La berberina no és un «Ozempic natural»: compte amb els missatges que la promocionen per perdre pes

Arran de la popularització de medicaments amb semaglutida com l’Ozempic pels seus efectes en la pèrdua de pes, a xarxes s’ha viralitzat una substància que es ven com una alternativa “natural”: són els suplements de berberina, un component extret d’arrels de plantes que es comercialitza en forma de pastilla o de pols, i que es promociona com “Ozempic natural”. Aquesta comparació és ENGANYOSA. 

L’evidència clínica respecte de la berberina no és sòlida, i no està demostrat que tingui els mateixos efectes que un medicament que, d’altra banda, està pensat per regular els nivells de sucre en persones amb diabetis tipus 2, i no per perdre pes en persones sanes.

«Berberina, l’Ozempic natural»

Tot i que hi ha estudis que han observat una certa reducció del pes associada al consum diari de berberina, l’efecte és petit, l’evidència encara presenta bastantes limitacions, i no hi ha una dosi clara recomanada. Per tant, promoure-la com un producte demostrat per la pèrdua de pes i comparar-la amb un medicament clínicament testat resulta enganyós. A més, els complements de berberina poden tenir interaccions amb altres medicaments, pel que és important consultar amb un professional sanitari abans de prendre’n.

La berberina no funciona com l’Ozempic

La berberina és una substància alcaloide natural que es troba en certes espècies de plantes amb flors com ara les de la família Berberidaceae. Tradicionalment, la medicina xinesa ha utilitzat aquesta substància per al tractament d’infeccions gastrointestinals i estudis en ratolins han trobat que té efectes positius en diversos trastorns metabòlics, com l’obesitat i la diabetis tipus 2. 

La investigació, fonamentalment en cèl·lules i models animals, “suggereix que la berberina pot afavorir la producció o l’alliberament del GLP-1 que genera el nostre propi organisme”, una hormona encarregada de regular els nivells de sucre en sang i de generar una sensació de sacietat després de menjar, segons apunta Fernando Vidal-Ostos de Lara, membre de l’àrea d’obesitat de la Societat Espanyola d’Endocrinologia i Nutrició (SEEN), en declaracions a Verificat.

“Però una cosa és augmentar potencialment la secreció [del nostre cos] de GLP-1 i una altra molt diferent actuar directament sobre el seu receptor”, com fan els medicaments amb semaglutida com l’Ozempic, o altres similars, “amb una potència i una durada d’acció farmacològica conegudes”, remarca l’endocrinòleg. “Per tant, expressions com «GLP-1 natural» o comparacions amb aquests medicaments poden resultar enganyoses”, afirma.

Evidència insuficient sobre eficàcia en humans

Els estudis clínics en humans, però, encara són pocs i dispars. Una revisió sistemàtica i metaanàlisi recent de 23 assaigs clínics aleatoritzats va trobar que el seu consum s’associava a una reducció mitjana aproximada de 0,9 kg de pes i 0,5 kg/m² d’IMC respecte dels grups de control. Tanmateix, els mateixos autors assenyalen limitacions relacionades amb la qualitat metodològica, l’aleatorització i les diferències entre les preparacions utilitzades, les dosis i les freqüències de presa. “Hi ha estudis que han observat una certa reducció del pes, però l’efecte sembla petit i l’evidència encara presenta bastantes limitacions”, puntualitza Vidal-Ostos de Lara.

Unes conclusions similars a les que ha arribat el Centre Nacional de Salut Complementària i Integrativa dels Estats Units, que assenyalen que no hi ha evidència prou rigorosa per assegurar la seva eficàcia en la pèrdua de pes.

A més, cal tenir en compte que els medicaments que actuen en el receptor de GLP-1 tenen diferents indicacions: alguns estan dirigits a persones amb diabetis mellitus tipus 2 (com l’Ozempic o el Rybelsus) i d’altres a persones amb obesitat o amb sobrepès i una o més malalties relacionades amb el pes (com el WeGovy). Cap no està indicat per la pèrdua de pes en persones sanes, com hem explicat des de Verificat. 

“A més, en una persona amb obesitat l’objectiu del tractament no hauria de reduir-se únicament al número que apareix a la bàscula. L’obesitat és una malaltia crònica i el tractament persegueix fonamentalment millorar la salut i les seves complicacions, dins d’un abordatge individualitzat”, assenyala l’endocrinòleg.

Natural no vol dir innocu

A banda dels suposats efectes no provats que es promocionen a les xarxes, molts continguts també destaquen que és un complement natural. Cal vigilar, però, que la percepció que “‘el que és natural és sempre segur’ pot portar a minimitzar possibles interaccions o efectes adversos”, com apunten set farmacèutics comunitaris espanyols en un article publicat el maig del 2026.

“Que [la berberina] es comercialitzi com a complement alimentari no significa que sigui innòcua”, remarca Vidal-Ostos de Lara, membre de la SEEN. Els efectes adversos descrits amb més freqüència són gastrointestinals, com diarrea o estrenyiment, i també pot interaccionar amb medicaments, com la ciclosporina, i enzims implicats en el metabolisme de nombrosos fàrmacs. “Cal ser especialment prudents en persones que reben tractaments crònics[, i ] s’ha d’evitar durant l’embaràs i la lactància […], a causa del risc relacionat amb el metabolisme de la bilirubina”, adverteix.

L’endocrinòleg recorda que “no existeix en aquest moment una dosi establerta i mantinguda específicament per tractar l’obesitat” i recomana que una persona sana que es plantegi prendre-la “com a complement, especialment si pren altres medicaments o té alguna malaltia” ho consulti prèviament amb un professional sanitari.