La imatge de soldats ucraïnesos amb les banderes nazi i de l’OTAN és del 2014
A la fotografia apareix el batalló d’Azov, un grup que no forma part de les forces armades, sinó de la Guàrdia Nacional, la reserva de l’exèrcit. La imatge és de 2014.
Què s’ha dit?
En una imatge apareix un grup armat amb una bandera nazi, una de l’OTAN i una altra del batalló d’Azov. El tuit que l’ha compartit diu que Zelenski finança aquest grup.
Què en sabem?
La imatge és del 2014, en el context de les protestes que es van produir a Ucraïna en aquell moment. El batalló d’Azov, que surt a la imatge, no forma part de les forces armades, però sí de la reserva de l’exèrcit ucraïnès, la Guàrdia Nacional.
Una publicació viral a Twitter (1.650 m’agrada i 1.200 retuits) comparteix una fotografia on apareixen militars amb una bandera de l’Organització del Tractat de l’Atlàntic Nord (OTAN), una bandera nazi i la bandera del batalló d’Azov, un grup armat que va sorgir el 2014 per lluitar contra les tropes russes en la revolució proeuropea (Euromaidan). La publicació també afirma que el govern del president ucraïnès, Volodímir Zelenski, és qui financia aquests militars. La imatge és real, però no és actual. La fotografia es va publicar per primera vegada el 2014, en el context de les protestes que es van produir a Ucraïna entre 2013 i 2015.
“El govern d'Ucraïna -Zelenski al capdavant d'un executiu titella imposat per l'OTAN- finança aquests batallons en els quals es comparteix les banderes de l'OTAN i les banderes de l'Alemanya nazi. Aquestes imatges no es veuran en les televisions de l'estat espanyol”.
La fotografia que adjunta el tuit es va publicar per primera vegada a Twitter el 27 de novembre del 2014, però originalment la va publicar l’usuari Oleg Pyenia a la xarxa social russa VK uns dies abans, el 18 de novembre del mateix any, segons apareix al blog Ukraine At War i es pot comprovar amb les captures que adjunta aquesta página web.
A la fotografia hi apareixen tres banderes: a l’esquerra la de l’OTAN, a la dreta la bandera nazi i al mig la bandera d’Ucraïna, blava i groga, amb el nom “A30B”, un Wolfsangel (símbol heràldic alemany) al mig i un sol negre en color blanc (ambdós utilitzats pel nazisme). Aquesta és la bandera del batalló d’Azov com es pot veure a la seva propia pàgina web i a la de la Guàrdia Nacional.
Part de la Guàrdia Nacional, però no de l'exèrcit
Les forces armades ucraïneses tenien al voltant de 130.000 efectius el 2015, com indica un article de l’Institut for War and Peace Reporting (IWPR). No obstant, el 2014 el Parlament ucraïnès va aprovar la restauració de la Guàrdia Nacional, la reserva de l’exèrcit ucraïnès, i segons la llei pot tenir fins a 60.000 efectius per donar suport a les forces armades. La Guàrdia Nacional ja havia existit abans, però el 2014, “al mig de les creixents tensions causades per l’annexió russa de Crimea”, es va restaurar per cooperar amb les Forces Armades, segons explica la llei aprovada pel parlament.
El juny del 2014 el ministre de l’Interior va anunciar que “s’havien format 30 batallons de voluntaris amb un total de 5.600 combatents, dels quals uns 3.000 estaven servint a l’est d’Ucraïna”, segons l’article d’IWPR. Entre ells hi havia la milícia d’Azov, que comptava amb 1.000 membres aproximadament, segons un article de Reuters del 2015.
El batalló d’Azov es va crear el maig del 2014, a principis de la revolució de l’Euromaidan, per lluitar contra les tropes prorusses a l’est d’Ucraïna, però a la tardor del mateix any va acabar formant part de la unitat 3057 de la Guarda Nacional d’Ucraïna, com va informar l’Agència d’Informació Independent Ucraïnesa i la propia pàgina web de l’organisme.
Un grup armat d’idologia neonazi
Originalment aquest batalló va sorgir d’un altre grup armat anomenat Patriota d’Ucraïna vinculat al Partit Social Nacional d’Ucraïna que pretenia instaurar un poder autoritari i una economia nacional centralitzada a Ucraïna, segons explica Reuters. El 2004 el partit va passar a anomenar-se Svoboda (“unió de la llibertat” en ucraïnès) i es va dissoldre el grup armat Patriota d’Ucraïna, tot i que va seguir com a independent i “cooperant estretament amb Svoboda fins el 2007”, com analitza un estudi sobre l’auge de l’extrema dreta a Ucraïna. A més de tenir relacions amb Svoboda, un informe de l’Europol sobre el terrorisme a la Unió Europea vincula el grup militar “amb grups ucraïnesos que s’oposen a un alineament amb la UE i l’OTAN”.
Una investigació del politòleg Andreas Umland que analitza l’origen del batalló d’Azov parla de la ideologia neonazi i supremacista blanca que defensaven els líders d’aquesta organització. “La migració és un factor clarament negatiu per a l’existència del nostre poble i del nostre país (…) El nostre credo és destruir tot el que destrueix el nostre poble”, afirmava un dels líders del batalló d’Azov, segons recull l’estudi. “Una unitat paramilitar integrada per neonazis, hooligans i mercenaris estrangers que combaten els rebels prorussos”, així és com defineix aquest altre estudi sobre el terrorisme d’extrema dreta a Europa al batalló d’Azov.
No obstant això, Umland en el seu article destaca “la peculiaritat d’Azov, així com la dificultat d’aplicar una única classificació i interpretació política general al moviment de voluntaris” que es van formar el 2014 en el context del conflicte.
Apropar-se a l’OTAN per separar-se de Rússia
A la fotografia que circula per les xarxes a més de la bandera del batalló d’Azov i de la bandera nazi també hi apareix la bandera de l’OTAN. El grup armat no té una relació directa amb l'Aliança Atlàntica, com afirma l'informe de l'Europol, però Svoboda, el partit polític sota el paraigües del qual es va crear la branca armada, sí que és partidari de l'entrada d'Ucraïna a l'OTAN, segons indica el politòleg ucraïnès Anton Shekhovtsov en el llibre El populisme de dretes a Europa, política i discurs.
En la mateixa línia, aquest estudi publicat a la Revista de Seguretat de la Universitat de Santiago de Compostel·la també apunta que “els moviments nacionalistes pretenien apropar postures a la UE i a l’OTAN com una forma d’independitzar-se de la influència russa”.
Desnazificar Ucraïna: l’argumentari de Putin
Quan va anunciar l’ofensiva d’Ucraïna, el 24 de febrer, el president rus, Vladimir Putin, ja va vincular el govern ucraïnès amb el nazisme. “L’objectiu és protegir les persones que durant vuit anys han patit els abusos i el genocidi per part del règim de Kiev. Per fer-ho, ens esforçarem per desmilitaritzar i desnazificar Ucraïna”, va dir Putin en el seu discurs (la pàgina del Kremlin actualment no està disponible) que també va compartir l’ambaixada russa d’Espanya.
Hores abans de la declaració de Putin, el president ucraïnès també va fer un discurs dirigint-se als ciutadans russos: “la Ucraïna real i la que veieu a les vostres notícies són països completament diferents”. Zelensky també va fer referència al “nazisme”, del qual Putin l’acabaria acusant: “Com pot ser nazi un poble que va donar més de vuit milions de vides per la victòria contra el nazisme? Com puc ser jo nazi? Expliqueu-li al meu avi que va passar tota la guerra a l’exèrcit soviètic”. De fet, en una entrevista a The Times of Israel Zelensky va dir que té “sang jueva” i que va créixer en “una família soviètica jueva”. També va explicar en una visita a Jerusalem el 2020 que els germans del seu avi “van ser víctimes de l’Holocaust”.
L’actual president va guanyar les eleccions presidencials de 2019 en segona volta amb un 73,22% dels vots i el seu partit, Servidor del Poble, també va aconseguir el major percentatge de vots en les eleccions parlamentàries de 2019 (43,16%), aconseguint 254 escons dels 450 del parlament ucraïnès. El partit no té una ideologia definida, però no es pot definir com un partit extremista, sinó més aviat el contrari, segons indica aquest estudi acadèmic publicat a la revista Party Politics. L’article conclou que el partit Servidor del Poble té una postura centrista i es va presentar a les eleccions amb un discurs que volia acabar amb la divisió entre posicions prooccident i prorusses.