Catalunya és la comunitat autònoma amb més infraccions penals en valors absoluts, però la quarta en termes relatius
Els primers sis mesos del 2021, Catalunya ha estat la comunitat autònoma on s’han produït més infraccions penals, però s’ha situat en quarta posició si es mira la taxa per 1.000 habitants
El president del Partit Popular de Catalunya (PPC), Alejandro Fernández, va assegurar el passat 6 d’octubre que Catalunya és “líder en delinqüència al conjunt d’Espanya” (al minut 04:07:01). Fernández va incloure aquesta dada en una intervenció des del faristol de Parlament en la qual va dirigir un seguit de preguntes al president de la Generalitat, Pere Aragonès.
És ENGANYÓS. Amb les últimes dades a la mà, la xifra que dona el diputat del PPC és correcta en valors absoluts, però errònia en termes relatius. Els primers sis mesos del 2021, Catalunya ha estat la comunitat autònoma on s’han produït més infraccions penals (176.945), segons el balanç de criminalitat del Ministeri de l’Interior. No obstant això, si mirem la taxa de criminalitat en funció de la població, Madrid va al capdavant en infraccions penals per cada 1.000 habitants (24,06) i Catalunya és quarta (22,74), també per darrere de Melilla i de les Balears.
“Com valora que Catalunya sigui líder en delinqüència al conjunt d’Espanya?”
Alejandro Fernández, Partit Popular de Catalunya
El departament de premsa del PP català respon a Verificat que Fernández feia referència a l’augment d’infraccions penals i remet una notícia d’El País publicada el febrer del 2019 que afirma que Catalunya va encapçalar el 2018 el rànquing d’augment d’infraccions penals “amb un increment de l’11%”.
Tot i això, amb les dades més recents disponibles, del gener al juny de 2021, Catalunya és la cinquena comunitat amb un menor augment percentual d’infraccions penals en comparació amb l’any 2020, incloent-hi les ciutats autònomes de Ceuta i Melilla. El 2019, l’últim any amb dades prepandèmia, Catalunya va ser la vuitena comunitat amb un major creixement.
Catalunya, quarta en infraccions penals per 1.000 habitants
El Ministeri de l’Interior publica trimestralment les dades del balanç de criminalitat a les comunitats autònomes. Les últimes xifres disponibles són dels dos primers trimestres del 2021, de gener a juny, i Catalunya se situa en quarta posició amb 22,74 infraccions penals per cada 1.000 habitants.
El rànquing el lideren Madrid (24,06), Melilla (23,27) i les Illes Balears (22,95). La taxa per 1.000 habitants està calculada amb la xifra de població del 2020, l’última disponible a l’INE. L’Idescat (l’institut d’estadística català) ha publicat la dada provisional del 2021, però no ens permet comparar Catalunya amb les altres comunitats autònomes.
De fet, els últims cinc anys, Madrid, Melilla, Balears i Catalunya han estat sempre entre les cinc primeres posicions, però Catalunya mai ha liderat la classificació. Ceuta és el cinquè territori que ha entrat al top 5.
La cosa canvia quan es miren només les xifres absolutes. En aquest cas, Catalunya (la segona comunitat autònoma més poblada d’Espanya) ha estat el territori on hi ha hagut més infraccions penals del gener al juny del 2021, per davant de Madrid (tercera comunitat amb més població) i Andalusia (comunitat més poblada). Catalunya, Madrid i Andalusia també han ocupat les tres primeres posicions en el mateix ordre els últims cinc anys.
Catalunya tampoc lidera l’augment percentual
Catalunya tampoc lidera l’augment percentual d’infraccions penals en els sis primers mesos del 2021 en comparació amb el mateix període del 2020. En aquest cas, Catalunya és la cinquena comunitat amb un menor increment (del 5,7%), per darrere de Melilla, les Canàries, Ceuta i les Balears.
Si mirem les últimes dades abans del coronavirus, el 2019 Catalunya va tenir un creixement de les infraccions penals del 3,7% en relació amb l’any anterior i es va situar en vuitena posició, lleugerament per sobre de la mitjana estatal (del 3,3%). El rànquing l’encapçalaven, en aquest ordre, Navarra, La Rioja, les Canàries, l’Aragó, les Balears, Madrid i el País Basc.
El 2020, enmig de la pandèmia i amb unes dades clarament afectades pel confinament total a la primavera i les mesures de restricció de la mobilitat i del turisme, Catalunya va ser la comunitat on hi va haver una major reducció de les infraccions penals, amb un descens del 27,9%, 8,5 punts més que la mitjana espanyola.
En 2018, com assenyala l’article d’El País enviat pel departament de premsa del PPC a Verificat, Catalunya sí que havia liderat l’augment d’infraccions penals amb un creixement de l’11,6%, només per darrere de Melilla (15,2%).
Les infraccions penals s’han reduït a Barcelona
La mateixa notícia d’El País que cita el PPC relata que el 2018 “les infraccions penals van augmentar un 17,2%” a Barcelona, que “va liderar l’augment a tot Espanya”. No obstant això, del gener al juny del 2021, Barcelona ha sigut una de les 50 ciutats de més de 20.000 habitants on han disminuït les infraccions penals en comparació amb el 2020. Al costat de Barcelona, situada en quinzena posició, Santa Cruz de Tenerife (6%), Jaén (1,7%) i Las Palmas de Gran Canaria (0,9%) són les úniques capitals de província que també han vist reduïdes les infraccions penals.
El 2019, Barcelona havia experimentat un augment del 3,1% de les infraccions penals en comparació amb el 2018 i va ser la 119a ciutat de més de 30.000 habitants amb major increment. Per sobre de Barcelona, hi va haver 24 capitals de província en les quals hi va haver un creixement superior.