
Què s'ha dit?
Que el govern de Pedro Sánchez no ha construït cap dels 184.000 habitatges que va prometre.
Què en sabem?
Que Sánchez va prometre posar 184.000 habitatges a disposició per a lloguer assequible, entre la construcció, la rehabilitació i la “mobilització” de pisos existents. Que segons el Ministeri d’Habitatge, al voltant del 67% (124.000) estan acabats, o en fase de projecció, construcció o rehabilitació.
El candidat del PP a les eleccions generals del 29N, Alberto Núñez Feijóo, ha dit en un acte a Barcelona (minut 32:00) que el govern de Pedro Sánchez no ha construït cap habitatge en vuit anys. Un missatge molt similar al que fa dies que circula per xarxes, on s’acusa el president del govern espanyol de no haver construït “ni un habitatge [protegit] dels 180.000 que va prometre”. T’HO EXPLIQUEM!
El desembre del 2023, Sánchez va prometre “habilitar” 184.000 habitatges públics de lloguer assequible a través de la construcció, la rehabilitació i la mobilització d’habitatges existents “durant aquesta legislatura”. Les dades publicades sobre l’estat d’execució dels 184.000 habitatges són incompletes i poc homogènies. Verificat ha recopilat comunicats dels diferents organismes implicats, segons els quals 40.411 habitatges ja han estat qualificats d’HPO, entre nova construcció, habitatges traspassats per la Sareb i pisos gestionats pel Fons Social.
Segons el Ministeri de l’Habitatge i Agenda Urbana, actualment la xifra d’habitatges “mobilitzats” supera els 124.000, entre habitatges en “diferents fases de desenvolupament”, des dels ja entregats fins als que es troben projectats, en construcció o rehabilitació.
«Senyor Sánchez, vostè té la cara de formigó. Sap què és? És allò que s’utilitza per construir habitatge; però vostè que n’ha de saber, si en vuit anys no n’ha construït ni un.»
«[Imatge de Pedro Sánchez] No he construït ni un sol habitatge per a espanyols dels 180.000 que vaig prometre.»
Dos de cada tres pisos promesos estan en diverses fases de construcció
L’anunci de Sánchez del 2023 es materialitzava en el Pla d’Habitatge de Lloguer Assequible. Segons el pla, el Ministeri d’Habitatge es comprometia a habilitar 123.000 habitatges; la Sareb (la societat creada per absorbir actius dels bancs rescatats el 2008), 50.000 més; i el Fons Social d’Habitatge, uns altres 11.000.
A diferència del missatge viral, la proposta no era només construir, sinó també rehabilitar habitatges o canviar l’ús d’edificis que no eren residencials. Els pisos del Fons Social són, de fet, habitatges que continuen sent propietat dels bancs, però s’ofereixen a lloguer social a persones en situació de vulnerabilitat que han perdut el seu habitatge per no poder pagar la hipoteca.
El departament de premsa del Ministeri d’Habitatge ha indicat a Verificat que, des del 2023, sense especificar si es refereixen a l’any sencer o des de l’inici de la legislatura, el novembre del 2023, els tres organismes han “mobilitzat” més de 124.000 habitatges per al parc públic, que representarien un 67,4% de la promesa de Sánchez.
Segons les dades proporcionades, entre el 2023 i el 2026 s’han emès 57.000 visats per a HPO, un certificat que acredita que el projecte tècnic d’una obra compleix els requisits formals i professionals per posar-se en marxa. Segons diversos comunicats dels organismes encarregats de sumar aquests habitatges al parc protegit, n’hi ha 40.411 d’incorporats al parc, entre nova construcció, habitatges traspassats per la Sareb i pisos finançats pel Fons Social.
En qualsevol cas, l’estat no té competències sobre habitatge i no pot construir habitatges, pot assignar pressupost a les comunitats autònomes perquè aquestes construeixin, rehabilitin o gestionin ajudes per a l’habitatge i adoptar altres mesures per ampliar el parc d’HPO.
Projecte de 123.000 habitatges “habilitats” pel Ministeri
Dels 184.000 habitatges promesos, 123.000 els ha d’habilitar el Ministeri de l’Habitatge i Agenda Urbana. Segons una nota de premsa del 2024, aquest pla s’articula en cinc accions. En la majoria dels casos no hi ha dades publicades de quants estan en construcció i quants ja estan acabats i llogats a ciutadans.
La primera és la construcció per part de les autonomies de 25.000 habitatges amb el Pla de Recuperació, Transformació i Resiliència i els fons europeus Next Generation. Segons indica una nota de premsa del Ministeri d’Hisenda d’enguany, 16.000 ja estan acabats.
La segona acció és a través de l’Entitat Estatal d’Habitatge, abans coneguda com a SEPES i ara com a CASA 47, que haurà de comprar vuit milions de metres quadrats de terreny en desús al Ministeri de Defensa per edificar-hi 20.000 habitatges. El 2023 el govern espanyol va anunciar que havia aprovat que el Ministeri d’Hisenda comencés a “tramitar els instruments jurídics necessaris per dur a terme l’operació de compravenda del sòl.
La tercera, amb l’Institut de Crèdit Oficial (ICO), que ha de prestar 4.000 milions d’euros finançats amb els fons Next Generation per a la construcció o rehabilitació de 43.000 habitatges. El termini per fer les sol·licituds era l’1 de juny d’enguany, i no hi ha dades publicades actualitzant l’estat d’aquesta promoció.
La quarta és el Programa d’ajuda a la construcció d’habitatges de lloguer social a edificis energèticament eficients, que haurà de donar ajudes per un total d’un milió d’euros per 20.000 habitatges acabats abans del 30 de juny del 2026.
Finalment, inclou els 556 acords amb totes les comunitats autònomes i entitats locals per construir 24.283 habitatges amb una inversió de més de 996 milions d’euros. La distribució territorial situa a Catalunya al capdavant amb 5.580 habitatges projectats, seguida de la Comunitat de Madrid, el País Valencià i Extremadura.
La Sareb ha proporcionat 14.000 pisos dels 50.000 promesos
Un altre paquet d’entre 50.000 i 55.000 habitatges (segons dues fonts oficials) està previst que es posi a disposició per part de la Sareb. Segons l’Ordre PJC/784/2025 del Consell de Ministres, l’Entitat Estatal d’Habitatge va identificar de forma preliminar “més de 40.000 habitatges i prop de 2.400 terrenys amb la capacitat d’allotjar 55.000 habitatges aproximadament”. Segons una nota de premsa del Consell de Ministres del 2023, la Sareb disposa de 21.000 habitatges potencials, amb unes altres 14.000 unitats on ja viu gent i sòl disponible per a la construcció de 15.000 nous habitatges.
Així, segons una nota de premsa del 2024 del Ministeri de l’Habitatge, la Sareb “ha posat a disposició de la ciutadania més de 14.000 habitatges”. Abans de convertir-se en habitatge real, però, han de passar un estudi tècnic per certificar que compleixen els criteris geogràfics, econòmics i tècnics establerts a l’ordre ministerial. L’informe anual del 2025 de la Sareb indica que s’ha iniciat la cessió d’actius a CASA 47 amb el traspàs de 201 habitatges i 385 solars, i que la resta es transferiran a mesura que estiguin preparats, segons els criteris tècnics. A finals del 2025, la societat va adjudicar una licitació per a la revisió de 12.000 actius, tant habitatges com solars per edificar, abans de traspassar-los a l’entitat pública.
Pla amb 11.000 habitatges del Fons Social
Els 11.000 habitatges restants serien els gestionats pel Fons Social, que continuen sent propietat dels bancs, però s’ofereixen amb lloguers socials a persones en situació de vulnerabilitat que han perdut el seu habitatge per no poder pagar la hipoteca. Segons el web del Fons Social, actualment gestiona 9.866 habitatges socials. Segons la nota de premsa del Ministeri d’Habitatge, el fons n’ha “activat” fins a l’actualitat 10.411.
Per tal d’arribar als 11.000 anunciats, l’antic Ministeri de Transports, Mobilitat i Agenda Urbana va aprovar el 2021 un increment d’habitatges a gestionar pel Fons Social.
Verificació elaborada per Ariadna Mañé, Laura Cercós Tuset, Alba Tobella i Ona Sindreu Cladera.
Envia'ns per WhatsApp el que vulguis verificar i ens hi posarem
695 225 233
Especials
Xarxes socials: com impacten en la salut i desenvolupament dels menors?
Oferim dades verificades sobre l’ús de xarxes socials per part d’infants i adolescents
Habitatge: estem davant d’un canvi de model?
Radiografiem l’estat de l’habitatge a Barcelona i Catalunya i aportem dades sobre els punts més candents del debat públic
Catalunya en dades
Consulta les preocupacions ciutadanes i les temàtiques que han centrat la campanya electoral del 12-M



