Què sabem de l’accés a la regularització extraordinària de les persones estrangeres pendents de judici

Xavier García Albiol (PP), alcalde de Badalona, ha assegurat a X (abans Twitter) que les persones estrangeres que faci un any que resideixen de manera irregular a Espanya, hagin estat detingudes en múltiples ocasions i estiguin pendents de judici, podran beneficiar-se de la regularització extraordinària de persones estrangeres promoguda pel Govern espanyol. La publicació fa referència a l’acord amb Podem per aprovar en el Consell de Ministres d’aquest dimarts la tramitació urgent d’un reial decret.

Els requisits per la regularització encara no estan publicats, però el departament de premsa del Ministeri d’Inclusió, Seguretat Social i Migracions assegura a Verificat que un dels requisits serà “no comptar amb antecedents penals ni suposar una amenaça per a l’ordre públic, conforme a l’Estat de Dret”. Segons experts en estrangeria i en Dret Penal entrevistats per Verificat, haver estat detingut i trobar-se pendent de judici suposa l’obertura d’un expedient policial, però no comporta antecedents penals.

Abans d’una sentència ferma, qualsevol persona té dret a la presumpció d’innocència. En línia amb el que ja estableix l’actual reglament d’estrangeria, els antecedents policials es poden tenir en compte, però no representen una limitació per accedir a la residència amb permís de treball. Si es tracta de persones multireincidents, però, es podria determinar que són un perill per l’ordre públic, tot i que segons els experts, és un àmbit legal molt subjectiu i s’haurà de decidir cas a cas. T’ho expliquem!

«Un immigrant irregular que porti un any a Espanya, si és detingut per exemple 10 vegades per robar al metro i està pendent de judici, serà premiat avui amb la residència pel Govern de Sánchez»

Xavier García Albiol, alcalde de Badalona

Antecedents policials, no penals

Segons la informació del govern espanyol, la principal línia vermella per aconseguir la regulació seria l’existència d’antecedents penals, és a dir, una sentència condemnatòria d’un jutjat. El cas que presenta Albiol, on la persona ha estat detinguda diverses vegades però encara està pendent de judici, no seria exclòs sota aquest precepte.

De totes maneres, Pol Olivet, advocat especialista en Dret Penal, explica a Verificat que això entra en el camp de la presumpció d’innocència: el procés judicial entén que tota persona és innocent fins que no existeixi una sentència ferma en contra. “La detenció és només una diligència d’investigació”, i no implica necessàriament que la persona sigui culpable dels delictes pels quals se l’acusa.

Com afegeix Mireia Risco, responsable d’estrangeria al gabinet Lleal Tulsà Assessors, el més probable és que es respecti la normativa actual, coneguda com a Reglament d’Estrangeria, aprovada el novembre de 2024. Aquest reial decret estableix (article 130) que en el procediment per a l’autorització de treball “l’existència d’antecedents en l’informe policial no suposarà, per si mateixa i de manera automàtica, causa de denegació de l’autorització”. Els òrgans competents hauran de valorar cas per cas que “la persona estrangera no suposi una amenaça per a l’ordre públic, la seguretat interior, la salut pública o les relacions internacionals de cap dels estats membres de la Unió Europea”.

Amenaça per a l’ordre públic

Segons el Ministeri d’Inclusió, inclús si algú no tingués antecedents penals, el fet de “suposar una amenaça per a l’ordre públic” el podria desqualificar per a la regulació.

Risco assegura que el concepte “d’ordre públic” és molt subjectiu i obre la porta a interpretacions vàries. Per això, afegeix l’experta en estrangeria, s’haurà de valorar en cada situació si la persona que vol accedir a la regularització i que té un expedient policial obert representa una amenaça. Això es podrà fer aplicant “jurisprudència sobre casos on s’han denegat permisos de residència”. 

Existeixen exemples en què la “reiteració i/o gravetat” dels fets comesos s’han considerat un perill per a l’ordre públic, si es té en compte la interpretació del Tribunal de Justícia de la UE (TJUE). 

Perquè això es compleixi, per tant, ha d’existir “una amenaça real, actual i prou greu que afecti un interès fonamental de la societat”, com detalla la jurisprudència, o per la seguretat pública, que segons el TJUE comprèn la seguretat interior i exterior d’un estat, i que representaria posar en perill el funcionament de les institucions i dels serveis públics essencials, la supervivència de la població, pertorbar les relacions exteriors o amenaçar els interessos militars. 

Caldria llavors, determinar si, seguint l’exemple que aporta García Albiol, robar deu vegades al metro podria entrar en aquestes definicions.