Som més feministes que fa 25 anys? Les reflexions del segon Debat Verificat a les portes del 8M

Que en el darrer quart de segle s’han fet passes endavant en la lluita per la igualtat és un fet. Però tot i el consens social en favor de l’equiparació de drets entre homes i dones i respecte a la percepció de la violència masclista com a problema, s’observa una creixent polarització entre les generacions més joves pel que fa a les implicacions del feminisme. Així ho recull una enquesta del CIS, que mostra que el 51,1% dels homes d’entre 16 i 24 anys estava d’acord amb l’afirmació que la promoció de la igualtat havia anat “tan lluny” que ara es discriminava els homes. En aquest escenari, la societat és avui més feminista que fa 25 anys?

Aquesta és la pregunta que va donar el tret de sortida a “Feminisme: avança o retrocedeix respecte a l’any 2000?”, el segon col·loqui del cicle Debats Verificats, organitzat per La Vanguardia i Verificat i moderat, en aquesta ocasió, per la periodista especialitzada en temàtiques socials del diari Cristina Oriol Val al CCCB de Barcelona.

“És molt difícil dir sí o no”, va admetre Marina Subirats, catedràtica emèrita de Sociologia de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) i exdirectora de l‘Institut de les Dones. “En conjunt, som més feministes i, en general, les generacions més joves ho són més que les més grans”, va matisar.

Una de cada dues dones a l’Estat ha patit violència de gènere en algun moment de la seva vida pel simple fet de ser dones

Font: Macroenquesta de Violència de Gènere (2019)

Si bé és cert que la majoria de les ponents van estar d’acord amb la idea que la societat és més feminista que fa 25 anys, van posar sobre la taula diverses consideracions. “Hi ha persones que han après què cal dir per ser políticament correctes, i això ens fa pensar que estem millor del que realment estem”, va advertir Alba Alfageme, psicòloga i docent especialitzada en violències masclistes.

Per il·lustrar-ho, Alfageme va llançar una bateria de dades que deixen poc marge al dubte: des que hi ha registres (2003), 1.296 dones han mort assassinades per violència masclista, “la primera causa de mort violenta en dones”. Una de cada dues dones residents a Espanya de 16 anys o més (s’estima que són unes 11.688.411) ha patit violència de gènere en algun moment de la seva vida pel simple fet de ser dones.

“El concepte d’agressió sexual, segons el nou paradigma, no s’ha entès”, va lamentar Núria Flaquer, advocada i responsable de la Comissió de Dones Advocades de l’ICAB, que va alertar que és “fonamental entendre el dret”. Amb tot, va anunciar amb esperança i davant la presència de la secretària de Feminismes, Yolanda Ferrer, i la presidenta de la Comissió d’Igualtat i Feminisme al Parlament, Sabrin Araibi (PSC) i la portaveu dels Comuns en la matèria, Susanna Segovia, que “les dones demanen més ajuda que els darrers anys”.

“La igualtat és, sobretot, un tema d’homes”

Lionel S. Delgado, doctor en Sociologia i tècnic del projecte Bróders, va voler relativitzar la xifra del 51,1% d’homes que creu que se’ls discrimina perquè la igualtat ha anat “massa lluny”, segons el CIS, al·legant que les preguntes formulades en el baròmetre “eren molt abstractes” i, en alguns casos, estaven “mal plantejades”.

“Els homes i les dones hem crescut en el sistema patriarcal en llocs i diferents i, per tant, hem de prendre posicions diferents dins el feminisme”, va apuntar Lluc Pagès, educador social i responsable del Servei d’Atenció als Homes (SAH) per a la promoció de relacions sense violència de l’Ajuntament de Tarragona, que va concretar: “el primer lloc que hem d’ocupar en el feminisme és el d’escolta”. 

El 51,1% dels homes d’entre 16 i 24 anys creu que la promoció de la igualtat ha anat “tan lluny” que ara es se’ls discrimina a ells

Font: CIS (2023)

Pagès va explicar que “ens arriben molts joves amb molts dubtes i justificacions”, i va afirmar que “cal acompanyar-los perquè reconeguin que han tingut conductes violentes amb què pretenien imposar la seva manera de veure la vida”.

Ara bé, Alfageme va voler subratllar que no es tracta només de nois joves, sinó de tots els homes. “Els joves no deixen de ser el producte dels adults”, va recordar. “La igualtat, sobretot, és un tema d’homes”, va indicar.

L’impacte de la ‘manosfera’

Sigui com sigui, gran part dels joves ara polaritzats amb respecte de la igualtat de gènere són, en molts casos, víctimes dels continguts que circulen a les xarxes socials i a Internet. Delgado va recordar que, el 2021, Internet ja va superar la televisió com a mitjà preferit de la ciutadania per consumir informació i que, des d’aleshores, ha sorgit un “periodisme superficial” que dona cobertura a “postures més rebels”, en referència a la manosfera (el conglomerat d’espais virtuals que recullen moviments “masculinistes” basats en la propagació de discursos misògins i antifeministes) que “tenen capacitat viralitzadora”. 

“La manosfera ha guanyat el relat”, va afegir Alfageme. “El fa més atractiu, ens connecta amb el que és visceral”, un fet que, va considerar, dificulta mostrar altres masculinitats, ja que “els homes no volen perdre el seu lloc de privilegi”. Per això cal, va agregar Pagès, “intervenir en els homes”.

La manosfera es pot definir com el “conglomerat d’espais virtuals que recullen moviments “masculinistes” basats en la propagació de discursos misògins i antifeministes”

Font: Estudis de Debbie Ging i Eugenia Siapera (Universitat de Dublín)

Per la seva banda, Subirats va preferir posar el focus en un altre terme: “jo no faig servir mai el concepte de manosfera, el fenomen és molt més profund, androcèntric”. “La societat ha estat creada pels homes, a les dones no ens van deixar participar-hi”. En aquest sentit, la catedràtica emèrita en Sociologia va reclamar un canvi en la visió actual de la societat, assegurant que les dones estan “igual o més preparades” que els homes: “hi ha més universitàries que universitaris”, va dir. 

Una realitat que es veu en el món de l’advocacia, tal com va confirmar Flaquer. “Hi ha més dones que homes en l’advocacia i en la carrera judicial. També hi ha ja més jutgesses. Però aquesta relació canvia a mesura que pugem en l’escala de la responsabilitat”. “Queda molta feina a fer”, va sentenciar.

Gran part del material consultat està recopilat en la pàgina Som més feministes que fa 25 anys?, un portal digital elaborat específicament per a la preparació del segon Debat Verificat amb una retrospectiva en dades de la desigualtat de gènere i les percepcions actuals sobre feminisme.