
Què s'ha dit?
Que l’economia d’Espanya ha crescut més que la Unió Europea a causa de l’augment de la població immigrant, però que la productivitat i la competitivitat han baixat. Que la despesa pública ha crescut un 20% i el deute, més d’un 40%.
Què en sabem?
Que la meitat del creixement econòmic s’atribueix a la nova mà d’obra estrangera i la productivitat ha augmentat, però la competitivitat s’ha estancat. La despesa pública ha crescut un 20 % des del 2018 mentre que el deute públic estatal sobre el PIB ha baixat any rere any.
El candidat del PP a la presidència, Alberto Núñez Feijóo, ha afirmat que l’economia espanyola ha crescut més que la mitjana de la Unió Europea, un dels lemes que el seu rival socialista porta per bandera, però matisant que aquest creixement és degut a “l’increment massiu de la població” i no pas a una millora de la productivitat: en general “es produeix més”, però “la productivitat ha baixat, i la competitivitat de l’economia també.” Ho ha dit al pòdcast de Jordi Wild, The Wild Project (minut 20:24).
La incorporació de força laboral estrangera explica part del creixement econòmic espanyol, però diversos estudis també apunten a un lleuger augment de la productivitat a partir del 2020 que no només es deu a l’augment de treballadors i de capital. T’ho expliquem!
«L’economia ha crescut més que la mitjana de la UE, per un increment massiu de població i per tant es produeix més… […] No, la productivitat a Espanya ha baixat, la competitivitat de la nostra economia ha baixat […] I perquè s’ha incrementat un 22% la despesa pública i un 40 i escaig el deute.»
El 47% del creixement del PIB s’atribueix a la incorporació de treballadors estrangers
A l’octubre del 2026, la Seguretat Social ha registrat 3.699.878 afiliats estrangers per afiliació mitjana, un augment interanual del 19,3% que s’explica, en part, per la regularització extraordinària de migrants. Des del 2022, el nombre de treballadors estrangers ha augmentat en més d’1,2 milions de persones, i representen el 51% de l’ocupació creada des de la reforma laboral del 2021.
Com hem explicat a Verificat, Espanya és una de les economies europees que en els últims mesos ha presentat millors resultats en ocupació i creixement del producte interior brut (PIB), segons dades de l’Eurostat. El 2025, va ser el setè país amb la taxa de creixement més alta de l’eurozona, un 2,6%
Segons un estudi de la Fundació de les Caixes d’Estalvis (Funcas) del 2026, la immigració explica el 47% de l’avenç del PIB acumulat des del 2022. Entre el 2022 i el 2025, el PIB va créixer 8,9 punts, dels quals n’atribueix 4,2 a la immigració. L’estudi confirma que l’aportació de mà d’obra estrangera a la població activa ha sigut un aspecte amb un gran impacte en el creixement econòmic, mentre que el fet que tingui més presència en sectors de baix valor afegit hauria afectat negativament la productivitat.
La productivitat ha augmentat, però no tanca la bretxa amb la UE
Per altra banda, un estudi del Consell de la Productivitat a Espanya indica que hi ha hagut un creixement anual de l’1% de la productivitat per hora treballada entre el 2022 i el 2025, el doble que entre el 2014 i el 2019. Igualment, un informe de la Fundació BBVA del 2025 estima un creixement de la productivitat de l’1,4% anual des de la pandèmia, i apunta que “l’economia ja no creix només per l’augment del treball i el capital, sinó també per la millora de l’eficiència”.
Tot i aquesta millora en la productivitat, Espanya no ha aconseguit tancar la bretxa respecte de la UE. Segons un estudi de la Fundació d’Estudis d’Economia Aplicada (Fedea), la productivitat de l’economia espanyola entre el 2008 i el 2013 equivalia al 73,5% del de la UE8 (les economies europees de referència), i entre el 2020 i el 2025 es va mantenir en un 73,6%. És a dir, que si un treballador mitjà de la UE8 produeix un valor de 100 euros en una hora de feina, un treballador a Espanya en produeix 73,6, una xifra que pràcticament no ha canviat des del 2008.
Espanya s’estanca en competitivitat, tot i millorar el rendiment econòmic
L’Institut Internacional per al Desenvolupament de la Gestió (IMD, per les sigles en alemany), una escola suïssa de negocis, elabora cada any un rànquing de la competitivitat amb 70 economies de tot el món. El 2026, Espanya és a la posició 39, sense variació respecte de l’any anterior.
L’anàlisi de l’economia espanyola apunta a un millor rendiment respecte al 2022. Tanmateix, l’IMD observa que un dels reptes per a Espanya és la necessitat de “fer reformes estructurals per promoure la competitivitat i la productivitat”, parant especial atenció al mercat laboral i la desocupació juvenil, així com a aconseguir una major eficiència governamental, tot i que destaca la solidesa institucional a l’estat.
La despesa pública ha augmentat un 20% des del 2022, i el deute públic un 43% des del 2018
Segons les dades recopilades per Expansión a Datosmacro, la despesa pública d’Espanya al 2025 va ser de 766.296 milions d’euros. Aquesta xifra representa un augment del 20% respecte del 2022, quan la despesa va ser de 637.117 milions d’euros.
Per altra banda, és cert que el deute públic ha arribat a 1.750 milers de milions d’euros el passat mes d’agost, segons dades del Banc d’Espanya. És un augment del 44% respecte de la dada de setembre del 2018, quan el deute públic era de 1.215,5 milers de milions d’euros.
Tanmateix, el deute públic en relació amb el Producte Interior Brut (PIB), el principal indicador per mesurar el deute en funció de la mida de l’economia del país, ha baixat gradualment any rere any des del 2021, quan va arribar al màxim del 124% com hem explicat anteriorment a Verificat. A l’agost del 2026, ha sigut del 99,7% del PIB.
Verificació elaborada per Ariadna Mañé, Alba Tobella, Laura Cercóst Tuset i Ona Sindreu Cladera.
Envia'ns per WhatsApp el que vulguis verificar i ens hi posarem
695 225 233
Especials
Xarxes socials: com impacten en la salut i desenvolupament dels menors?
Oferim dades verificades sobre l’ús de xarxes socials per part d’infants i adolescents
Habitatge: estem davant d’un canvi de model?
Radiografiem l’estat de l’habitatge a Barcelona i Catalunya i aportem dades sobre els punts més candents del debat públic
Catalunya en dades
Consulta les preocupacions ciutadanes i les temàtiques que han centrat la campanya electoral del 12-M



