Aquest article té més de 6 mesos
06/02/2024
|
Redacció
Actualitzat el 09/10/2026

Què s’ha dit?

Que la legislació europea estableix que l’assalt o la paralització d’instal·lacions bàsiques pel transport constitueixen terrorisme.

Què en sabem?

La legislació europea (directiva 2017/541) no determina específicament que interferir en les instal·lacions bàsiques de transport constitueixi un acte terrorista.

Coneix la nostra metodologia

El diputat del PP al Parlament Europeu José Manuel García-Margallo ha afirmat, en una entrevista al programa Cafè d’Idees, de RTVE, que “la legislació europea estableix que l’assalt o la paralització d’instal·lacions bàsiques pel transport” són actes de “terrorisme”.

No obstant això, la legislació europea no determina específicament que interferir en les instal·lacions bàsiques de transport constitueixi un acte terrorista, sinó que estableix uns supòsits diferents dels quals fa referència Margallo en què el jutge haurà de determinar si un acte és condemnat per terrorisme. La directiva europea fa referència en el seu article número 3.1.d a les «destruccions massives d’instal·lacions estatals o públiques, sistemes de transport, infraestructures […] que puguin posar en perill vides humanes o produir un gran perjudici econòmic». T’ho expliquem.

«La legislació europea estableix que l’assalt o la paralització d’instal·lacions bàsiques pel transport constitueixen terrorisme«

José Manuel García-Margallo (PP)

La legislació europea, regulada per la directiva 2017/541 del Parlament Europeu i el Consell, no identifica cap acció, per ella mateixa, com a acte terrorista. El text estipula que alguns crims —que no inclouen explícitament assaltar o paralitzar instal·lacions de transport— s’han de considerar actes terroristes si es duen a terme amb un objectiu terrorista, que pot ser intimidar una població, obligar a realitzar o aturar actes de govern o organitzacions internacionals, o desestabilitzar estructures fonamentals d’un país o entitat internacional. 

La directiva no estableix que cap acte per ell mateix es pugui considerar terrorisme, sinó que llista una sèrie de “crims seriosos” que un jutge pot considerar com a terroristes només si es duen a terme amb aquest objectiu. Els únics dos “crims seriosos” relacionats amb el transport a què fa referència són causar “destruccions massives” a un sistema de transport que pugui “posar en perill la vida humana o provocar pèrdues econòmiques importants” i la captura d’aeronaus, vaixells o altres mitjans de transport públic o de mercaderies. 

Per determinar que l’objectiu d’un acte és terrorista, la directiva preveu tres supòsits:

  • Intimidar seriosament una població.
  • Obligar indegudament a un govern o organització internacional a realitzar o abstenir-se de realitzar qualsevol acte.
  • Desestabilitzar seriosament o destruir estructures polítiques, constitucionals, econòmiques o socials fonamentals d’un país o una organització internacional.

En una altra directiva europea (2022/2557), relativa a la resiliència de les entitats crítiques, els aeroports són considerats com a sector crític, ja que a causa de la importància estratègica que tenen aquestes infraestructures acostumen a convertir-se en blancs d’atacs terroristes o accions delictives, segons explica a Verificat el vicedegà de la Facultat de Dret i Empresa de la Universitat Abat Oliva CEU i Director d’Estudis de Criminologia i Seguretat, Francisco Villacampa.

Segons relata Villacampa, és «plausible» que la declaració s’hagi realitzat fent una interpretació «àmplia» del contingut d’ambdues directives europees. Des de Verificat ens hem posat en contacte amb l’equip de premsa de l’eurodiputat, però en el moment de publicar aquesta verificació no havíem obtingut resposta.

Protestes contra la sentència del procés el 2019

La causa judicial de Tsunami Democràtic, que investiga el jutge de l’Audiència Nacional Manuel García-Castellón, es va reobrir la tardor de 2023. L’entitat és investigada per les mobilitzacions de protesta contra la sentència del procés, concretament les de l’aeroport del Prat i el tall de l’AP-7 a la Jonquera. El magistrat en el seu auto de principis de novembre posava el focus en la presa de l’aeroport del Prat i l’intent de bloqueig de la torre de control d’aquest, segons detallava Europa Press. Una investigació a la qual han donat suport la majoria dels fiscals del Suprem, segons s’ha anunciat el mateix dia en què es publica aquesta verificació.

PP
Whatsapp icono

Envia'ns per WhatsApp el que vulguis verificar i ens hi posarem
695 225 233

Educació en l'era de la desinformació
Projectes d'alfabetització mediàtica i informacional per promoure una ciutadania crítica
Desfake
icona de cor de donació
Et necessitem

Amb la teva aportació contribuiràs a un debat polític més saludable i ajudaràs a impulsar projectes educatius per ensenyar a navegar el caos informatiu i a defensar-se de la desinformació.

Articles relacionats

  • Les verificacions del debat electoral del 29N de RAC1 i La Vanguardia

  • Feijóo sobre corrupció i la trama Gürtel a El sentido de la birra

    La Justícia no va anul·lar la responsabilitat civil del PP en la trama Gürtel, com ha dit Feijóo

  • Què hi ha de cert sobre la promesa de Feijóo de construir un milió d’habitatges?

Especials

  • Xarxes socials: com impacten en la salut i desenvolupament dels menors?

    Oferim dades verificades sobre l’ús de xarxes socials per part d’infants i adolescents

  • Habitatge: estem davant d’un canvi de model?

    Radiografiem l’estat de l’habitatge a Barcelona i Catalunya i aportem dades sobre els punts més candents del debat públic

  • Catalunya en dades

    Consulta les preocupacions ciutadanes i les temàtiques que han centrat la campanya electoral del 12-M