

Què s’ha dit?
Circulen desinformacions sobre les causes i la gestió de l’accident, així com imatges generades per IA.
Què en sabem?
Recopilem els desmentits dels fact-checkers membres de les xarxes internacionals sobre l’accident d’Adamuz.
El xoc entre dos trens a Adamuz (Còrdova) diumenge 18 de gener, amb una xifra provisional de 41 morts i 39 hospitalitzats en el moment de publicar aquesta verificació, encara no té una causa oficial. Es tracta d’una situació que, juntament amb el nombre elevat de víctimes i les imatges que mostren la gravetat dels fets, fan de l’accident un caldo de cultiu per la difusió de mentides i mitges veritats.
Les narratives que empren els agents de la desinformació són, això sí, conegudes: des d’atacs al Govern d’Espanya tacats de discurs d’odi, fins a imatges generades amb intel·ligència artificial, que han arribat a colar-se, de manera temporal, en alguns mitjans de comunicació. També la Creu Roja ha estat diana dels atacs, com ja va succeir durant la dana que va afectar València la tardor de 2024. T’ho expliquem!
El Govern no va regalar 247 milions d’euros al Marroc
El Govern espanyol en cap cas va aprovar regalar 247 milions d’euros al Marroc “hores després de l’accident” per millorar el seu sistema ferroviari, com assegura una publicació viral. Es tracta de crèdits reemborsables adjudicats el 2019 al Marroc i a l’Uzbekistan, supeditats a la contractació d’empreses espanyoles.
L’adjudicació a l’empresa espanyola Ideco d’un concurs públic per estudiar la viabilitat i desenvolupar l’enginyeria bàsica d’una línia de tren d’alta velocitat al Vietnam també ha estat assenyalada en termes similars, segons ha recollit Maldita.es, membre com Verificat de les xarxes internacionals de verificació. Però qui finança aquest projecte no és el Govern d’Espanya, sinó el del Vietnam.
Rectificació 20/01/2026: Inicialment, havíem informat que el crèdit reemborsable concedit al Marroc no s’havia arribat a executar. Hem corregit la informació per explicar que finalment sí que es va executar, en guanyar Alstom Espanya la licitació.
Les imatges generades per IA es colen als mitjans
La desinformació generada per intel·ligència artificial i verificada per fact-checkers europeus va marcar un nou rècord al darrer mes del 2025, segons les dades recopilades per l’Observatori Europeu de Mitjans Digitals (EDMO) de què Verificat forma part. L’accident ferroviari ha estat el darrer exemple d’aquesta dinàmica. Una imatge generada per Gemini, la IA de Google, ha corregut àmpliament per xarxes i, fins i tot, va colar-se en una notícia de la Cadena SER, que va rectificar públicament.
L’absència d’una eina que identifiqui de manera fiable les imatges artificials en dificulta la verificació. Aspectes com la marca d’aigua de la IA ens poden ajudar a assenyalar-la com a falsa, però si algú la retalla —com ha estat el cas, segons Newtral— només queda fixar-se en els detalls: en aquest cas, el cap del tren de la fotografia artificial no coincidia amb el disseny real, apunta EFE Verifica.
La Creu Roja, de nou al focus dels atacs
Diversos usuaris han denunciat falsament a les xarxes que la Creu Roja no ha aparegut al lloc dels fets. Newtral ha tingut accés al seu informe de situació i resposta, segons el qual el servei d’emergències andalús va sol·licitar l’ajuda de l’ONG a les 20:41 hores del mateix diumenge. Des d’aleshores, asseguren, l’entitat ha muntat un operatiu centrat en l’atenció sanitària, el suport psicosocial i l’ajuda material als afectats i les seves famílies i entorn, tant a Andalusia com a Madrid.
El paper de l’ONG sol ser el focus d’atacs a xarxes. Ja va succeir amb la dana que va afectar València durant la tardor de 2024, i amb l’arribada de menors migrants a Canàries.
Envia'ns per WhatsApp el que vulguis verificar i ens hi posarem
695 225 233
Articles relacionats
No s'han trobat articles relacionats
Especials
Xarxes socials: com impacten en la salut i desenvolupament dels menors?
Oferim dades verificades sobre l’ús de xarxes socials per part d’infants i adolescents
Habitatge: estem davant d’un canvi de model?
Radiografiem l’estat de l’habitatge a Barcelona i Catalunya i aportem dades sobre els punts més candents del debat públic
Catalunya en dades
Consulta les preocupacions ciutadanes i les temàtiques que han centrat la campanya electoral del 12-M

