Espanya no enviarà 36.000 milions d’euros per finançar preses al Marroc

Circula un vídeo per xarxes on el periodista radiofònic Javier Cárdenas afirma que Espanya ha signat un acord amb el Marroc on s’ha compromès “a gastar, fins al 2050, 36.000 milions d’euros” al país, “construir 9 preses”, i que el Marroc sigui qui decideixi “què es cultiva i quan es cultiva a Espanya”. Cap d’aquestes afirmacions és certa.

Com es va anunciar a la declaració conjunta entre Espanya i el Marroc després d’una reunió el passat 4 de desembre, els dos països “procuraran fer servir els instruments financers d’Espanya” per donar suport a projectes de desenvolupament al Marroc. Encara no s’ha especificat quins seran aquests projectes, ni s’ha establert amb quins mecanismes de finançament participarà Espanya. A més, en cap moment s’estableix que el Marroc pugui decidir sobre el sector agrícola espanyol.

Verificat s’ha posat en contacte amb Javier Cárdenas per conèixer l’origen de les seves afirmacions, però en el moment de publicar aquesta verificació no havia obtingut resposta.

El pressupost del Pla Nacional d’Aigua del Marroc és de 36.000 milions d’euros

El periodista Javier Cárdenas afirma que la xifra de 36.000 milions d’euros és la quantitat que Espanya ha promès al Marroc per invertir en infraestructures hidràuliques. És FALS. La declaració conjunta afirma que “procuraran fer servir els instruments financers d’Espanya” per donar suport a projectes de desenvolupament d’infraestructures d’interès mutu al Marroc, però no especifica un compromís sobre una quantitat econòmica específica ni sobre quins instruments es faran servir.

 “Espanya s’ha compromès […] a gastar-se al Marroc, fins al 2050, 36.000 milions d’euros”

De fet, la quantitat de vora 36.000 milions d’euros correspon, com mostra una captura de pantalla que apareix al vídeo, al pressupost del Marroc per a tot el seu Pla Nacional d’Aigua en el període 2020-2050, que són 383.000 milions de dírhams, aplicant el canvi el 19 de gener de 2026. Inclou projectes molt diferents, com la construcció de preses, dessalinitzadores o sistemes de subministrament d’aigua potable.

El departament de comunicació del Ministeri d’Agricultura, Pesca i Alimentació ha explicat a Verificat que “els acords de col·laboració no inclouen ni qüestions comercials ni compromisos d’inversió ni cap altre aspecte econòmic”.

Espanya no destrueix totes les seves preses mentre en construeix al Marroc

Cárdenas també afirma que el govern finançarà la construcció de nou preses al Marroc, mentre que a Espanya les enderroca. És ENGANYÓS. Tot i que els acords contemplen la utilització dels instruments financers espanyols, no es menciona específicament la concessió de crèdits o ajudes per a nou noves preses. Tampoc és precís dir que a Espanya s’estan destruint preses, com ja vam explicar en aquesta verificació.

“Espanya s’ha compromès a […] construir nou preses: aquí les estan traient, les estan destruint, i les construeixen al Marroc”

Actualment, al Marroc hi ha 16 preses en construcció, i en el període 2030-2040 se’n construiran unes altres 13, segons un informe del 2025 del Policy Center for the new South. Se sumaran a les 154 preses que ja estan operatives al país, segons el mitjà marroquí Medias 24 i el mitjà agrícola francès Réussir. 

Espanya ha participat anteriorment en la construcció al Marroc d’infraestructures hidràuliques com dessaladores i potabilitzadores a través de crèdits del Fons d’Internacionalització de l’Empresa, d’igual funcionament als crèdits ferroviaris que hem explicat en aquesta verificació, i també dues subvencions per plantes de sanejament; aquests fons serveixen per assegurar contractes d’empreses espanyoles a l’exterior. En els acords de desembre del 2025, però, no s’ha especificat quins mecanismes financers es faran servir per a la construcció de projectes hidràulics. Tampoc s’especifica que siguin preses.

La narrativa de desinformació sobre que el govern central està destruint totes les preses no és nova. S’ha instrumentalitzat per afirmar que la demolició de les estructures hidràuliques va causar la sequera i que empitjorar l’impacte de la DANA a València el passat octubre del 2024. Però afirmar això no és precís. Segons va explicar al Congrés Sara Aagesen, ministra de Transició Ecològica, el 27 de gener del 2025, s’han enderrocat quatre preses a Espanya:

• La de Retuerta (Àvila), el 2013, que no havia arribat mai a complir les seves funcions;
• La de Robledo de Chavela (Madrid), el  2014, per estar en desús;
• La d’Inturia (Guipúscoa) el 2018, perquè s’havia emplenat de sediments i tenia un impacte molt negatiu en el medi; 
• La de La Alberca (Madrid), el 2021, per estar en desús i tenir problemes als fonaments.

Aquestes accions s’emmarquen dins dels objectius de l’Estratègia Nacional de Restauració dels Rius (ENRR), un dels quals és la restauració fluvial, és a dir, recuperar el recorregut, cabal i fauna i flora natural dels rius. Es poden consultar totes les actuacions de l’ENRR, inclosa l’eliminació d’obstacles transversals a rius, en aquest mapa interactiu.

La majoria d’estructures hidràuliques que es desmantellen a l’estat són assuts i altres petites construccions. Mentre que les preses són grans infraestructures que embalsamen aigua, els assuts són construccions més petites que deixen passar l’aigua per sobre i que busquen regular el nivell i corrent fluvial, segons l’Agència Europea del Medi Ambient.

Segons dades del Ministeri de Transició Ecològica, entre el 2006 i el 2024 s’han eliminat 930 assuts. Com vam explicar el 2023, la demolició d’aquestes barreres té com a fi que els rius espanyols arribin a assolir el bon estat ecològic “d’acord amb el que estableix a la Directiva Marc de l’Aigua”, indica el ministeri a la seva web. Al portal del Ministeri d’Agricultura i el de Transició Ecològica es poden consultar les preses i embassaments existents a Espanya.

El darrer exemple d’aquesta narrativa és l’estructura que es va demolir recentment al municipi de Puente Mesa (Segòvia), que Cárdenas cita al vídeo i que Vox ha demanat reconstruir. No es tracta d’una presa, sinó d’un assut. La Confederació Hidràulica del Duero (CHD), organisme responsable de la gestió de l’assut de Puente Mesa, va informar que es va retirar per estar en desús i en estat de “deteriorament”.

El novembre de 2022, Virginia Barcones, en aquell moment delegada del govern espanyol a Castella i Lleó, va anunciar un acord per estudiar la possibilitat de restaurar l’assut, segons va informar la Cadena Ser. Segons ha confirmat a Verificat el departament de comunicació del Ministeri de Transició Ecològica i el Repte Demogràfic (Miteco), l’objectiu era trobar una solució que compatibilitzés la preservació del patrimoni amb la millora del riu.

Finalment, els informes tècnics van detectar un deteriorament avançat de l’assut i també van alertar del risc per a la seguretat de les persones, així com del seu impacte sobre el riu. Per aquests motius, la Confederació Hidrogràfica del Duero (CHD) va procedir a la seva demolició, segons ha informat el departament de comunicació del Miteco a Verificat.

El govern no decideix sobre el sector agrícola i el Marroc no hi intervindrà

Cárdenas afirma al vídeo que l’acord també inclou que el Marroc decideixi què es cultivarà a Espanya. És FALS. Per una banda, el govern espanyol no intervé en què conrea cada agricultor. Per l’altra, ni en aquest ni en cap altre acord no se cedeix cap competència sobirana d’Espanya, com es pot comprovar al document de l’acord i com explica a Verificat el departament de comunicació del Ministeri d’Agricultura. Permetre que un altre país tingués poder de decisió sobre el sector agrícola seria “jurídicament nul” i una amenaça per a la sobirania, analitza l’advocat especialitzat en dret rural i agrari Climent Fernández en declaracions a Verificat.

“El Marroc decidirà què es cultiva i quan es cultiva a Espanya”

A Espanya, els agricultors trien lliurement què cultivar a les seves terres, i la Llei 49/2003 (article 8) també protegeix la llibertat de cultius als qui lloguen les finques agrícoles. Només han de complir certes normes i requisits per tenir dret a les ajudes econòmiques de la Política Agrària Comuna (PAC) de la Unió Europea, que el 2025 van ascendir a 4.889 milions d’euros a Espanya. La PAC tampoc mana sobre què conrear.

Anteriorment, explica Climent Fernández, les ajudes s’atorgaven tenint especialment en compte el tipus de cultiu, però ara es consideren “ajudes a la renda dels pagesos”, tot i que encara hi ha línies específiques per certs conreus per ajudar a la transformació sostenible o al manteniment de cultius tradicionals.