
Poc després que el president del govern espanyol, Pedro Sánchez, anunciés la convocatòria anticipada d’eleccions, les xarxes socials i alguns partits van engegar una campanya per a sembrar dubtes sobre l’honestedat del procés electoral i aixecar sospites de frau. “Sánchez pretén robar aquestes eleccions”, ha repetit el candidat de Vox, Santiago Abascal. “Ni se us acudeixi votar per correu”, va dir la presidenta de la Comunitat de Madrid, Isabel Díaz Ayuso.
En realitat, cap d’aquests rumors compta amb evidències fermes que els avalin. El procés electoral està dissenyat per evitar angles morts i, a la pràctica, és molt difícil cometre aquest delicte. En els darrers anys, a Espanya s’han investigat diversos casos de presumpta manipulació electoral en les eleccions municipals de 2019 i 2023. Ara fa cinc anys, el TS va condemnar dirigents del PSOE de Melilla per un frau en el vot per correu a les eleccions al Senat del 2008, amb un modus operandi que avui ja no seria possible gràcies a modificacions legals.
En aquest recopilatori reunim tots els mecanismes legals que garanteixen que les eleccions siguin netes, i desgranem i desmentim els arguments que ho qüestionen:
- El vot per correu és segur?
- El recompte de vots és segur?
- El DNI digital obre la porta a votar amb una identitat falsa?
- Frau CERA? Estat del cens exterior després de la ‘llei de nets’
- Hi ha hagut frau electoral en eleccions anteriors?
Alguns d’aquests arguments no són nous, ni originals. Arreu del món, polítics com Donald Trump (Estats Units), Jair Bolsonaro (Brasil) o Javier Milei (Argentina) ja els han fet servir per assenyalar els seus rivals polítics i qüestionar els resultats electorals. En els primers dos casos, les conspiracions van escalar a la violència: van inspirar l’assalt al Congrés dels Estats Units el 2021 i al del Brasil el 2023.
El vot per correu és segur?
Un dels rumors que més s’ha repetit durant les primeres setmanes de precampanya és el que denuncia un intent de frau electoral a través d’una manipulació en el vot per correu. Polítics de Vox, com Santiago Abascal, del PP, com Alberto Núñez Feijóo i Isabel Díaz Ayuso, i un gran nombre de comptes de xarxes socials han alertat que el vot per correu podria no ser segur, i han recomanat evitar-lo.
Cap d’aquests polítics ha assenyalat un modus operandi a través del qual el govern de coalició podria manipular el vot per correu, ni ha aportat cap prova de la suposada conspiració. En tot cas, n’hi ha prou amb saber com funciona el vot per correu per entendre que és un sistema segur dissenyat per evitar suplantacions d’identitat o errors en el recompte.
Com funciona el vot per correu
El procediment del vot per correu està regulat a la llei orgànica del règim electoral general del 1985, més coneguda com a LOREG.
Com es demana? La LOREG (art. 72) estipula que s’ha de demanar personalment a l’oficina de Correus identificant-se amb un document d’identitat original. Des de fa uns anys, l’empresa postal pública també permet sol·licitar-ho per internet, identificant-se amb certificat digital o DNI electrònic i tenint l’AutoFirma instal·lat. Aquesta identificació del sol·licitant, sigui en persona o en línia, és el primer tallafoc per evitar que algú voti en nom d’altri.
Les persones que han demanat votar per correu, un cop se’ls accepta la sol·licitud, són apartades de les llistes d’electors que podran votar presencialment al col·legi electoral. Així s’evita que algú pugui votar dues vegades.
Com es lliura el vot? Les persones que demanin votar per correu rebran al seu domicili els sobres i les paperetes de totes les candidatures que es presenten a la seva circumscripció. Per exercir el sufragi cal anar personalment a l’oficina de Correus i tornar-se a identificar, i a continuació lliurar el vot.
En cas que la persona interessada no pugui personar-se a l’oficina de Correus, pot autoritzar una altra persona perquè ho faci en lloc seu. Aquesta haurà de presentar l’autorització, una fotocòpia del document d’identitat de l’elector, i el seu propi. Aquí pots trobar el model d’autorització.
Com es compten els vots? El dia de les eleccions, Correus repartirà els vots als col·legis electorals. Concretament, cada mesa rebrà els vots que li pertoqui per adreça. A partir de les 20.00, quan ja hagi acabat la votació en persona, el president o la presidenta de cada mesa introduirà a les urnes els sobres procedents del vot postal, després de comprovar que són vàlids i que formen part de la seva mesa (article 88).
Per a les eleccions del 29N, el termini per demanar el vot per correu acaba el 19 de novembre, i es pot votar fins el dia 25.
No, una persona no pot “robar” el vot d’algú altre
Com regula la llei, i queda explicat al portal de Correus dedicat al 29N, cal identificar-se a l’hora de demanar el vot per correu (amb DNI si és en persona, o certificat digital si és en línia) i també a l’hora de dipositar el vot (sempre en persona).
En cas de no poder desplaçar-se personalment a l’oficina de Correus per emetre el sufragi, cal fer-ho amb una autorització.
No es pot votar dues vegades, per correu i en persona
Un cop l’Oficina del Cens Electoral accepta la sol·licitud de votar per correspondència, la persona queda eliminada de la llista d’electors de la seva mesa.
És possible una conspiració per manipular el vot per correu?
La rumorologia del vot per correu no és nova. El 2021 ja vam explicar que un frau massiu en el vot postal seria hipotèticament possible, però implicaria “la connivència d’un nombre elevat de treballadors de Correus, cosa poc realista”, segons va explicar Jordi Barrat, observador electoral internacional i professor de Dret Constitucional a la URV.
La IA propulsa el temor de frau en el vot per correu
Tot i que van ser alguns representants polítics els que van iniciar la teoria de la conspiració del frau en el vot per correu, pocs minuts després de l’anunci de l’avançament electoral, la intel·ligència artificial generativa (IA) ha contribuït en propulsar-la encara més.
Per exemple, un TikTok amb més de 100.000 visites mostra un Pedro Sánchez passejant-se per un cementiri i anotant en una llibreta els noms que apareixen a les làpides, per tal d’incloure-les en un cens. “Va morir el 21 de novembre, encara està al sistema. Tinc nous votants”, diu el fals president del govern espanyol, demanant incloure els noms al vot postal. Més enllà de la suposada finalitat humorística del vídeo, es basa en un supòsit fals: cada elector s’ha d’identificar múltiples vegades per votar per correu.

Un vídeo fet amb IA situa Pedro Sánchez en un cementiri comptant persones mortes per incloure’ls al vot per correu.
Maldita ha identificat altres vídeos similars on, a través de la IA, comptes de xarxes socials impulsen la narrativa que el govern espanyol està preparant un frau electoral.
En diversos casos, no és difícil identificar que es tracta de vídeos sintètics. Així i tot, el seu poder manipulatiu es manté. Saber que unes imatges són falses no impedeix que influeixin en les nostres percepcions, ja que pot reforçar idees prèvies i consolidar narratives.
El recompte de vots és segur?
Una altra gran diana de les conspiracions és el recompte de vots, un dels moments que atrauen més atenció del procés electoral. T’expliquem com funciona:
Com es fa el recompte de vots
Un cop més, l’escrutini està regulat per la LOREG. Comença a partir de les 20 hores, quan ja han votat totes les persones presents al col·legi, i cada mesa ha afegit els vots per correu a l’urna corresponent.
El recompte. A cada mesa, el president extreu els sobres de l’urna i, un a un, llegeix la candidatura elegida en veu alta i ensenya la papereta als vocals, interventors i apoderats. Un cop acabat el recompte, tots ells confirmen que el nombre de vots coincideixi amb el nombre de persones que han votat. Si no hi ha cap problema, es destrueixen les paperetes, excepte les que presentin alguna mena de dubte.
Tot aquest procés és obert i la presència dels apoderats dels diferents partits garanteix que no es manipula el recompte en favor ni en contra de ningú.
Els resultats. Un cop acabat el recompte, la mesa fa públics els resultats al moment. Ho fa amb una acta d’escrutini que ha de penjar a l’exterior o a l’entrada del col·legi electoral. També entrega una còpia als interventors i apoderats, i també al representant de l’Administració.
Després, les meses electorals redacten l’acta de la sessió, amb el nombre d’electors total, el nombre d’electors que ha votat, els vots obtinguts per cada candidatura i les paperetes nul·les o en blanc (article 99 de la LOREG).
La comunicació dels resultats. Cada mesa prepara tres sobres: el primer, amb l’expedient electoral, i el segon i el tercer amb còpies de les actes. El president, acompanyat dels interventors que ho vulguin, entrega personalment el primer i el segon sobre al jutge del Tribunal d’Instància o de l’Oficina de Justícia corresponent, qui entrega el primer sobre a la Junta Electoral i arxiva el segon. El tercer sobre se l’endú el funcionari de Correus, qui també l’entrega a la Junta Electoral.
Els resultats definitius. Entre cinc i vuit dies després de les eleccions, la Junta Electoral fa el recompte definitiu a partir dels recomptes de cada mesa, i fent la suma de vots. S’obre un període per presentar reclamacions i, un cop resoltes, la Junta proclama els resultats.
En un període de quaranta dies, la Junta publica al BOE els resultats generals (article 108.6).
Indra no pot manipular les eleccions: s’encarrega dels resultats provisionals
Moltes de les teories que alerten d’un suposat frau electoral mencionen l’involucrament d’Indra, una empresa privada amb participació minoritària de l’Estat, en la jornada electoral. L’acusen d’aprofitar el seu rol en la difusió de resultats per a manipular-los en favor del PSOE. El rumor ha recirculat aquesta campanya perquè estava prevista una nova licitació abans que acabés la legislatura, l’estiu del 2027, però les eleccions s’han avançat.
En realitat, Indra no participa en el recompte de vots, ni en la suma de resultats, ni en els resultats definitius. El rol d’Indra es limita a la difusió dels resultats provisionals al llarg de la jornada, des dels avançaments de participació fins a l’escrutini en directe que podem seguir per televisió. Com hem explicat abans, la JEC no obté els resultats definitius fins al cap d’una setmana, i el BOE té més d’un mes per publicar-los. L’estructura informàtica d’Indra permet que puguem conèixer els resultats en la mateixa nit, encara que siguin provisionals.

Seu d’Indra, a Madrid
En canvi, Indra no té cap rol en els resultats definitius. En cas que l’empresa volgués manipular els resultats provisionals, la manipulació es faria evident al cap d’uns dies, quan es publiquessin les dades definitives.
No, Marlaska no ha apartat el CNI perquè Interior controli l’escrutini
Altres missatges, com els que ha difós Hazte Oír, acusen el govern espanyol i el ministre de l’Interior, Fernando Grande-Marlaska, d’apartar el CNI de les seves funcions de seguretat en l’escrutini. El substituiria el mateix ministeri amb la voluntat de modificar els resultats en favor del PSOE. És fals.
El Centre Nacional d’Intel·ligència, que penja de Defensa, dona suport en la seguretat dels sistemes de transmissió de dades per a l’escrutini provisional a través del Centre Criptològic Nacional. El seu paper en les eleccions del 29N serà el mateix que en comicis anteriors, com es desprèn de les licitacions del 2018, 2022 i 2026, i com ha confirmat el centre d’intel·ligència a Newtral, que també forma part de les xarxes internacionals de verificadors.
El DNI digital obre la porta a votar amb una identitat falsa?
Un altre dels arguments que han circulat per qüestionar la seguretat de les eleccions del 29N és sobre la possibilitat d’identificar-se amb MiDNI, una aplicació oficial de la policia que mostra una versió digital del DNI, en lloc del document físic. Això, diuen les teories, permetria votar sota una identitat falsa.
L’app genera un QR temporal sota demanda, que el dia de les eleccions els integrants de la mesa podran llegir amb un dispositiu per tal de comprovar la veracitat del document digital i que l’elector figura al cens d’aquella mesa.
El DNI digital no permet votar amb una identitat falsa o una captura de pantalla
Alguns missatges alerten que es podria suplantar la identitat d’algú altre o votar amb una identitat falsa amb una captura de pantalla manipulada del DNI digital o amb un codi QR fals. Però les instruccions de la JEC estableixen que caldrà obrir l’aplicació MiDNI davant dels membres de la mesa electoral, que hauran de comprovar que el document no és una captura de pantalla.
A més, els lectors distribuïts a les meses permetran verificar el codi QR temporal que genera l’aplicació. Per tant, una imatge manipulada o un codi fals no servirien per acreditar la identitat d’un votant.
Tampoc no seria possible votar amb una identitat inventada. Segons l’article 32 de la Llei orgànica del règim electoral general (LOREG), per exercir el dret a vot és obligatori estar inscrit al cens electoral, on consten el nom, els cognoms i el número del DNI. Els membres de la mesa disposen d’una còpia per comprovar que la persona que es presenta té dret a votar-hi, i una identitat falsa no apareixeria a la llista.
En cas que els lectors de codis QR no funcionessin, caldrà identificar-se amb un document físic vàlid, com el DNI, el passaport, el carnet de conduir o la targeta de residència. En cap cas es podria votar sense acreditar la identitat
El repartiment dels lectors de QR respon a les instruccions de la Junta Electoral
L’acord del Consell de Ministres del 27 d’octubre, publicat al BOE el 29 de novembre, modifica les tasques de Correus durant les eleccions per incloure-hi el repartiment de lectors de codis QR a les meses electorals. Se’n distribuiran prop de 60.000, un per mesa, d’acord amb les instruccions de la Junta Electoral Central (JEC). L’objectiu és garantir que la identificació dels electors mitjançant el DNI digital es pugui fer amb prou garanties de seguretat.
La JEC ja havia autoritzat el setembre del 2025 l’ús de les aplicacions del DNI i del carnet de conduir digitals per votar. Tanmateix, el març del 2026, mitjançant l’acord 94/2026, en va suspendre l’ús fins que no s’implantés un sistema de verificació segur. Amb la incorporació dels lectors de QR, el 5 de novembre la JEC va aixecar la suspensió i va confirmar que es podrà fer servir el DNI digital a les eleccions del 29N.
L’ús de DNI digital no es va aprovar durant l’accident de Toledo
Alguns missatges de xarxes i mitjans van apuntar al fet que el text de l’acord del consell de ministres es va publicar el 29 d’octubre, el mateix dia de l’accident ferroviari d’Urda, com una prova que el Govern estava provant d’amagar i “colar” l’ús del DNI digital a les eleccions. Tanmateix, aquesta data només és la de publicació. A més, la JEC és la institució que ha aprovat l’ús del DNI una setmana després de la publicació al BOE, no el govern espanyol.
Frau CERA? Estat del cens exterior després de la “llei de nets”
El 2022, el Congrés va aprovar la llei de memòria democràtica que incloïa la nacionalització dels descendents de les persones exiliades per motius polítics durant el franquisme, el que es coneix com a “llei de nets”. Dies després, una instrucció del Ministeri de Justícia especificava que podrien acollir-s’hi aquelles persones que tinguessin un ascendent espanyol que hagués abandonat Espanya entre el cop d’estat franquista del 1936 i el 1955.
En principi, la nacionalitat espanyola va lligada al dret a sufragi. Però el Tribunal Suprem va decidir suspendre’l per als nacionalitzats que no hagin acreditat que els seus avantpassats van patir un exili en una interlocutòria del 8 de setembre a petició de Iustitia Europa.
El 12 d’octubre, el TS va confirmar l’exclusió d’aquestes persones i va ordenar a l’INE, de qui depèn el Cens Electoral, que no inscrigués al Cens Electoral de Residents Absents a l’estranger (CERA) aquest grup de persones. També va mantenir la suspensió d’aquelles persones que ja s’hi haguessin inscrit, que tampoc no podran votar.
En total, la suspensió podria afectar la gran majoria dels més de 163.000 nacionalitzats que es van inscriure al cens electoral d’absents abans de l’1 d’agost, la data límit per votar el 29N, segons recull la interlocutòria amb font de la Fiscalia. Segons han publicat diversos mitjans com El País o El Mundo, el govern espanyol va lliurar al TS el llistat de les 163.355 persones inscrites, de les quals només 901 han pogut acreditar la condició d’exili dels seus avantpassats. El TS només permetrà que aquests puguin votar.
El dret a vot dels descendents de les persones que van marxar d’Espanya durant el franquisme continua immers en un procés judicial.
Hi ha hagut frau electoral en eleccions anteriors?
Manipular el resultat de les eleccions és un delicte recollit a la llei espanyola. El Codi Penal preveu penes de fins a set anys de presó per als funcionaris que modifiquin o ocultin informació oficial, manipulin resultats, permetin vots duplicats o cometin inexactituds en el recompte de vots (article 140). També inclou penes de presó per al frau en el vot per correu (article 141) o votar diverses vegades o fer-ho sense tenir-hi dret (article 142).
En els darrers anys s’han iniciat diverses investigacions per presumptes casos de frau electoral. Per exemple, una presumpta trama de compra de vots a Melilla, Múrcia, Almeria, Alacant i Extremadura durant les eleccions municipals del 2023, i suposades irregularitats en el vot per correu a un municipi sevillà i a la Gomera a les del 2019.
L’única sentència ferma per un delicte electoral relacionat amb el frau que hem trobat refereix al cas del vot per correu produït durant les eleccions al Senat del 2008, en què el Tribunal Suprem va condemnar a dos anys de presó al president de Coalició per Melilla i a l’exsecretari general del PSOE de la ciutat autònoma. La justícia va considerar provat que la trama va aprofitar que només calia identificar-se en el moment de demanar el vot: diversos sobres es van entregar a terceres persones, que van votar favorablement al PSOE, entregant-los a Correus sense identificar-se.
Aquest modus operandi avui no seria possible: per a les eleccions del 29N caldrà identificar-se per demanar el vot, i també per dipositar-lo a l’oficina de Correus.
Peça elaborada per Ona Sindreu Cladera, Alba Tobella i Marc Masip.
Aquest recopilatori ha estat cofinançat per l’European Fact-Checking Standards Network.
Envia'ns per WhatsApp el que vulguis verificar i ens hi posarem
695 225 233
Especials
Xarxes socials: com impacten en la salut i desenvolupament dels menors?
Oferim dades verificades sobre l’ús de xarxes socials per part d’infants i adolescents
Habitatge: estem davant d’un canvi de model?
Radiografiem l’estat de l’habitatge a Barcelona i Catalunya i aportem dades sobre els punts més candents del debat públic
Catalunya en dades
Consulta les preocupacions ciutadanes i les temàtiques que han centrat la campanya electoral del 12-M



