Totes les verificacions del primer debat electoral de RAC1 i La Vanguardia pel 23J
Tots els fact-checks del primer debat de la campanya del 23J
Aquest divendres s’ha organitzat el primer debat electoral de la campanya del 23 de juliol. RAC1 i La Vanguardia han citat els vuit caps de llista al Congrés per Barcelona: Gabriel Rufián (ERC), Meritxell Batet (PSC), Aina Vidal (Sumar-ECP), Miriam Nogueras (Junts), Roger Montañola (PDeCat-Espai CiU), Nacho Martín Blanco (PP), Albert Botran (CUP) i Juan José Aizcorbe (Vox). A continuació, podeu llegir les declaracions verificades pel nostre equip de fact-checking.
Aquesta peça s’anirà actualitzant amb verificacions que encara s'estan duent a terme.
“Sempre hem defensat el referèndum i ho portem en el nostre programa electoral.”
Aina Vidal, En Comú Podem
Aina Vidal, cap de llista de la candidatura Sumar-En Comú Podem, ha afirmat que sempre han “defensat el referèndum” i que al seu “programa electoral” hi apareix.
És VERITAT A MITGES. És cert que En Comú Podem ha defensat la celebració d’un referèndum d’independència a Catalunya en anteriors eleccions generals, com recullen els seus programes electorals del 2016 i el 2019. A més, el gabinet de premsa d’En Comú Podem ha confirmat a Verificat que, malgrat presentar-se en coalició amb Sumar, tenen “programa propi, i allà hi surt el referèndum”, tot i que afegeixen que aquest encara no està publicat.
Així i tot, encara que el programa electoral de Sumar diu que “l’acord sorgit de la negociació entre la Generalitat de Catalunya i el Govern de l’Estat [a la taula de diàleg] ha de ser votat per la ciutadania de Catalunya”, no fa referència a cap referèndum d’independència. A més, Yolanda Díaz, candidata a la presidència per Sumar, va assegurar en una entrevista a El programa de Ana Rosa que “el referèndum no està sobre la taula”.
“De cada 100 euros que havien d’arribar a Catalunya, n’han arribat 35. […] Amb Madrid no incompleixen, de cada 100 € que havien d’arribar a Madrid, n’han arribat 184.”
Miriam Nogueras, Junts
Com ja ha fet al llarg de la precampanya, Nogueras ha criticat les diferències en execució pressupostària de l’Estat entre Catalunya i la Comunitat de Madrid. Al primer debat electoral ha afirmat que a Catalunya arriba el 35% del previst als PGE, mentre que a Madrid, el 184%.
Però a què es refereix amb aquestes xifres? T’ho expliquem: les dades mencionades per la candidata de Junts fan referència a l’execució dels Pressupostos Generals de l’Estat de l’any 2021, el darrer any del qual el Ministeri d’Hisenda ha publicat dades completes.
Així i tot, entre 2015 i 2021, la mitjana d’execució de l’Estat a Catalunya ha estat del 60% (25 punts percentuals per sobre de la xifra que ha mencionat Nogueras), fet que la converteix en la quarta comunitat amb menys grau de compliment, mentre que a la Comunitat de Madrid, amb un 122%, és la líder de la classificació.
“El 2022, [l’Estat va invertir a Catalunya] 16 euros de cada 100 [dels que hi havia pressupostats]”.
Miriam Nogueras, Junts
A banda de les dades d’execució del 2021, Nogueras també ha fet referència a les de 2022, afirmant que l’Estat només ha invertit a Catalunya el 16% del previst.
És ENGANYÓS. Les dades d'execució dels Pressupostos Generals de l’Estat corresponents al 2022 encara no s'han publicat, sinó que, de moment, només s’ha publicat el grau d’execució fins al 30 de juny. A més, l’informe del primer semestre del 2022 assenyala que el percentatge d’execució pressupostària a Catalunya és del 64%, no pas el 16% com diu Nogueras.
L’equip de premsa de Junts ha explicat a Verificat que la xifra esmentada per la seva candidata surt de descomptar “els 1.069,9 milions d'euros abonats a Abertis per la finalització de la concessió de l'AP-2 i l'AP-7”, una quantitat que no tenen en compte perquè la consideren “un rescat de peatges”.
“Hem perdut 7.000 empreses que han marxat de Catalunya [per culpa del procés]”.
Nacho Martín Blanco, PP
“Catalunya ha perdut empreses quan governava el PP, 7.000 empreses”.
Meritxell Batet, PSC
Tant l’afirmació del candidat del Partit Popular com de la candidata del PSC són ENGANYOSES. Com ja vam verificar fa dos anys, entre 2017 i 2020 van marxar 7.007 empreses de Catalunya, però també en van arribar 2.509 d’altres comunitats autònomes, d’acord amb les dades del Col·legi de Registradors d’Espanya. És a dir, hi va haver un balanç negatiu, però de 4.498 empreses, no de 7.000.
"La islamització que està patint part del nostre territori”.
Juan José Aizcorbe, Vox
El candidat de Vox, Juan José Aizcorbe, ha fet diverses referències durant el debat a la “islamització que està patint” part del territori.
Tot i que no hi ha una manera clara de quantificar el concepte d’islamització, ni les dades ni els experts avalen que a Catalunya hi hagi un increment dels creients musulmans ni que existeixi la possibilitat que la llei islàmica s’imposi, com ja vam explicar en una verificació de 2022.
Segons el diccionari de l’Institut d’Estudis Catalans “islamització” ve d’“islamitzar”, que pot tenir tres significats: convertir a l’islam, adoptar la religió, els costums i la cultura islàmics o aplicar la llei islàmica. Avi Astor, doctor en Sociologia i professor de la Universitat Autònoma de Barcelona, explica a Verificat que quan es parla d’islamització no es parla únicament en un sentit numèric, sinó d’una voluntat “d’imposar la xaria (llei islàmica) o els fonaments islàmics” en una regió determinada, un fet que “a Catalunya no està passant”.
A més, les dades tampoc ho demostren. Les persones que identifiquen l'islam com la seva religió han disminuït 3 punts (de 7,3% a 4,3%) entre 2014 i 2020, mentre que les que s'identifiquen amb la religió catòlica han augmentat un 0,6 (de 52,4% a 53%), segons el baròmetre específic que fa el CEO sobre aquesta qüestió des de 2014, que pregunta a majors de 16 anys independentment de la seva nacionalitat. El 2020, per tant, el 4,3% de la població enquestada a Catalunya s'identificava amb l'islam. Segons l'enquesta sociopolítica la xifra podria ser més alta, del 5,6%.
“És evident que Catalunya és l’únic país de l’OCDE que ha perdut poder adquisitiu en els últims anys”.
Nacho Martín Blanco, PP
Nacho Martín Blanco, candidat del PP, ha afirmat també que “Catalunya és l’únic país de l’OCDE que ha perdut poder adquisitiu en els últims anys”.
És FALS. Espanya és el novè país on més va abaixar el salari real dels treballadors, és a dir, la seva capacitat adquisitiva, segons l’últim informe de l’Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmics (OCDE) sobre la fiscalitat salarial, anomenat ‘Taxing Wages’. Per tant, Espanya no és l’únic país que n’ha perdut ni és el que ho ha fet en grau més alt.
Estònia, Turquia, Països Baixos, Grècia, República Txeca, Mèxic, Lituània i Letònia han tingut una pèrdua de poder adquisitiu més gran que Espanya. Per contra, Hongria, Colòmbia i Suïssa són els tres únics països on els treballadors han guanyat poder adquisitiu.
Aquest informe de l’OCDE no fa referència en cap cas a Catalunya, com diu Martín Blanco en la seva declaració.
“El reglament [del Congrés dels Diputats] l’obliga a vostè i a mi [a parlar en castellà]”.
Meritxell Batet, PSC
“Estic content de poder expressar-me en català avui que la senyora Batet no em pot treure la paraula”, ha afirmat el candidat de la CUP, Albert Botran. La presidenta del Congrés i candidata del PSC, Meritxell Batet, li ha respost minuts després: “Llàstima que al Congrés dels Diputats hem de complir el reglament […] i el reglament l’obliga a vostè i a mi”. “No ho posa enlloc”, ha insistit Botran. A aquest intercanvi també s’ha sumat la representant de Junts, Miriam Nogueras: “Meritxell, en el reglament en cap cas hi posa que no podem parlar en català”.
El que ha dit Meritxell Batet és FALS. El reglament del Congrés dels Diputats no prohibeix expressament parlar en català o altres llengües cooficials de l’Estat espanyol ni tampoc especifica que s’hagi de parlar en castellà obligatòriament. Així ho confirma a Verificat el departament de premsa de la cambra.
“Ha estat ús tradicional en aquesta Cambra poder utilitzar altres llengües oficials espanyoles a més del castellà, però de manera acotada […], però la llengua comuna compartida entre tots els diputats i diputades és el castellà, […] que ens permet entendre'ns a tots en aquesta Cambra”, va justificar Batet quan va interrompre una intervenció en català de Gabriel Rufián el 2020, tal com recull el diari de sessions del Congrés dels Diputats (pàgina 38).
El 2022, a més, es va rebutjar una proposta de reforma del reglament presentada per ERC, Junts, la CUP i el PDeCAT amb el BNG, Compromís i el PNB, perquè els diputats tinguessin “el dret d'intervenir a les sessions del Ple del Congrés i de les Comissions en qualsevol de les llengües oficials i reconegudes estatutàriament a les seves comunitats autònomes”.
“Senyora Batet, vostès poden garantir que no facilitaran un govern del PP? Ho dic perquè ja ho van fer el 2016 amb Rajoy”.
Miriam Nogueras, Junts
Per segon cop en deu dies, Miriam Nogueras ha recriminat a Meritxell Batet i al PSC que haguessin “facilitat” la investidura de Mariano Rajoy el 2016.
És ENGANYÓS, tal com hem verificat recentment. Tots els diputats del PSC, entre ells Meritxell Batet, van votar en contra de la investidura de Mariano Rajoy l’octubre del 2016, juntament amb vuit diputats socialistes més que van desobeir la disciplina de vot del grup parlamentari. Tanmateix, és cert que la majoria dels parlamentaris socialistes es van abstenir facilitant la investidura de l'exlíder del PP, tal com havia acordat el Comitè Federal del PSOE.