

La ministra d’Hisenda, María Jesús Montero, va presentar el 9 de gener la proposta per reformar el sistema de finançament autonòmic, arran del pacte entre el govern espanyol i Esquerra Republicana de Catalunya (ERC). La proposta encara té un llarg recorregut per poder ser aprovada, però l’anunci ha generat soroll i un intercanvi de declaracions entre diferents partits polítics i líders autonòmics. Qui són els més beneficiats i més perjudicats del sistema actual? Què sabem del nou finançament? T’HO EXPLIQUEM!
Com és el repartiment al sistema actual?
El sistema de finançament actual es va aprovar el 2009 a la Llei 22/2009 i s’hauria d’haver revisat a partir del 2014, seguint la voluntat de revisió “quinquennal” que va establir l’última reforma.
Amb el sistema vigent, les tres úniques comunitats autònomes que aporten més diners dels que reben són Madrid, les Illes Balears i Catalunya, segons un informe de la Fundació d’Estudis d’Economia Aplicada (FEDEA) que analitza les dades del Ministeri d’Hisenda (les últimes disponibles són del 2023). En xifres per habitant, Catalunya és la tercera comunitat que més aporta a l’Estat a través dels impostos, però la desena en diners rebuts per a finançar les competències homogènies, és a dir, aquelles que totes les comunitats gestionen per igual (com educació i sanitat).
Concretament, Catalunya va aportar més 3.646 euros per càpita, només darrere de Madrid (4.377 euros) i les Illes Balears (4.035 euros). En canvi, després del repartiment, Catalunya va rebre 3.383 euros per càpita, en desena posició una mica per sobre de la mitjana estatal de 3.170 euros per habitant. El saldo català és negatiu: 262 euros més aportats que rebuts, per habitant.
Les xifres de finançament varien una mica si, en lloc de dividir-les pel nombre d’habitants de cada comunitat, s’hi ponderen altres variables demogràfiques i geogràfiques (com l’envelliment i la dispersió). És el que es coneix com a població ajustada, un concepte que no és nou, però que la nova proposta de finançament ha modificat.
Tenint en compte la fórmula actual de la població ajustada, doncs, Catalunya és la novena comunitat que més rep, en comptes de la desena, una mica per sobre de la mitjana estatal.
L’estudi de Fedea agafa dades del Ministeri d’Hisenda i aplica alguns ajustos per fer-les més comparables entre comunitats. L’autor de l’estudi, Ángel de la Fuente, ha confirmat a Verificat que els indicadors reflecteixen les comunitats que van sortir més beneficiades i les que menys en el repartiment del sistema l’any 2023.
Què canviaria amb el nou finançament?
El pacte a què han arribat el govern espanyol i ERC fa referència al repartiment de fons per cobrir les competències homogènies, que són aquelles que gestionen totes les comunitats autònomes per igual, com són la sanitat i l’educació. A falta del text complet amb la lletra petita de la proposta, Hisenda ha fet públic un document de divuit pàgines que en repassa les principals mesures i conseqüències, a més d’una nota de premsa que resumeix la compareixença de Montero del dia 9 de gener.
La proposta recull tres grans canvis. Primer, nous criteris per repartir els fons comuns entre les comunitats. Segon, que les comunitats passin a gestionar el 56,5% de l’IVA, en lloc del 50%, i el 55% de l’IRPF, en lloc del 50% actual; això augmenta els diners potencialment disponibles en el sistema. I tercer, augmenta les competències de les comunitats per gestionar la recaptació dels impostos; tanmateix, falta informació concreta d’aquest últim punt per saber-ne els detalls.
El criteri per repartir els fons disponibles és un nou càlcul de la població ajustada, que “determina el nombre d’habitants de cada comunitat autònoma ponderant altres variables que influeixen en el cost dels serveis i les necessitats de finançament”, explica el Ministeri. També s’afegeix una nova variable per les “comunitats que pateixen despoblació i que afronten costos fixos sense la possibilitat d’arribar a economies d’escala”.
Després d’aquests càlculs, s’afegeix un “anivellament horitzontal” com a “solidaritat interterritorial”. En aquesta fase, les comunitats amb una capacitat tributària per sota de la mitjana rebran més recursos dels que aporten, i les que quedin per sobre en rebran menys. L’objectiu, però, és que cap comunitat rebi menys del 75% dels diners que la mitjana, per tal d’escurçar les diferències entre aquelles que més diners reben i les que menys.
En una última fase, l’Estat aportaria més recursos per “reduir en dos terços” la distància de cada comunitat respecte a aquella que presenta el finançament més gran per habitant. També se sumen ajustaments menors que tenen a veure amb les petites i mitjanes empreses, un fons climàtic i una garantia que cap comunitat rebrà menys diners dels que hauria obtingut amb el model actual.
Les xifres del nou model: Catalunya, entre les més beneficiades
Amb la nova proposta, segons les previsions del Ministeri d’Economia, totes les comunitats rebrien més diners que ara, però algunes més que d’altres. Les que més diners addicionals rebran són Andalusia (4.846 milions d’euros més que ara), Catalunya (4.686), la Comunitat Valenciana (3.669), Madrid (2.555) i Castella-la Manxa (1.248).
Si s’analitzen les xifres per càpita, Catalunya seria la quarta comunitat que es veurà més beneficiada si s’acaba aprovant el nou model: 577 euros, si es divideix l’augment previst pel ministeri entre els 8,1 milions de catalans. Les més afavorides són Múrcia (748,6 euros per persona i any), Comunitat Valenciana (676,3), Castella-la Manxa (586,9).
Un règim singular per a Catalunya?
L’anunci del nou model ha generat crítiques per motius oposats. Mentre que el PP considera que la proposta és contrària a la igualtat entre territoris, Junts creu que perpetua l’actual funcionament i defensa un concert econòmic.
La proposta del finançament pactat entre el govern espanyol i ERC s’emmarca dins les negociacions polítiques per complir l’acord d’investidura que els republicans van pactar amb el PSC per fer a Salvador Illa president de la Generalitat de Catalunya. L’acord estableix “impulsar un sistema de finançament singular que avanci cap a la plena sobirania fiscal, basat en una relació bilateral amb l’Estat i la recaptació, gestió i liquidació de tots els impostos”.
Amb les informacions oficials que es coneixen fins ara, que només són les presentades per la ministra Montero sense cap document legislatiu oficial, Catalunya es manté dins el règim comú del finançament autonòmic. Ni la ministra, ni els documents presentats per Hisenda, parlen explícitament de “singularitat”.
Més enllà dels criteris escollits per al repartiment, el nou sistema no dona cap tracte preferent a cap comunitat autònoma dins el sistema, segons la informació disponible. Tanmateix, augmenta les competències de les comunitats en la gestió de la recaptació d’impostos.
Encara no s’ha aprovat res
La proposta del nou finançament és, a hores d’ara, només un pacte entre ERC i el govern espanyol que el Ministeri d’Hisenda està aterrant en diversos textos legislatius que es puguin presentar al Congrés de Diputats, que encara no és públic. No ha transcendit cap document oficial del pacte tancat entre republicans i l’executiu central. Per tant, fins ara, l’única informació són les explicacions que va donar la ministra María Jesús Montero a la presentació del 9 de gener.
El finançament, per poder-se establir, necessitarà passar el procés legislatiu del Congrés. La principal llei del sistema de finançament és la LOFCA, una llei orgànica que necessita una majoria absoluta per ser modificada i, per tant, si PP i Vox s’hi oposen, Sánchez necessitarà el vot positiu de Junts, que ara és crític amb la proposta.
El text final pot tenir modificacions depenent de les exigències dels diferents partits que conformin una majoria per tirar endavant proposta i, en última instància, si hi ha més vots negatius i abstencions que vots favorables, la proposta no tirarà endavant.
País Basc i Navarra, fora del sistema comú
País Basc i Navarra no surten a les estadístiques del repartiment del finançament autonòmic perquè aquestes comunitats estan subjectes a l’anomenat “règim foral”.
Les quatre hisendes forals, la de Navarra i la de cadascuna de les tres províncies del País Basc, són responsables de “mantenir, establir i regular el seu règim tributari”. Això comporta “l’exacció, gestió, liquidació, recaptació i inspecció de la majoria dels impostos estatals”, gairebé tots. A canvi, País Basc i Navarra contribueixen al finançament de les “càrregues generals de l’Estat no assumides” per aquestes comunitats, amb una quantitat que se sol citar com a “quota”.
Envia'ns per WhatsApp el que vulguis verificar i ens hi posarem
695 225 233
Articles relacionats
No s'han trobat articles relacionats
Especials
Xarxes socials: com impacten en la salut i desenvolupament dels menors?
Oferim dades verificades sobre l’ús de xarxes socials per part d’infants i adolescents
Habitatge: estem davant d’un canvi de model?
Radiografiem l’estat de l’habitatge a Barcelona i Catalunya i aportem dades sobre els punts més candents del debat públic
Catalunya en dades
Consulta les preocupacions ciutadanes i les temàtiques que han centrat la campanya electoral del 12-M

