Aquest article té més de 1 mesos
16/10/2026
|
Ariadna Mañé

Què s'ha dit?

Que el govern de Pedro Sánchez ha creat 300 centres per a menors estrangers no acompanyats.

Què en sabem?

Que el govern espanyol no té les competències sobre els centres d’acollida de menors, i que les darreres dades, del 2024, mostren un descens en el nombre de centres d’acollida per a menors migrats sols.

Circula a xarxes socials una publicació que afirma que el govern de Pedro Sánchez ha obert 300 centres per a menors estrangers no acompanyats. És FALS.

La competència sobre la protecció de menors és de les autonomies i, per tant, el govern de Sánchez no decideix si s’obren o es tanquen centres d’acollida, sinó que només pot establir criteris de qualitat i accessibilitat.

Les últimes xifres disponibles mostren que el nombre de centres per a menors estrangers no acompanyats no va augmentar, sinó que es va reduir en 24 entre el 2021 i el 2024.  Tanmateix, el descens en el nombre d’aquests centres no s’explica per un menor nombre de menors migrants acollits a l’estat, sinó un canvi en el procés d’acollida: els darrers anys han començat a residir en centres generals, juntament amb altres infants no estrangers. El 2024 hi havia 8.065 menors migrants en acollida residencial, segons el Ministeri d’Infància i Joventut, en comparació a 4.762 el 2021.

fals
Fals

Pedro Sánchez: “He creat 300 centres de menors no acompanyats per a estrangers”

Els centres d’acollida són una competència autonòmica

La gestió dels centres d’acollida no depèn del govern espanyol, sinó de les comunitats i ciutats autònomes, que tenen les competències sobre protecció de menors. A Catalunya, la competència exclusiva està reconeguda per l’article 166 de l’Estatut d’Autonomia.

El govern espanyol pot establir criteris comuns de qualitat, cobertura i accessibilitat dels centres, però no decideix quants n’hi ha, a diferència del que afirma la publicació de xarxes. Així, el Consell de Ministres va aprovar el 2022 el Pla d’acció estatal per a la implementació de la garantia infantil europea, pel qual abans del 2030 les institucions han de garantir que cap infant menor de 10 anys viurà als centres d’acollida, prioritzant l’acollida familiar.

Més places als centres d’acollida, però menys centres per a menors estrangers no acompanyats

No hi ha dades publicades que mesurin la variació de places en centres de menors durant la darrera legislatura. Entre el 2021 i el 2024, les darreres xifres disponibles, les comunitats autònomes han tancat 24 centres d’acollida per a menors estrangers no acompanyats, reduint en 231 (un 9,1%) les institucions específiques per a ells, fins a un total de 236 centres amb 3.768 places, segons el II Estudi dels centres d’acollida residencial a l’àmbit de la protecció a la infància a Espanya, elaborat pel Ministeri d’Infància i Joventut el 2025. Suposen el 17,2% del total dels centres, amb el 19,8% del total de places.

Tanmateix, la disminució de places s’explica, segons l’estudi, pels canvis a Navarra i Catalunya, on infants i adolescents migrants sols han passat a ser atesos a centres no específics per a aquest col·lectiu, i no per una disminució en el nombre de menors. Segons el darrer butlletí del Ministeri d’Infància i Joventut publicat el 2026 amb dades del 2024, hi havia 8.065 menors migrants en acollida residencial, una xifra en augment des del 2021, quan n’hi va haver 4.762.

En el mateix període, ha passat d’haver-hi 1.347 a 1.375 centres d’acollida residencial per a menors no específics per a estrangers, és a dir, 28 centres més. La capacitat ha crescut en 300 places, fins a les 19.057, La xifra que circula en la publicació viral podria correspondre a aquest últim total de places (no centres). 

Tot i que no hi ha una recopilació de dades pel 2025 i el 2026, sí que hi ha hagut anuncis d’obertures de centres específics per a menors migrants, com per exemple a Mallorca i el primer a Galícia, però també de tancaments, com un centre a Múrcia.

Augmenta la capacitat ordinària d’acollida de les comunitats

El juliol del 2026 el Congrés va validar el Reial Decret 556/2026, elaborat pel Ministeri d’Infància i Joventut, per ampliar la capacitat ordinària del sistema de protecció i tutela de persones menors d’edat estrangeres no acompanyades de les comunitats i les ciutats autònomes. Tanmateix, això no mesura les places o els menors tutelats pel sistema, sinó que mitjançant una fórmula calcula el repartiment proporcional de menors estrangers no acompanyats a la població que cada comunitat autònoma pot assumir. 

La xifra serveix per determinar el llindar de capacitat d’acollida de cada comunitat per declarar si es troba en situació de contingència migratòria extraordinària, que activa la redistribució de menors des de territoris més saturats, com explica el Reial Decret 658/2025 que ho regula.

Verificació elaborada per Ariadna Mañé, Marc Masip, Laura Cercós Tuset i Alba Tobella.

Migració
Whatsapp icono

Envia'ns per WhatsApp el que vulguis verificar i ens hi posarem
695 225 233

Educació en l'era de la desinformació
Projectes d'alfabetització mediàtica i informacional per promoure una ciutadania crítica
Desfake
icona de cor de donació
Et necessitem

Amb la teva aportació contribuiràs a un debat polític més saludable i ajudaràs a impulsar projectes educatius per ensenyar a navegar el caos informatiu i a defensar-se de la desinformació.

Articles relacionats

  • Publicació sobre la llei d'asil i els menors estrangers no acompanyats.

    La presumpció de minoria d’edat no és cap novetat: ja la recull la llei de protecció dels menors i d’estrangeria 

  • Sílvia Orriols amb una jaqueta blava de peu parlant sobre estrangers al Parlament de la Generalitat

    Els estrangers a Catalunya tenen taxes d’ocupació i activitat similars a la dels espanyols

Especials

  • Xarxes socials: com impacten en la salut i desenvolupament dels menors?

    Oferim dades verificades sobre l’ús de xarxes socials per part d’infants i adolescents

  • Habitatge: estem davant d’un canvi de model?

    Radiografiem l’estat de l’habitatge a Barcelona i Catalunya i aportem dades sobre els punts més candents del debat públic

  • Catalunya en dades

    Consulta les preocupacions ciutadanes i les temàtiques que han centrat la campanya electoral del 12-M