

Què s’ha dit?
Que la missió Artemis II ha publicat el vídeo de millor qualitat de la Lluna, mostrant els seus colors reals, que van del marró al blau.
Què en sabem?
Que es tracta d’una imatge capturada per un astrofotògraf ucraïnès des de la Terra. Que els colors que mostra són reals, però s’han exagerat jugant amb el contrast i la saturació de la imatge.
Corre per xarxes una imatge atribuïda a la missió Artemis II en què es veu la Lluna en alta definició amb colors marrons, blaus i taronges. “S’acaba de publicar el vídeo de millor qualitat de la Lluna”, resa una publicació a X vista 10 milions de vegades; “el vídeo de la lluna més proper de la història acaba de filmar-se a 100 km”, assegura un altre, amb cinc milions de visualitzacions. També l’han compartit mitjans de comunicació i portals digitals. És ENGANYÓS.
En realitat, el vídeo anima la imatge de la Lluna que va capturar des de la Terra un astrofotògraf ucraïnés el passat 25 de març, abans de l’enlairament de la missió Artemis II. La fotografia exagera els colors reals de la Lluna augmentant la saturació de moltes imatges d’alta resolució, perquè els colors reals són tan subtils que no s’apreciarien a simple vista ni amb una captura estàndard.
La missió Artemis II publica el vídeo de millor qualitat de la Lluna, mostrant els seus colors reals.
Una cerca inversa d’imatges permet traçar l’origen de la fotografia a l’astrofotògraf ucraïnès Ildar Ibatullin, que va compartir a Instagram una imatge d’alta resolució de la Lluna amb colors blaus i marrons el dia 4 d’abril. L’autor ven la fotografia al seu web, on assegura que correspon a com era la Lluna el 25 de març, abans que la missió Artemis II s’enlairés l’1 d’abril.
Segons explica a Verificat, Ibatullin va emprar un telescopi reflector de 150 mm i una càmera rèflex digital Canon 550D per fer la fotografia. “He processat desenes de milers de frames” per crear la imatge, descriu al seu web, “gairebé 50 GB (Gigabytes) de dades sense processar entreteixides per produir aquesta imatge final de 50 megapíxels”.
«Aquesta confusió a les xarxes socials és accidental», assevera l’astrofotògraf, «sempre he fet pública la meva autoria».
Colors reals, però exagerats
Els colors de la fotografia, que van del blau al marró, són reals i reflecteixen les diferents regions de la superfície de la Lluna en funció dels minerals que la componen. “Els colors blaus indiquen regions basàltiques amb alt contingut de titani, mentre que el taronja i el vermell indiquen la presència d’òxid de ferro”, descriu el fotògraf ucraïnès. I afegeix: “La brillantor del terreny revela la seva edat: les àrees blanc brillant indiquen regolita [la pols fina que cobreix la Lluna] més jove exposada pels impactes [de meteoroides], mentre que els tons marronosos marquen superfícies més antigues madurades per eons d’erosió espacial”.
Tanmateix, són colors que “a ull nu són pràcticament indistingibles”, apunta en un correu a Verificat Jordi Aloy, astrònom i autor del llibre 100 qüestions d’Astronomia. L’expert detalla que en la imatge els tons “s’han exagerat molt per fer-los evidents”, modificant ajustos com el contrast i la saturació. Ibatullin hi coincideix, i explica que ha emprat una tècnica anomenada «Saturation Enhancement» (millora de la saturació, en anglès) per veure «colors físicament reals de signatures químiques a la superfície lunar».
És a dir que, malgrat mostrar colors reals, la fotografia no reflecteix com han vist la Lluna els astronautes d’Artemis II. Tot i així, la tripulació ha reportat haver identificat diferents colors en la superfície lunar durant el seu vol, segons va explicar a la CNN Joel Kearns, administrador associat adjunt per a l’exploració a la NASA. Els astronautes van identificar verds i marrons, però no es van arribar a posar d’acord en la coloració del satèl·lit, explica Nature.
No és la primera imatge de la Lluna que els missatges de xarxes atribueixen falsament a la missió Artemis II. També en circulen de generades amb intel·ligència artificial i creades mitjançant simulacions, com vàrem explicar.
Aquesta verificació ha estat actualitzada el 9 d’abril del 2026 a les 9:05 per incloure les declaracions d’Ildar Ibatullin.
Envia'ns per WhatsApp el que vulguis verificar i ens hi posarem
695 225 233
Articles relacionats
No s'han trobat articles relacionats
Especials
Xarxes socials: com impacten en la salut i desenvolupament dels menors?
Oferim dades verificades sobre l’ús de xarxes socials per part d’infants i adolescents
Habitatge: estem davant d’un canvi de model?
Radiografiem l’estat de l’habitatge a Barcelona i Catalunya i aportem dades sobre els punts més candents del debat públic
Catalunya en dades
Consulta les preocupacions ciutadanes i les temàtiques que han centrat la campanya electoral del 12-M

