Les xarxes amplifiquen les enquestes falses: t’expliquem com no caure en sondejos manipulats

Un usuari de la xarxa X (antic Twitter) ha viralitzat la imatge d’una suposada enquesta que preveu 30 diputats per Aliança Catalana al Parlament de Catalunya, molt a prop de ser primera força, i la desaparició de la CUP. En el moment de publicar la verificació, la imatge acumula més de 60.000 visualitzacions. És FALSA.

Fins a la data de publicació d’aquesta verificació, no existeix cap enquesta amb una metodologia contrastada que hagi donat 30 escons a Aliança Catalana, encara que aquest partit hagi registrat un creixement significatiu als últims mesos als baròmetres electorals. La mateixa infografia ha circulat anteriorment falsejant el logo de 3CatInfo, el servei informatiu de 3Cat, però no existeix cap notícia en aquesta web amb el sondeig del missatge viral.

Cap rastre oficial del sondeig

Per saber l’origen missatge viral, des de Verificat hem fet una cerca inversa d’imatges de la infografia del missatge viral. Així, hem trobat que, anteriorment, la suposada enquesta ja havia circulat per altres xarxes socials, portant el logotip de 3CatInfo.

A partir d’aquí, no hem trobat cap notícia ni a la web de 3CatInfo ni en qualsevol altre mitjà de comunicació que mostri una enquesta amb les previsions del missatge.

L’equip de comunicació de 3Cat ha confirmat a Verificat que l’enquesta no és de la seva autoria, i han apuntat que la imatge viral està signada de manera errònia, indicant “3infoCat” en lloc de “3CatInfo”, la seva marca oficial. A més, han afegit que 3Cat només fa enquestes pròpies les nits electorals.

A part de tot això, la fotografia que circula afirma que el sondeig es basa en una mostra de més de 34.000 enquestats. Aquesta xifra està molt per sobre de la de enquestes oficials, que solen comptar amb  1.000 o 2.000 entrevistes, prou per tenir una aproximació amb uns marges d’error petits. En casos extraordinaris, algunes enquestadores fan servir mostres més grans, com és el cas d’algunes macroenquestes puntuals del Centre d’Investigacions Sociològiques (CIS), que arriben a algunes desenes de milers d’entrevistes.

Què diuen les últimes enquestes a Catalunya?

Una de les fonts que publica projeccions electorals del Parlament de Catalunya periòdicament és el Centre d’Estudis d’Opinió (CEO). Cap dels seus baròmetres fins a data d’aquesta verificació ha previst 30 escons per Aliança Catalana. No obstant això, als últims mesos, aquest partit ha registrat un auge significatiu.

Amb l’última enquesta del CEO, publicada a finals de novembre, el PSC tornaria a guanyar les eleccions, amb entre 38 i 40 diputats, seguint per ERC, que tindria 22 o 23 diputats. Després anirien Junts i Aliança Catalana, empatats amb 19 o 20 diputats cadascun, amb un gran creixement dels de Sílvia Orriols, que actualment tenen 2 diputats al Parlament. Més avall quedarien Vox (13-14), PP (12-13), Comuns (6) i CUP (3-4).

Altres enquestes coincideixen a afirmar un creixement per Aliança Catalana, però lluny de ser la primera força.

Així mateix, cap dels baròmetres del CEO preveu la desaparició total de la CUP del Parlament. No obstant això, la previsió, d’acord amb aquests sondejos, és que aquest partit continuï amb pocs escons.

Enquestes falses, una desinformació habitual

Les enquestes falses són una desinformació habitual en xarxes socials, i serveixen per generar missatges positius o negatius cap a determinats partits, basant-se en projeccions inventades.

Un exemple és una falsa enquesta que va circular abans de les primeres eleccions generals del 2019, tal com va desmentir Newtral, membre com Verificat de les xarxes internacionals de verificadors. En aquest cas, el sondeig donava 82 diputats a Vox, molt més dels 24 que va acabar guanyant. Contrasta amb la previsió del CIS d’entre 29-37 diputats per Vox del seu macrobaròmetre previ als comicis.  El missatge fals deia que l’enquesta s’havia publicat al Diari d’Andorra, però el mateix diari va confirmar que era fals.

L’abril del 2020, en ple confinament per la covid-19, una altra enquesta fictícia també va pronosticar una victòria rotunda del PP en unes hipotètiques eleccions generals, prop de la majoria absoluta. Era un sondeig fals que citava una enquestadora que no existia. Ho va verificar Maldita, membre de les xarxes internacionals de verificadors.

Com podem saber si una enquesta és fiable?

La primera pista per saber la veracitat d’una enquesta és que estigui comunicada de manera transparent. Això passa, per exemple, perquè se citi l’enquestadora que ha fet el sondeig, a més de la data de publicació o de quan s’han fet les entrevistes de la mostra.

Aquestes informacions serveixen al lector o usuari de xarxes socials per comprovar en cercadors d’internet si l’enquesta existeix. En baròmetres públics com el CIS o el CEO, hi haurà desenes de publicacions amb notícies sobre la mateixa enquesta. En enquestes privades, com els que fan alguns mitjans per ells mateixos, serà fàcil trobar alguna notícia publicada a la pàgina web del mitjà corresponent. Les enquestes són cares, i són molt utilitzades en informacions periodístiques; que no hi hagi rastre d’un sondeig passat a Internet és una prova rellevant per sospitar d’una publicació.

A nivell més tècnic, saber l’origen de l’enquestadora és un dels elements rellevants per mesurar la qualitat d’una enquesta, segons apunta a Verificat el politòleg de la Universitat Pompeu Fabra Toni Rodon. L’expert assegura que són més fiables aquelles enquestadores que no treballen per cap partit o mitjà de comunicació. En alguns casos, afegeix, l’enquesta pot estar ben feta, però amb una interpretació esbiaixada.

A més, Rodon recomana fixar-se en si l’enquesta va acompanyada per una fitxa tècnica, que aporta fiabilitat. Les fitxes tècniques serveixen per comunicar com s’ha fet una enquesta. Dos elements indispensables en una fitxa tècnica, diu Rodon, són el marge d’error (que no ha de superar el 5%) i la mida mostral de quantes persones s’han entrevistat. 

Recull d’enquestes: són fiables?

Un altre tipus d’enquestes que circula és el recull de diferents enquestes per acabar fent una “mitjana” de tots els resultats. En alguns mitjans anglosaxons, aquest tipus de publicacions s’anomenen poll of polls (“sondeig de sondejos”, en català), i també són habituals a Espanya.

En aquests casos, assegura Rodon, la importància està en la metodologia utilitzada per interpretar els reculls. Algunes publicacions dubtoses que circulen per xarxes socials indiquen que han fet un recull d’enquestes fent servir mitjanes aritmètiques, un mètode que, per a Rodon, és “poc sofisticat”.