“Miraculós” per perdre pes i tenir millor salut? Aquests són els mites sobre els medicaments amb semaglutida com l’Ozempic

Circulen a les xarxes centenars de publicacions que parlen sobre medicaments amb semaglutida com l’Ozempic i la seva eficàcia per perdre pes en qualsevol persona que ho vulgui. Una desena de vídeos de TikTok analitzats per Verificat, alguns amb milions de visualitzacions, assenyalen les seves suposades virtuts: per aprimar-se per motius estètics sense esforç, en salut mental i beneficis cardiovasculars. És ENGANYÓS. 

El medicament comercial més popular, l’Ozempic, no està indicat per aprimar-se, sinó pel tractament de pacients amb diabetis tipus 2, com ja vam explicar el 2023. D’altra banda, el principi actiu que utilitza, la semaglutida, sí que es troba en medicaments per perdre pes, com el WeGovy, però que estan indicats exclusivaments per persones amb obesitat i sobrepès amb altres patologies relacionades.

«[L’Ozempic], si es per baixar de pes, ha de ser d’un miligram. És que m’està costant molt baixar de pes.»

Tot i que tinguin el mateix principi actiu, aquests fàrmacs no s’han d’utilitzar de manera intercanviable ni fora dels motius especificats en les fitxes tècniques, i sempre han d’haver estat receptats per professionals mèdics. La desinformació sobre aquests tractaments pot conduir a un ús inadequat, tal com conclou un estudi de l’Institut de Farmacologia de l’Escola de Medicina de Hannover. Aquesta anàlisi de 250 publicacions a Instagram, TikTok, X, Facebook i YouTube comparades amb publicacions científiques revisades per parells va revelar que les afirmacions online eren errònies en un 10% dels casos, i provenien majoritàriament d’usuaris sense formació mèdica reconeguda que presentaven la semaglutida gairebé exclusivament per a la reducció de pes. 

No és una solució per a persones sanes ni per motius estètics

La semaglutida és una molècula que imita l’acció de l’hormona GLP-1, encarregada de regular els nivells de sucre en sang i de generar una sensació de sacietat després de menjar. “No crema greix de manera directa. El seu efecte principal és ajudar a regular la ingesta i s’ha d’integrar en un pla que inclogui alimentació, activitat física i seguiment sanitari”, assenyala Fernando Vidal-Ostos de Lara, metge endocrinòleg i membre de l’àrea d’obesitat de la Societat Espanyola d’Endocrinologia i Nutrició (SEEN), en declaracions a Verificat.

Aquest és el principi actiu de l’Ozempic, el medicament de la farmacèutica danesa Novo Nordisk indicat per al tractament d’adults amb diabetis mellitus tipus 2 que no han estat controlats adequadament, i com a complement de la dieta i l’exercici, segons es pot llegir en la seva fitxa tècnica. 

El fàrmac, però, va popularitzar-se a nivell global pels seus efectes en la pèrdua de pes i això va impulsar investigacions científiques sobre la viabilitat de la semaglutida i altres molècules amb accions similars en el control del pes de persones amb obesitat o sobrepès amb comorbilitat, és a dir, que tinguin almenys una altra patologia relacionada amb el pes, com ara malalties cardiovasculars o hipertensió. Així és com van arribar al mercat medicaments com WeGovy, indicat precisament per aquests casos.

“No està indicat per a qualsevol persona amb sobrepès aïllat, ni per perdre uns quants quilos per motius estètics. La decisió ha de basar-se en una valoració clínica completa, amb objectius de salut realistes, prescripció mèdica i seguiment”, remarca l’endocrinòleg. Aquestes indicacions també serveixen per a altres medicaments disponibles amb principis actius que actuen de formes similars a la semaglutida, anomenats agonistes del GLP-1, com la tirzepatida.

Promeses “miraculoses”

Aquestes indicacions divergeixen, però, de les informacions que circulen sovint online. En l’estudi de la universitat de Hannover, van veure que només el 2% de les publicacions en anglès i alemany analitzades mencionaven prendre Ozempic per diabetis mellitus tipus 2, mentre que la resta explicaven que era per perdre pes o per tractar la síndrome d’ovaris poliquístics. 

A banda de no estar indicat per aquests casos, “no és un fàrmac miraculós”, assenyala Roland Seifert, director de l’Institut de Farmacologia de l’Escola de Medicina de Hannover i coautor de l’estudi, en una conversa amb Verificat. Però a les xarxes “no es troba una presentació objectiva del que aquests medicaments poden fer i el que no”, considera. Per exemple, el medicament “no funciona si no es modifiquen els hàbits de vida, un aspecte que gairebé mai s’esmenta a les xarxes socials”, puntualitza Seifert.

D’altra banda, l’efecte rebot un cop es deixa el tractament ha estat documentat i un estudi publicat l’abril del 2022 i finançat per Novo Nordisk va trobar que un any després de deixar el tractament, els pacients havien recuperat dues terceres parts del pes que havien perdut. 

Un llarg llistat de beneficis poc demostrats

Entre les publicacions analitzades per Verificat es destaquen nombroses propietats beneficioses de la semaglutida a part de la pèrdua de pes, com per exemple la protecció cardíaca o una disminució de l’ansietat i d’altres problemes de salut mental. T’HO EXPLIQUEM.

La recerca sobre possibles nous usos de la semaglutida encara és molt inicial en molts camps, i cal ser prudents davant publicacions que n’exaltin grans beneficis. Pel que fa a la salut mental, alguns dels estudis que apunten a una millora de l’ansietat i tendències depressives estan fets en ratolins i no en pacients, com aquest de Journal of Neuroimmune Pharmacology. I en estudis clínics, les petites reduccions en símptomes depressius no es van considerar clínicament rellevants, possiblement per estar vinculats a una millora general de la qualitat de vida. “L’evidència encara és limitada i no permet afirmar que la semaglutida tingui un efecte beneficiós directe sobre la depressió o l’ansietat”, remarca el metge endocrinòleg Vidal-Ostos de Lara. 

«[Medicaments com l’Ozempic] fan més que només fer que no vulguis menjar, també tenen protectors cardíacs, et treuen l’ansietat.»

Tampoc no està demostrat que els efectes de la semaglutida retardin l’envelliment en tot tipus de pacients i puguin ajudar a tenir una “eterna joventut”, com afirmen alguns titulars de portals digitals. Tot i que un estudi en laboratori publicat a Nature ha vist que s’aturava els processos d’envelliment en femelles de ratolí, calen encara estudis en humans per demostrar-ho de manera general. 

En canvi, l’evidència sobre els efectes cardiovasculars sí que és més sòlida. En l’assaig clínic SELECT, finançat per la farmacèutica Novo Nordisk (fabricant d’Ozempic) i realitzat en 17.604 adults amb sobrepès o obesitat, malaltia cardiovascular establerta i sense diabetis, els esdeveniments cardiovasculars majors van ocórrer un 20% menys en el grup tractat amb semaglutida que el grup tractat amb placebo (una reducció relativa, no una reducció en termes absoluts). “Aquests resultats són rellevants, però corresponen a poblacions concretes d’alt risc i no s’han d’extrapolar automàticament a qualsevol persona amb sobrepès”, remarca l’endocrinòleg de la SEEN.

Quins són els efectes secundaris reals?

“La principal desinformació és que, essencialment, només s’han destacat els efectes positius i s’han omès aspectes negatius” com els problemes gastrointestinals, que són els més freqüents, apunta Seifert en relació al seu estudi.  

A les xarxes, els efectes adversos més comentats no són precisament els clínicament més habituals, sinó sovint els que estan associats a canvis estètics suposadament negatius, com l’anomenada “cara d’Ozempic”, un visible envelliment facial que s’aprecia quan hi ha pèrdues de pes ràpides i significatives, independentment del mètode, com recull una revisió sistemàtica del 2024.

Un altre dels efectes comentats són l‘augment de la ideació suïcida, però una anàlisi a posteriori dels assajos STEP (finançats també per la mateixa farmacèutica) no va trobar un augment d’aquests pensaments ni de símptomes depressius associats a la semaglutida de 2.4 mg.

“El perfil de seguretat [dels medicaments amb semaglutida] és conegut i, en la majoria dels casos, manejable, però no és un medicament innocu. Per això sempre s’ha d’emprar amb recepta, escalat gradual i supervisió mèdica.”, remarca l’especialista  Vidal-Ostos de Lara.