Són reals aquestes fotos de la Lluna? T’expliquem com identificar les imatges falses de la seva cara oculta
També circulen continguts conspiratius que dubten de les imatges reals i, fins i tot, de l’autenticitat de la missió
També circulen continguts conspiratius que dubten de les imatges reals i, fins i tot, de l’autenticitat de la missió
Què s’ha dit?
Que una imatge de la missió Artemis II il·lustra el Mare Orientale sencer, i que una altra mostra l’impacte d’un meteorit sobre la Lluna.
Què en sabem?
Que la primera imatge ha estat generada amb IA i que la segona és una simulació del 2021.
Circulen per xarxes diverses imatges que mostren detalls de la Lluna suposadament captats per les càmeres de la nau Orion, en el marc de la missió Artemis II. Algunes d’elles són FALSES, perquè han estat creades o modificades amb intel·ligència artificial, o mostren simulacions per ordinador. Davant del dubte, recomanem consultar el repositori amb fotografies del vol recopilades per la NASA per tal de garantir que el contingut que veiem és real.
Repassem algunes de les falsedats més virals!
Aquesta fotografia no mostra la Mare Orientale, és IA
Una publicació compartida més de 1.800 vegades a X, antic Twitter, per un compte que assegura fer “actualitzacions diàries de descobriments de l’espai, d’astronomia i del cosmos”, empra una imatge generada o modificada amb Gemini, la IA de Google, per il·lustrar falsament, “per primer cop, el Mare Orientale sencer”. Així ho indica el propi xatbot, preguntat per Verificat, que hi detecta la marca d’aigua invisible SynthID, amb què Gemini identifica qualsevol imatge que genera.
«Per primer cop, la Mare Orientale, una regió massiva i misteriosa de la superfície de la Lluna, ha estat capturada per complet»
Els tripulants de la missió Artemis II han estat els primers en observar amb els seus propis ulls aquest mar lunar sencer, tal com explicaven a X les agències espacials nord-americana i europea. Tanmateix, la imatge amb què ho il·lustren les entitats oficials dista molt de la fotografia viral: és molt més llunyana al satèl·lit (la nau es va mantenir a més de 6.500 quilòmetres de la superfície lunar) i no s’hi veu la Terra.
La captura d’una simulació per il·lustrar l’impacte d’un meteoroide
Una altra de les imatges mostra, suposadament, l’impacte d’un meteorit sobre la Lluna vist pels astronautes a bord de la nau Orion. “Acaben de veure dos meteorits durant ‘l’eclipsi solar’”, assegura el missatge que els acompanya, d’un compte d’X que dona “notícies des de tot el món, tots els dies” i que compta amb gairebé 200.000 seguidors.
De nou, empra una imatge falsa per il·lustrar una informació certa: els quatre membres de la missió Artemis II van veure fins a sis flaixos corresponents a l’impacte de meteoroides (no meteorits, que són els fragments que arriben a la Terra) sobre la superfície lunar, segons publica la NASA.
La suposada fotografia és en realitat la captura d’una simulació per vídeo publicada el 2021 en el canal de YouTube Hazegrayart, especialitzat a animar contingut sobre coets. Diversos mitjans com Clarín o La Gaceta van emprar la imatge per il·lustrar un altre impacte real el 2023. Tanmateix, el vídeo real del impacte del meteorit és de molta menys resolució i mostra únicament un petit flaix de llum sobre la superfície de la lluna en el moment de l’impacte.
La NASA indica que les imatges i altres dades captades pels astronautes durant el seu vol per la cara oculta de la Lluna s’estan descarregant durant la nit del sis al set d’abril (horari estatunidenc). En el moment de publicar aquesta verificació, cap de les disponibles a la galeria de la missió il·lustra l’impacte dels meteoroides sobre la superfície lunar.
Els verificadors internacionals identifiquen altres falsedats
La tornada a la Lluna ha deixat altres desinformacions virals que han verificat entitats de fact-checking d’arreu del món, que pertanyen com Verificat a les xarxes internacionals de verificadors (IFCN i EFCSN). El portal mexicà Verificado, per exemple, ha analitzat una sèrie de fotografies que comptes de xarxes socials atribueixen falsament a la missió.
Altres missatges dubten de la veracitat de la missió o del material produït. Assenyalen, per exemple, que la imatge de la Terra vista des de l’espai és falsa, perquè és de pitjor qualitat que la capturada per l’Apol·lo 17 el 1972. En realitat, però, la fotografia actual mostra la nit a la Terra, mentre que l’antiga il·lustra el dia i, a més, ha estat tractada per millorar-ne el contrast de colors, tal com explica Newtral, membre com Verificat de les principals xarxes de verificació internacionals.
El portal espanyol també ha verificat missatges falsos que asseguraven que la missió Artemis II és un muntatge rodat a un estudi de gravació, i Lead Stories ha comprovat que la imatge d’una àguila aterrant sobre la nau espacial just abans de l’enlairament és falsa.