

Què s’ha dit?
Que el govern espanyol maltracta els malalts d’Alzheimer perquè ha decidit no finançar el primer fàrmac contra aquesta malaltia. Que es fa per racionalitzar la despesa pública general i que deixa “completament abandonats” els contribuents quan més ho necessiten.
Què en sabem?
Que es tracta d’una decisió provisional de la Comissió Interministerial de Preus dels Medicaments per qüestions de despesa de la prestació farmacèutica, i que altres països han pres decisions similars. Que el fàrmac Leqembi va destinat només a un subgrup de pacients amb Alzheimer i la seva eficàcia i seguretat a llarg termini no està comprovades.
A través del canal d’Instagram de Verificat ens heu fet arribar un vídeo viral, amb més de 240.000 visualitzacions, que assegura que el govern espanyol “maltracta els malalts d’Alzheimer negant-se a finançar” el medicament Leqembi. El vídeo assegura que el medicament no es finançarà a través del sistema públic per racionalitzar la despesa pública i “deixa completament abandonats els contribuents quan més ho necessiten”. T’HO EXPLIQUEM.
Es tracta de la proposta de la Comissió Interministerial de Preus dels Medicaments, que ha recomanat al govern espanyol que no financiï els tractaments amb Leqembi per motius de despesa pública i impacte pressupostari. És una decisió provisional i el Ministeri de Sanitat estudia encara en quines condicions seria finançable.
El Leqembi (amb el principi actiu lecanemab) no és un medicament genèric per a tots els pacients amb Alzheimer, sinó només per alguns pacients en fases incipients, amb un deteriorament cognitiu i demència lleu. Segons declaracions del departament de premsa del Ministeri de Sanitat, es tracta d’un medicament en què les relacions risc-benefici i cost-efectivitat són controvertides.
“El [govern espanyol] maltracta els malalts d’Alzheimer negant-se a finançar un medicament”
Tot i les reticències inicials de l’Agència Europea de Medicaments (EMA, per les sigles en anglès) pels efectes adversos que pot provocar, el Leqembi va aprovar-se a la UE el 2025 per a un subgrup específic de pacients. El passat mes de febrer la Comissió Interministerial de Preus dels Medicaments va proposar que no s’inclogui en el llistat de medicaments coberts pel Sistema Nacional de Salut públic. Espanya segueix la línia d’altres països com el Canadà, el Regne Unit, Països Baixos o Alemanya, on organismes dels sistemes de salut públic han considerat que els beneficis són massa petits per justificar-ne els costos elevats i han aconsellat no cobrir el tractament a través del sistema públic. En aquests països, el cost és d’entre 19.000 i 39.000 euros anuals per pacient.
Quina és l’eficàcia del Leqembi contra l’Alzheimer?
La malaltia d’Alzheimer és un trastorn progressiu i degeneratiu de les cèl·lules cerebrals que provoca un deteriorament de la memòria, del pensament i de la conducta de la persona, segons explica la web del Canal Salut de la Generalitat. Tot i que les causes de la malaltia no són clares, les persones que la pateixen tenen plaques al cervell com a resultat de l’acumulació d’una proteïna anomenada beta-amiloide, com explica una revisió del 2020 de la revista Molecular Neurodegeneration.
El principi actiu de Leqembi, el lecanemab, és un anticòs monoclonal (un tipus de proteïna) que s’uneix a la beta-amiloide per reduir les plaques amiloides al cervell, explica la fitxa de l’EMA.
L’estudi clínic principal del medicament va estudiar l’efectivitat en 1.795 persones amb Alzheimer, i va veure com les plaques d’amiloide i altres marcadors de la malaltia, encara que la millora de les funcions cognitives era moderada en comparació amb el grup control. Tanmateix, la curta durada de l’estudi i els efectes adversos freqüents que es van trobar, com petites hemorràgies i edemes al cervell en més d’un de cada deu pacients, van fer que els autors reconeguessin que calen assajos més llargs per determinar l’eficàcia i la seguretat del lecanemab en la malaltia d’Alzheimer lleu.
“Aquest fàrmac no és una solució universal ni una cura, però sí que representa un avenç rellevant després d’anys sense innovacions terapèutiques d’aquest tipus”, assenyala Pascual Sánchez, neuròleg secretari del Grup d’Estudi de Conducta i Demències de la Societat Espanyola de Neurologia, en declaracions a Verificat.
Des del departament de premsa del Ministeri de Sanitat, per la seva banda, assenyalen que “l’aportació a la millora de la salut dels pacients i el canvi del curs de la malaltia és qüestionable”.
Recentment, una nova revisió sistemàtica de la base de dades Cochrane publicada aquest mes d’abril va concloure que l’eliminació de les plaques amiloide del cervell amb anticossos monoclonals com lecanemab i altres similars “no sembla estar associada a efectes clínicament significatius en persones amb deteriorament cognitiu lleu o demència lleu per malaltia d’Alzheimer” i insten a buscar altres vies d’investigació.
El cost del tractament amb Leqembi, a debat arreu del món
Després que el 2024 l’Agència Europea de Medicaments (EMA) recomanés denegar la comercialització del Leqembi a la UE pel risc d’efectes secundaris greus associats trobats a l’estudi principal, el maig de l’any passat la Comissió Europea el va acabar aprovant per a un subgrup de pacients amb una menor predisposició a patir aquests efectes.
En aquests moments, però, el Leqembi no es comercialitza a Espanya. Els motius que es detallen en la proposta de no finançar el medicament de manera pública a Espanya tenen com a objectiu racionalitzar “la despesa pública destinada a prestació farmacèutica i impacte pressupostari en el Sistema Nacional de Salut”. “Aquests són alguns dels criteris legalment establerts per al finançament selectiu i no indiscriminat de medicaments necessari per continuar assegurant una prestació farmacèutica sostenible de l’SNS, atès el creixement continuat de les necessitats en matèria de prestació farmacèutica”, al·leguen fent referència al Reial decret legislatiu 1/2025, del 24 de juliol.
La proposta no és definitiva fins que es publiqui la resolució de la Direcció General de Cartera Comuna de Serveis del Sistema Nacional de Salut i Farmàcia. Tanmateix, va en la línia d’altres països que tot i permetre’n la comercialització, també recomanen no cobrir el cost de manera pública.
És el cas del Canadà, on el juny s’acabarà de decidir si s’aprova la proposta de no finançar el tractament, que costa prop de 30.000 dòlars canadencs l’any per pacient (uns 19.000 euros)
També al Regne Unit l’Institut Nacional per a l’Excel·lència en la Salut i l’Assistència (NICE) va expressar el 2024 dubtes per a finançar-lo públicament perquè considerava que els beneficis eren “massa petits per justificar el cost per al sistema públic”.
Més recentment, aquest mes de febrer, el Comitè Conjunt Federal d’Alemanya va concloure que “les dades de l’estudi presentades pel fabricant no demostren cap benefici addicional del nou fàrmac lecanemab en la malaltia d’Alzheimer en fases primerenques en comparació amb tractament estàndard actual”. El text assenyala que el cost a Alemanya és de prop de 39.000 euros per pacient i ha de servir per acabar de negociar el cost que suposa a l’Associació Nacional de Fons d’Assegurança Mèdica Estatutària. En la mateixa línia i també aquest febrer, l’Institut Neerlandès de Salut va aconsellar al ministre de Salut, Benestar i Esport del país que no reemborsi el medicament perquè “el funcionament diari dels pacients continua deteriorant-se, alhora que corren el risc de patir hemorràgies cerebrals greus i inflamació cerebral”.
Un article de The Lancet estima que per als països de la UE, “els costos del tractament superarien els 133.000 milions d’euros anuals si el medicament tingués un preu similar al dels Estats Units, cosa que representaria més de la meitat de la despesa farmacèutica total a la UE”. L’article també argumenta que seria un cost “insostenible; la capacitat de pagar teràpies de preu elevat varia substancialment entre països”.
El neuròleg Pascual Sánchez assenyala que, tot i que la magnitud del benefici es pot considerar “moderada des d’una perspectiva poblacional”, i “el tractament implica un cost elevat i requereix una infraestructura assistencial específica”, “és important tenir en compte que el seu impacte pot ser significatiu a nivell individual”, ja que es tracta “d’una malaltia amb escasses alternatives terapèutiques modificadores”.
“A més, la incorporació d’aquest tipus de teràpies suposa una oportunitat per preparar el sistema sanitari davant l’arribada de nous tractaments en desenvolupament, previsiblement més eficaços, que requeriran circuits assistencials semblants”, assenyala, ja que el Leqembi requereix administracions intravenoses periòdiques en hospitals, monitoratge mitjançant neuroimatge per detectar possibles efectes adversos i seguiment especialitzat.
Des del Ministeri de Sanitat coincideixen en declaracions a Verificat que “obre una línia interessant de tractament” i han constituït un grup de treball “per veure les condicions en què seria finançable i quins canvis haurien de fer-se en el sistema per adaptar-nos a aquesta nova línia de tractaments” i s’està treballant amb “la companyia per assolir un preu que sigui d’acord amb el valor que aporta a la salut dels pacients”.
Envia'ns per WhatsApp el que vulguis verificar i ens hi posarem
695 225 233
Articles relacionats
No s'han trobat articles relacionats
Especials
Xarxes socials: com impacten en la salut i desenvolupament dels menors?
Oferim dades verificades sobre l’ús de xarxes socials per part d’infants i adolescents
Les mentides amenacen la salut
Desmentim els rumors sobre la immigració i et donem arguments per defensar-te de la desinformació
Les mentides intoxiquen el planeta
T’oferim dades contrastades i amb base científica per combatre les narratives que neguen la crisi climàtica

