Feijóo a l'acte sobre habitatge parlant del truc de la pizza i ocupacions
23/10/2026
|
Ariadna Mañé
Actualitzat el 24/10/2026

Què s'ha dit?

 Que, amb un tiquet de compra de pizza a domicili, les persones que ocupen un habitatge poden quedar-s’hi durant anys.

Què en sabem?

Que un rebut de compra amb data anterior a la intervenció policial pot fer-se servir per demostrar que no s’ha descobert en el moment del delicte ni just després i, per tant, no els poden desallotjar immediatament, però que el jutge pot demanar una expulsió com a mesura cautelar si no demostren que viuen a l’immoble de manera legítima.

El líder del PP i candidat a la presidència del govern espanyol, Alberto Núñez Feijóo, va denunciar durant un acte sobre habitatge a Sevilla el 21 d’octubre (hora 1:32:00) que “si un ocupa entra a casa teva amb un paper d’haver demanat una pizza, ningú no el pot treure fins al cap de diversos anys”. Xavier García Albiol, en una entrevista a la Cadena SER el 22 d’octubre (hora 2:32:00), va afirmar que “quan la policia rep la notificació d’una ocupació i els ocupes treuen algun element de prova que porten allà diverses hores, el 80% dels casos només es limiten a aixecar una acta sobre els fets […] perquè hi ha una interpretació judicial que aquella persona ha consolidat el seu habitatge”. 

Aquests missatges fan referència al fet que si les persones que ocupen un immoble buit poden demostrar que hi estan instal·lats, la policia no els pot desallotjar i un jutjat té més dificultat per ordenar un desallotjament immediat. A més a més, Feijóo mescla el delicte d’usurpació (immoble no habitat) amb el de violació de domicili (habitatge habitual), que suposen diferents penes i procediments de desallotjament. T’ho expliquem!

tho_expliquem
T'ho expliquem

Si un ocupa entra a casa teva amb un paper d’haver demanat una pizza, ningú no el pot treure fins al cap de diversos anys.

Alberto Núñez Feijóo, candidat del PP a la presidència
tho_expliquem
T'ho expliquem

Quan la policia rep la notificació d’una ocupació, i els ocupes treuen algun element de prova que porten allà diverses hores, el 80% dels casos només es limiten a aixecar una acta sobre els fets […] perquè hi ha una interpretació judicial que aquella persona ha consolidat el seu habitatge.

Xavier Garcia Albiol, alcalde de Badalona i candidat del PP al Congrés per Barcelona

El conegut com a “truc de la pizza” és, segons va explicar el portal immobiliari Idealista el 2022, una estratègia amb la qual els suposats ocupants il·legals d’un habitatge demanen menjar a domicili a l’adreça de l’immoble identificat abans d’entrar-hi. Així, segons aquesta teoria, poden demostrar que és la seva residència habitual. En aquest cas, si la policia els intentés desallotjar sense autorització judicial, podrien presentar el tiquet per acreditar que fa un temps que hi viuen i evitar el desallotjament immediat. El 2020, un jutge de Barcelona va considerar el tiquet un “argument esperpèntic”, i va sentenciar la persona a una multa per un delicte d’usurpació sense violència. Verificat no ha trobat a la justícia més casos amb sentència en què s’hagi fet servir aquesta estratègia.

Preguntat per la periodista Marina Fernández sobre la font de la dada del 80% dels casos en què la policia no intervé en una ocupació, Albiol va respondre que sorgeix de la seva experiència i de “l’experiència dels Mossos” i que no sap si “són dades oficials”.

Verificat ha contactat l’equip de premsa de Feijóo i Albiol per preguntar per les seves declaracions, però no ha rebut resposta en el moment de publicar l’article.

Diferències entre usurpació i violació del domicili

Són habituals els missatges que confonen el delicte d’usurpació amb el de violació del domicili. En el primer cas, definit en l’article 245 del Codi penal (CP), els delinqüents entren il·legalment en un immoble que no està habitat, cosa que es castiga amb multes de tres a sis mesos de multa, i poden arribar a 18 en casos amb violència.

En el segon cas, tipificat a l’article 202 del CP, que implica l’ocupació d’un domicili habitual, si entressin “a casa teva” com va dir Feijóo, és un delicte més greu perquè vulnera el dret fonamental de la inviolabilitat del domicili, reconegut a l’article 18 de la Constitució, i es castiga amb penes de presó de sis mesos a dos anys, o superiors si hi ha violència.

A Espanya, el 2025 hi va haver 14.875 violacions de domicili i usurpacions d’immoble coneguts, tot i que les dades del Ministeri de l’Interior no desglossen quants de cada tipus. Catalunya va ser la comunitat autònoma amb més denúncies, 5.913. Segons les dades dels Mossos d’Esquadra, que sí que distingeixen els dos tipus de delicte, el 2025 es van enregistrar 7.055 ocupacions d’immoble i 355 usurpacions.

Desallotjament immediat si la policia detecta un “delicte flagrant”

En cas d’usurpació d’un immoble en desús, el més habitual, la policia pot intervenir i ordenar un desallotjament imminent si es constata un “delicte flagrant”, és a dir, que s’ha detectat en el moment que ha succeït o immediatament després, com detalla el Protocol d’Actuació de les Forces i Cossos de Seguretat de l’Estat a l’ocupació il·legal d’immobles. Tanmateix, la llei no estableix quin és el període que es considera immediat.

Si, al contrari, el delicte no fos flagrant, la policia no pot accedir a l’immoble ni desallotjar les persones sense una autorització judicial. És per això que els suposats ocupants poden fer servir un el tiquet del menjar a domicili per demostrar que teòricament han resisitit en aquell habitatge com a mínim des del moment d’emissió del tiquet i que no es tracta d’un delicte flagrant. D’aquesta manera, el desallotjament passaria a ser un procediment judicial que, com expliquen Feijóo o Albiol, podria demorar-lo un temps.

Si l’immoble ocupat és una primera o segona residència, és a dir, si s’ha produït violació del domicili, el fiscal pot demanar un desallotjament immediat com a mesura cautelar tot i que no hi hagi flagrància, quan té proves sòlides del delicte, com indica la Instrucció 1/2020 de la Fiscalia General de l’Estat.

La Instrucció també explica que en cas d’usurpació, el fiscal pot demanar al jutge el desallotjament de l’immoble quan l’ocupació pot perjudicar greument els drets del propietari o els seus béns. Si l’immoble està buit i sense ús previst, para atenció a altres circumstàncies abans de demanar-ho. També té en compte els veïns i, si els ocupants són vulnerables, avisa els Serveis Socials, que han d’actuar abans del desallotjament.

El desallotjament exprés no es refereix a executar-lo ràpidament, sinó a l’agilització dels terminis judicials 

El conegut com a “desallotjament exprés” no es refereix en cap moment a un suposat període de 48 hores per quedar-se a l’immoble, com afirmen alguns missatges i publicacions. La Llei d’enjudiciament civil (article 441), estableix que, quan el propietari del pis demana que es retorni la seva possessió immediatament, el jutge que admet la demanda dona cinc dies als ocupants perquè aportin un títol que justifiqui la seva situació a l’immoble. Si els ocupants no responen o no ho justifiquen, el jutge dicta immediatament una sentència, que en cas de confirmar un delicte d’usurpació, comportaria el desallotjament (si no hi ha situació de vulnerabilitat certificada pels serveis socials).

El 2022, el PSOE va proposar una esmena a l’article 544 de la Llei d’Enjudiciament Criminal perquè els jutges poguessin iniciar el desallotjament fins 48 hores després de la denúncia si els ocupants no demostraven que vivien a l’immoble legítimament, tot i que no va quedar incorporada a la llei. El 2025, Junts la va tornar a proposar al Congrés.

Verificació elaborada per Ariadna Mañé, Alba Tobella, Laura Cercós i Marc Masip.

Eleccions Generals 2026HabitatgeT’ho expliquem
Whatsapp icono

Envia'ns per WhatsApp el que vulguis verificar i ens hi posarem
695 225 233

Educació en l'era de la desinformació
Projectes d'alfabetització mediàtica i informacional per promoure una ciutadania crítica
Desfake
icona de cor de donació
Et necessitem

Amb la teva aportació contribuiràs a un debat polític més saludable i ajudaràs a impulsar projectes educatius per ensenyar a navegar el caos informatiu i a defensar-se de la desinformació.

Articles relacionats

  • Barcelona concentra el 9% de les okupacions d’Espanya, no el 40% com afirmen diferents candidats a l’alcaldia

Especials

  • Xarxes socials: com impacten en la salut i desenvolupament dels menors?

    Oferim dades verificades sobre l’ús de xarxes socials per part d’infants i adolescents

  • Habitatge: estem davant d’un canvi de model?

    Radiografiem l’estat de l’habitatge a Barcelona i Catalunya i aportem dades sobre els punts més candents del debat públic

  • Catalunya en dades

    Consulta les preocupacions ciutadanes i les temàtiques que han centrat la campanya electoral del 12-M