Estats Units (NOAA).

«Fa sis mil anys hi havia poc o gens de gel a l’oceà Àrtic, els arbres al Canadà i Sibèria creixien fins a la vora de l’oceà Àrtic, i les temperatures àrtiques eren entre 2,5 i 7 °C més altes que ara.»

Per molt que el biaix per equilibri de Grok transmeti la sensació que hi ha un debat obert, el coneixement científic generat per la comunitat científica mundial sobre el canvi climàtic actual provocat inequívocament per l’activitat humana no és comparable amb l’opinió esbiaixada o les dades seleccionades intencionadament que asseguren el contrari.

Des de Verificat hem desmuntat altres vegades la narrativa que el canvi climàtic actual és part d’un cicle, com per exemple que no és comparable amb l’Òptim Climàtic Medieval o que no és veritat que l’onada de calor de l’Antàrtida sigui conseqüència que “el clima és cíclic”.  

Verificació elaborada per Laura Cercós, Marc Masip, Ariadna Mañé i Ruth Pérez Castro.

Whatsapp icono

Envia'ns per WhatsApp el que vulguis verificar i ens hi posarem
695 225 233

Educació en l'era de la desinformació
Projectes d'alfabetització mediàtica i informacional per promoure una ciutadania crítica
Desfake
icona de cor de donació
Et necessitem

Amb la teva aportació contribuiràs a un debat polític més saludable i ajudaràs a impulsar projectes educatius per ensenyar a navegar el caos informatiu i a defensar-se de la desinformació.

Articles relacionats

No s'han trobat articles relacionats

Especials

  • Biocombustibles: són realment sostenibles?

    Analitzem els missatges publicitaris i les narratives que arriben a les xarxes i al debat polític sobre carburants d’origen biològic

  • Les mentides intoxiquen el planeta

    T’oferim dades contrastades i amb base científica per combatre les narratives que neguen la crisi climàtica