Espanya vol prohibir l’accés a les xarxes socials a menors de 16 anys: què en diu la ciència?

El president del govern espanyol, Pedro Sánchez, ha anunciat aquest dimarts a la Cimera Mundial de Governs que Espanya prohibirà l’accés a les xarxes socials als menors de 16 anys i impulsarà altres iniciatives, com la retirada de continguts il·legals i d’odi o la regulació dels algoritmes, per reforçar la supervisió de les plataformes digitals. L’executiu espanyol s’alinea així amb les mesures de països com Austràlia, pioner a limitar l’edat d’accés, i França, que compta amb un projecte de llei ja aprovat. Però, què diu la ciència al respecte?

La comunitat científica encara no ha estudiat els possibles efectes d’una prohibició d’aquestes característiques, i considera l’escenari australià com un “experiment natural” per a avaluar-ho. Existeixen innumerables estudis que han analitzat la relació entre l’ús de xarxes socials i la salut mental, particularment dels joves, però les síntesis d’evidència han trobat generalment efectes petits, inclús contradictoris, i que no permeten garantir que obeeixin a una relació causal. És a dir, no hi ha estudis que avalin la prohibició de les xarxes socials entre els més joves, però tampoc n’hi ha que donin suport al seu ús massiu.

En l’actualitat, gairebé el 9% dels joves de 10 a 12 anys dedica més de cinc hores diàries a les xarxes socials, una xifra que es duplica els caps de setmana, amb gairebé el 20% dels joves, segons dades d’un informe d’Unicef titulat Infància, adolescència i benestar digital, que també evidencia que el 78,3% de l’alumnat de 5è i 6è de primària ja està registrat en alguna xarxa social. 

La prohibició d’accés a menors a les xarxes socials no s’ha estudiat

Diversos experts en psicologia i ciències del comportament explicaven a mitjans de gener a Science Media Centre que les prohibicions per edat no eren mesures avalades per la recerca científica. Com a molt, s’han dut a terme experiments que avaluaven els efectes d’un ús més reduït o d’una abstinència temporal, però no d’una prohibició generalitzada, i els resultats, de nou, difereixen entre estudis. En conseqüència, la idoneïtat de la prohibició, molt discutida en el context australià per ser el primer cas, depèn de la visió de cada expert, però no es basa en un consens científic.

Els que són crítics amb la prohibició, com Margarita Panayiotou, professora sènior de Psicologia Educativa al Manchester Institute of Education, defensen que la mesura desplaça la responsabilitat de la protecció dels menors de les empreses a la societat. Hi coincideix un text de Nick Couldry, professor emèrit de la London School of Economics, i un manifest signat per més de 40 organitzacions benèfiques per a nens, experts en seguretat digital, experts i famílies, entre els quals es troba Full Fact, membre com Verificat de la International Fact-Checking Network (IFCN). Tots apunten al model de negoci basat en un algoritme addictiu com a problema de base que cal adreçar.

Els experts també assenyalen la dificultat d’implementar limitacions que funcionin, no permetin l’entrada dels adolescents per vies alternatives, creant una falsa seguretat a les famílies i fomentant que l’ús continuï sense el seu coneixement, i que respectin la privacitat dels usuaris. O l’aïllament al qual es pot sotmetre a persones i col·lectius el benestar dels quals depèn, fins a cert punt, de la xarxa construïda digitalment. Així ho desgrana, per exemple, Emily Setty, professora associada en Criminologia a la Universitat de Surrey, en un article a The Conversation, en què alerta també de possibles conseqüències imprevistes.

També hi ha experts que veuen amb bons ulls la prohibició, com a mínim des del marc teòric. Josep Maria Sueves, investigador del Behavioural Design Lab al UOC eHealth Center, explica a Science Media Centre España que “limitar el temps que els menors dediquen a participar en les xarxes socials […] pot ser un objectiu valuós des del punt de vista de la salut”, perquè és temps que poden dedicar a altres activitats com el descans o l’esport.

El psiquiatre de la Universitat Stanford Keith Humphreys i el professor en política pública a la Universitat de Carnegie Mellon Jonathan Caulkins, comparen la mesura amb les restriccions d’edat en el consum d’alcohol, drogues i tabac en una columna a The Atlantic, i conclouen que les restriccions funcionen, tot i que no siguin perfectes.

La ciència no ha pogut confirmar una relació de causa-efecte 

Tot i que encara no hi ha estudis científics dels efectes de la prohibició de les xarxes socials, són molts els que han estudiat els possibles riscos associats a l’ús d’aquestes plataformes. En general, són moderats, detalla a Science Media Centre España José César Perales, catedràtic de Psicologia Experimental a la Universitat de Granada, però destaca que “ni tan sols hi ha un acord unànime que aquest impacte existeixi”. 

A tall d’exemple, una revisió sistemàtica (una publicació que sintetitza les conclusions de diversos estudis sobre un mateix àmbit) va identificar, en el cas de les xarxes socials, efectes de baixa intensitat, com un augment del risc de depressió i de conductes de risc. De totes maneres, els ajustats marges d’error no permeten extreure conclusions segures.

Ara bé, “no podem saber del cert si, per exemple, les xarxes socials provoquen una pitjor salut mental, o si aquells amb una pitjor salut mental són arrossegats a les xarxes socials”, advertia fa més de dos anys a Verificat Taren Sanders, científic de dades en l’Institut per a la Psicologia Positiva i l’Educació de la Universitat Catòlica d’Austràlia, autor de la citada revisió.

Aquest patró d’efectes petits i manca de causalitat demostrada és una constant en els treballs sobre pantalles recollits per Verificat que, tanmateix, apunten, en termes generals, a una associació negativa moderada entre el temps d’ús i els indicadors de salut mental. Així, la salut mental dels adolescents tendeix a deteriorar-se a mesura que augmenten els minuts que passen davant dels dispositius digitals, tot i que els efectes observats científicament són reduïts. Entre altres exemples, un ús excessiu de les pantalles s’ha associat amb pitjors resultats en l’atenció, i així ho evidencia una revisió del passat octubre.

Principi de precaució davant les pantalles en joves

Però més enllà que la ciència no hagi pogut establir de manera sòlida que les xarxes socials tenen efectes perjudicials sobre la salut, tampoc ha pogut demostrar que no els tingui. És en aquest sentit, que associacions de famílies com la plataforma Adolescència lliure de mòbils demanin aplicar el principi de precaució, inclòs en el Tractat Fundacional de la Unió Europea, pel qual davant la manca de consens que una acció o política pugui causar un dany, cal evitar-la. Així ho van defensar en el Debat Verificat que vam celebrar al Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CCCB) ara fa un any.

En aquest sentit, Holly Bear, investigadora del Departament de Psiquiatria de la Universitat d’Oxford, posa com a exemple en declaracions a Science Media Center els missatges als quals els joves estan exposats en consumir contingut en línia: “Poden trobar-se amb material potencialment nociu o sensible, incloent-hi contingut anguniant o sexualitzat, material d’autolesió, assetjament en línia, ideals corporals poc realistes i feeds seleccionats algorítmicament que poden amplificar la vulnerabilitat”.

Les xarxes socials, per exemple, poden funcionar com a espai segur per a la manosfera, com ja hem explicat a Verificat: amb pressió estètica per a les noies o amb discursos de disciplina extrema, autosuperació i èxit individual per als nois que amaguen una ideologia antifeminista, neoliberal i conservadora. A més, en un ecosistema d’intel·ligència artificial (contingut brossa generat amb intel·ligència artificial) s’hi infiltra material que perpetua discursos d’odi contra col·lectius, com ara les persones migrades o les dones, i serveix per reforçar narratives ja existents.