El vel continua sent obligatori a l’Iran, malgrat el que afirmen vídeos virals

Ens heu preguntat a través del Whatsapp de Verificat (+34 666 908 353) per un vídeo de X (abans Twitter) que suposadament mostra diverses dones iranianes sense vel passejant pel carrer de Teheran (Iran). El document forma part d’un conjunt de publicacions similars que defensen que “les dones iranianes poden vestir un vel si així ho escullen però si no, no”.

T’HO EXPLIQUEM. Les dones iranianes tenen l’obligació de portar els cabells ocults, segons recull l’article 638 del Llibre V del Codi Penal de la República Islàmica de l’Iran. Ara bé, les autoritats iranianes han anunciat recentment certa flexibilitat per part del Govern per posar sancions a dones sense vel, tal com ha informat l’agència EFE, encara que aquesta flexibilització no s’ha plasmat en cap document oficial. L’ONG HRANA xifra en més de 620 dones les detingudes fins a l’agost del 2024 per no fer servir el hijab.

“Les dones iranianes poden vestir un vel si l’escullen, però si no, no”

El vel és una obligació a l’Iran després de la Revolució Islàmica de 1979. Al Codi Penal iranià (article 638 del llibre cinc, que no ha patit cap modificació des de llavors) es recullen penes de presó de deu dies a dos mesos o multes de 500 a 50.000 reals  (1 euro a canvi del 27 de juny, una dada molt volàtil a causa de la inflació). El Parlament iranià va impulsar el 2023 un enduriment de les mesures contra les dones que no complissin la llei, però les autoritats presidencials iranianes el van paralitzar. 

Aquesta parada a l’enduriment de la llei s’emmarca en el canvi en la presidència del país fruit de les eleccions de juny de 2024. Hi va vèncer Masud Pezeshkian, crític en campanya amb l’ús del vel, davant del govern ultraconservador que el va precedir. Des de la seva arribada al poder, “la temuda policia de la moral ha desaparegut dels carrers de la capital”, segons explicava al gener l’agència EFE que també apuntava que és habitual veure dones que no porten vel pel carrer al nord de Teheran, gest de desobediència social des que, el 2022, la ciutadana iraniana Mahsa Amini va morir després de ser detinguda per no portar correctament el hijab.

Igualment, el vicepresident per a Assumptes Estratègics de l’Iran, Javad Zarif, va assegurar en una entrevista per a la CNN el gener de 2025 al Fòrum Econòmic Mundial de Davos (minut 21) que al seu gabinet tenen “quatre dones que poden anar a les reunions amb els cabells descoberts” i que als carrers de Teheran “hi ha dones que no estan cobrint els cabells, està contra la llei, però el Govern ha decidit no pressionar les dones”. 

L’agència EFE confirma que, des de l’arribada de l’actual president, “la policia temuda de la moral ha desaparegut dels carrers de la capital”. També informen que és habitual veure dones que no porten vel pel carrer al nord de Teheran, un gest de desobediència social des que, el 2022, la ciutadana iraniana Mahsa Amini va morir després de ser detinguda per no portar correctament el hijab.

Però les detencions continuen

No obstant això, Iran Human Rights ha reportat 16 execucions a dones des de començament del 2025, és a dir, sota l’actual govern reformista, encara que l’entitat internacional no especifica la causa de les execucions. Amnistia Internacional, organització global en defensa dels drets humans, també informa de diverses detencions a dones, entre les quals hi ha la de Leila Pashaei, arrestada el 10 de març de 2025 després de parlar contra l’ús obligatori del vel, entre altres reivindicacions. El desembre del 2024, segons el mateix informe, també es va detenir una dona que va fer un concert sense vel, així com un defensor dels drets humans que es va posicionar contra l’ús obligatori del vel. 

Algunes dones iranianes entrevistades per l’agència EFE a la capital confirmen allò que sembla una relaxació dels càstigs, però desconfien d’aquestes mesures. La mateixa agència de notícies reporta testimonis de dones que no porten el vel que asseguren haver rebut missatges de text als seus telèfons en què se’ls pressiona per “corregir la forma de vestir”, signats pel Centre d’Ordenar el Bé i Prohibir el Mal, una entitat relacionada amb l’aiatol·là, el líder religiós del país, la màxima institució política i religiosa i les directrius deu a les quals.

Per la seva banda, Amnistia Internacional va informar que el país va dur a terme el 2024 campanyes per intensificar la repressió contra dones i nenes que desafiaven l’ús obligatori del vel: patrulles de seguretat, penes de presó, flagel·lacions, prohibició d’acudir a la universitat, entre d’altres. Una dona va ser greument ferida pels agents de policia mentre conduïa per portar vel. 

Així mateix, un informe de la Missió Internacional Independent de Recerca Sobre la República Islàmica, organisme creat pel Consell de Drets Humans de l’ONU, va publicar el març del 2025 casos de persecució a dones per no utilitzar el vel durant l’any passat. Concretament, l’informe reporta la vigilància a través de drones i programari de reconeixement facial a espais públics de Teheran, com l’entrada de la Universitat Amirkabir. Segons l’ONG HRANA, fins a l’agost del 2024 s’havien detingut més de 620 dones només a l’Operació Noor, una de les operacions que supervisa i imposa l’ús del hijab a través de mètodes violents. 

Suspensió de la llei que enduria sancions

Fa unes setmanes es va fer viral a les xarxes socials un vídeo en què una activista es treia el vel en un programa de televisió, alhora que nombrosos usuaris i portals web asseguraven que responia a una derogació de l’ús obligatori de la vestimenta a l’Iran. 

“El hijab ja no és obligatori a l’Iran”

El vídeo estava descontextualitzat: no era una reivindicació actual, sinó un vídeo d’una activista francesa del 2016 en un programa de televisió francès on presentava el seu llibre, segons va verificar Agence France-Presse (AFP) Factual, membre com a Verificat de les associacions internacionals de fact-checking (TFCN i EFCSN).

Tampoc no és cert que es derogués l’ús obligatori del vel. El Parlament iranià va aprovar el 2023, amb el suport del Consell de Guardians, la “Llei sobre la protecció de la família mitjançant la promoció de la cultura de la castedat i el hijab”, norma que enduria els càstigs per no complir amb el codi de vestimenta islàmic. Però el president no va signar la llei i les autoritats iranianes la van paralitzar. El Consell de Seguretat Nacional de l’Iran la va bloquejar el maig del 2025, va informar Europa Press, citant mitjans locals.