Aquest article té més de 5 mesos
Ebola epidemia 2026 Credit: SEROS MUYISA / AFP
26/05/2026
|
Redacció
Actualitzat el 09/10/2026
Ebola epidemia 2026 Credit: SEROS MUYISA / AFP

Què s’ha dit?

Que no és casualitat que ja hi hagi vacunes pràcticament a punt contra virus com la soca d’Ebola de l’actual epidèmia o de l’hantavirus, sinó que és una prova que els brots han sigut planificats.

Què en sabem?

Que l’Ebola i l’hantavirus no són virus acabats de descobrir, sinó que fa anys que s’investiguen i per això existeix recerca avançada. Que en aquests moments no existeix cap vacuna o medicina preventiva per cap de les dues variants responsables dels contagis recents.

Davant els casos recents de malalties com l’Ebola a la República Democràtica del Congo i Uganda o el brot d’hantavirus al creuer MV Hondius, circulen missatges a les xarxes que assenyalen les investigacions avançades de vacunes com a suposada prova de que els brots hagin estat planificats i que busquen afavorir els interessos econòmics d’unes elits, com les empreses farmacèutiques. T’HO EXPLIQUEM.

Tant el virus Bundibugyo que està provocant l’actual epidèmia d’Ebola com la variant d’hantavirus detectada al creuer no s’acaben de descobrir i això fa que hi hagi recerca avançada al respecte. Concretament, la variant Andes d’hantavirus es va identificar el 1995 i aquesta variant del virus de l’Ebola el 2007. És per això que, encara que a hores d’ara no hi hagi tractament per a cap dels dos, existeixen possibles vacunes candidates en fases avançades de desenvolupament.

«L’OMS anuncia [vacunes contra l’Ebola Bundibugyo] candidates prometedores llestes per a assajos en mesos, alimentant teories conspiratives sobre un possible origen controlat del virus»

Els missatges que desperten desconfiança sobre la recerca i les vacunes també aprofiten la desinformació que va sorgir durant la pandèmia del coronavirus. Aleshores es relacionava falsament la velocitat amb què s’havien desenvolupat les vacunes amb una manca de seguretat, com ja vam desmentir, i ho presentaven com una evidència que la pandèmia havia estat planificada.

En quin punt es troben les vacunes contra l’Ebola?

Tal com informa la web de l’Organització Mundial de la Salut (OMS) sobre l’Ebola, aquesta malaltia està causada per virus que pertanyen al gènere Orthoebolavirus i que provoquen febre hemorràgica greu en humans.De les sis variants identificades, n’hi ha tres que han sigut responsables dels grans brots d’Ebola registrats:

Les investigacions concretes per trobar tractaments i vacunes existeixen des de fa anys, però reben una gran cobertura mediàtica quan hi ha algun brot que hi posa el focus. Segons explica a Verificat Antoni Trilla, cap de medicina preventiva de l’Hospital Clínic i catedràtic a la Universitat de Barcelona, això fa que sembli que els virus “apareguin de nou” i “del no-res”:són coneguts en el món dels professionals que els estudien, però no entre la població general. “L’exemple més clar que sí que era una cosa nova era la covid, però el virus d’Ebola fa més de 40 anys que es coneix i s’han identificat les diferents variants, entre elles aquesta que està provocant l’epidèmia ara”, assenyala.

Trilla explica que “són virus que van apareixent, que fan salts [de la natura] als éssers humans” i que quan hi ha brots es mira si hi ha cap coneixement o avenç tecnològic que es pugui utilitzar i “si hi ha alguna cosa que ja sabem que podria funcionar”. 

L’aprovació ràpida i segura de vacunes en cas d’emergència

Davant la situació actual d’epidèmia d’Ebola als dos països africans, l’OMS recomana “implementar assajos clínics èticament aprovats i científicament sòlids per avançar en el desenvolupament i l’ús de teràpies candidates per al tractament i la profilaxi postexposició i per a les vacunes”. 

Trilla assenyala que quan es detecten infeccions provocades per “virus coneguts, i que se sap que provoquen una determinada patologia”, els investigadors comencen a valorar quin tractament pot tenir (antivirals) i, especialment en el cas de les malalties infeccioses, si alguna vacuna o vacunes ja existents o experimentals en desenvolupament “poden ser efectives per controlar la malaltia o prevenir-la”.

Actualment hi ha principalment dues potencials vacunes en desenvolupament que s’estudien davant la soca Bundibugyo, segons recull l’agència Reuters: una vacuna específica contra aquesta variant que ha mostrat eficàcia en primats no humans en un estudi de viabilitat (rVSVΔG/BDBV-GP) i una vacuna basada en la tecnologia utilitzada per Oxford/Astrazeneca contra la covid-19 (ChAdOx1 BDBV).

Comentant el funcionament d’aquesta darrera opció, Trilla explica que amb les noves plataformes tecnològiques impulsades des de l’arribada de la covid, com el ChAdOx, és com si els investigadors tinguessin “moltes peces de Lego preparades que saben que funcionen i quan tenen el virus acaben de muntar” la vacuna.

Si les investigacions prosperen “i el brot encara dura”, es podria intentar utilitzar, explica Trilla, tot i que augura que “passarà temps” fins que aquestes vacunes es puguin utilitzar.

En aquest mateix sentit s’ha expressat Teresa Lambe, cap d’immunologia de vacunes a l’Oxford Vaccine Group i al Pandemic Sciences Institute. «La meva esperança és que aquest brot es pugui controlar ràpidament i que, en última instància, no calguin vacunes. No obstant això, el nostre equip i els nostres socis continuaran treballant per garantir que les possibles opcions de vacuna estiguin disponibles si calen”, ha afirmat. Lambe assenyala que «la capacitat d’actuar ràpidament en situacions com aquesta s’ha basat en molts anys de recerca de vacunes i en una estreta col·laboració amb els nostres socis globals”. 

Tot i que és un cas diferent que la covid-19, que sí que era provocada per un virus que no es coneixia abans del desembre de 2019, en aquell cas la gran capacitat de col·laboració va fer que es pogués aconseguir una vacuna en poc temps. “En comptes de treballar cadascú pel seu compte, es van compartir moltes coses. Tothom es va posar a treballar i es va anar molt ràpid, i es van fer les proves amb animals, amb humans necessàries… Va ser una inversió brutal perquè era una crisi mundial.”, explica Trilla.

També en aquell moment es va partir dels coneixements i experiència previs en el desenvolupament de vacunes. “Hi havia gent que portava temps treballant amb peces de Lego d’mRNA que havien provat com a tractament d’algunes malalties i creien que tenien un suposat potencial per servir com a vacunes.

En el seu moment, des de Verificat ja vam desmentir que l’aprovació ràpida de vacunes en cas d’emergència mundial impliqués que fossin menys segures: totes van seguir totes les fases dels assajos clínics.


Així i tot, la desinformació sobre el desenvolupament de les vacunes per part d’algunes farmacèutiques és freqüent en moments d’emergències sanitàries, i des de Verificat n’hem detectat també arran del brot d’hantavirus. Per exemple, hem desmentit que la farmacèutica CureVac hagi pujat en borsa les darreres setmanes arran de l’hantavirus, o que Pfizer tingui “resultats prometedors” d’una vacuna contra aquest mateix virus.

Whatsapp icono

Envia'ns per WhatsApp el que vulguis verificar i ens hi posarem
695 225 233

Educació en l'era de la desinformació
Projectes d'alfabetització mediàtica i informacional per promoure una ciutadania crítica
Desfake
icona de cor de donació
Et necessitem

Amb la teva aportació contribuiràs a un debat polític més saludable i ajudaràs a impulsar projectes educatius per ensenyar a navegar el caos informatiu i a defensar-se de la desinformació.

Articles relacionats

No s'han trobat articles relacionats

Especials

  • Xarxes socials: com impacten en la salut i desenvolupament dels menors?

    Oferim dades verificades sobre l’ús de xarxes socials per part d’infants i adolescents

  • Les mentides amenacen la salut

    Desmentim els rumors sobre la immigració i et donem arguments per defensar-te de la desinformació

  • Les mentides intoxiquen el planeta

    T’oferim dades contrastades i amb base científica per combatre les narratives que neguen la crisi climàtica