Aquest article té més de 1 mesos
Investigació Ozempic Natural alternatives
14/10/2026
|
Laura Cercós
Actualitzat el 02/11/2026

Si busquem “alternatives naturals al medicament Ozempic” en els principals cercadors i xatbots d’intel·ligència artificial, és molt probable que interpretin que volem perdre pes, tot i que aquesta no és la funció real del medicament, i ens proposin suplements que no sempre tenen evidència sòlida en humans. Així ho revela una investigació de Verificat que ha analitzat 230 respostes de ChatGPT, Google AI Overview i Meta AI proporcionades per més de 140 persones voluntàries.

La majoria de les respostes generades assenyalen correctament que no existeix un “Ozempic natural”, però, en canvi, ofereixen un llistat d’alternatives per perdre pes com la berberina o el vinagre de poma, desmentides anteriorment per Verificat, i el psyllium, un tipus de fibra soluble, obviant que l’Ozempic no està indicat per aquesta fi. Només en la meitat dels casos (un 47%) els xatbots fan referència en les seves respostes a la diabetis tipus 2, l’única condició per la qual sí que està avalat,

D’altra banda, tot i incloure l’aclariment que cal consultar amb el metge abans de prendre’s suplements o aturar la medicació, les respostes acaben gairebé sempre amb una pregunta que convida l’usuari a compartir més dades personals per oferir consells sobre salut personalitzats.

Totes tres eines estan designades com a plataformes (WhatsApp) i motors de cerca (Google i ChatGPT) de mida molt gran segons la Llei de Serveis Digitals europeu (DSA, per les seves sigles en anglès). Això les fa responsables de detectar i mitigar “riscos sistèmics” que es derivin del seu disseny o funcionament, incloent “qualsevol efecte negatiu real o previsible en relació amb la protecció de la salut pública i els menors i les conseqüències negatives greus per al benestar físic i mental de la persona”  (articles 34 i 35).

No existeix l’“Ozempic natural”

Ozempic és el nom comercial d’un medicament pel tractament de pacients amb diabetis tipus 2 de la farmacèutica Novo Nordisk. El seu principi actiu és la semaglutida, una molècula que imita l’acció de l’hormona GLP-1, encarregada de regular els nivells de sucre en sang i de generar una sensació de sacietat després de menjar.

El seu ús comporta una pèrdua de pes entre les persones que en prenen i a les xarxes socials sovint es presenta de manera enganyosa com un medicament destinat a aquesta finalitat entre persones sense diabetis, al mateix temps que es promocionen suplements alimentaris com si fossin “Ozempic natural”, un terme enganyós que també hem desmentit des de Verificat.

Aquests continguts socials, juntament amb articles rigorosos, alimenten els models d’intel·ligència artificial que, en conseqüència, poden generar respostes errònies o fer d’altaveu de remeis que no tenen evidència científica. A partir de la participació de 146 persones voluntàries, hem pogut recollir i analitzar 94 respostes de ChatGPT, 74 de Google AI Overview, i 62 de Meta AI a consultes que incloïen les paraules “alternatives”, “naturals” i “Ozempic”. 

Respostes AI sobre alternatives ozempic natural

Respostes AI sobre alternatives ozempic natural

La gran majoria de les respostes (un 93%) començaven dient que no existeix cap remei natural que substitueixi o iguali el medicament, i interpretaven, encara que no fos explícit en la consulta (prompt), que la cerca es feia per perdre pes, donant prioritat a la narrativa de les xarxes socials per sobre del criteri mèdic. De fet, només el 47% dels casos analitzats mencionava la diabetis en la resposta, amb certes diferències entre models: mentre que ChatGPT i Google no arriben al 40%, les respostes de Meta AI freguen el 90%.

Els complements que apareixen no sempre tenen evidència sòlida

Entre les alternatives més mencionades pels models d’IA analitzats en resposta a “alternatives naturals Ozempic” es troben, d’una banda, recomanacions per tenir una millor alimentació i vida saludable, i de l’altra, complements i suplements naturals que no sempre tenen beneficis demostrats en la salut de les persones. És el cas de la berberina, una substància alcaloide natural que es troba en certes espècies de plantes amb flors i que no té evidència prou sòlida en els seus efectes en pèrdua de pes en humans.

“Tot i que hi ha literatura sobre diferents actius ‘naturals’ per perdre pes, en cap cas podem parlar d’alternatives als fàrmacs actuals”, assenyala Inka Miñambres, metgessa i membre de l’àrea d’obesitat de la Societat Espanyola d’Endocrinologia i Nutrició (SEEN) en declaracions a Verificat. En molts casos, l’evidència d’aquests complements prové d’estudis en animals o in vitro, i “per parlar d’un efecte sòlid en humans, requerim estudis aleatoritzats de qualitat sòlida, i això en general falta amb aquests compostos naturals”.

Entre les propostes d’alimentació variada i saludable destaca la fibra soluble, que es troba en fruites, verdures, llegums i civada, i compta amb evidència sòlida sobre la seva eficàcia augmentant la sensació de sacietat. “Si augmentem la fibra soluble en la nostra alimentació, això tindrà efectes saludables de per si, que van més enllà de perdre pes”, assenyala Jara Pérez-Jiménez, investigadora de l’Institut de Ciència i Tecnologia dels Aliments i Nutrició (ICTAN-CSIC), que recorda que és “impossible que un producte natural emuli un medicament” com l’Ozempic. 

Les respostes de la IA proposen, a més, alguns suplements com el psyllium, una fibra soluble extreta de la closca de llavors, que compta amb alguns estudis clínics molt heterogenis que no permeten determinar canvis significatius d’acord amb una revisió sistemàtica i meta-anàlisis publicada el 2020 a Critical Reviews in Food Science and Nutrition. 

La IA no substitueix un professional mèdic

També cal tenir en compte que en suplements i herbes la paraula “natural” “no està exempta d’efectes secundaris i de potencials interaccions amb altres medicaments”, emfatitza l’endocrinòloga Inka Miñambres. Per això, des de la SEEN no donen suport a l’ús de compostos naturals no aprovats oficialment per tractar l’obesitat.

En el cas de la berberina, pot interaccionar amb fàrmacs, com la ciclosporina, un fet que diverses respostes analitzades sí que mencionen. Tanmateix, l’anàlisi de Verificat revela que els xatbots no sempre inclouen la recomanació de consultar amb un metge, tot i que la consulta fa referència a un fàrmac —l’Ozempic— que requereix recepta, i la podria fer algú qui ja l’està prenent. Per fer canvis o interrompre el tractament s’ha de consultar abans amb el metge, com recull la fitxa tècnica. 

Si bé 9 de cada 10 respostes analitzades de Meta AI inclouen una recomanació explícita de consultar un metge de família o endocrinòleg si es vol deixar un eventual tractament d’Ozempic, la proporció és gairebé la inversa a ChatGPT, on un 86% de les respostes no contenen aquesta advertència. D’altra banda, en el cas dels resums d’IA de Google, tot i que un 75% no ho especifica en el text principal, al peu s’hi afegeix sempre el missatge: “Per a consell mèdic o diagnòstic, consulteu un professional”.

De totes les respostes analitzades, 176 acabaven amb una pregunta perquè la persona usuària continués amb la conversa. En la majoria dels casos, demanaven que concretés l’objectiu rere la cerca, i oferís més dades sobre la salut i l’edat de la persona, i oferien un pla personalitzat, molts cops reforçant el marc enganyós que seria “estil Ozempic natural”.

 Resposta AI alternatives ozempic natural

El tractament de les dades que afegim

Més enllà dels possibles impactes que pot tenir aturar un tractament sense valoració mèdica, o els efectes de complements no regulats, també és important el tractament de les dades que facilitem a la IA. Ulises Cortés, catedràtic de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC) i investigador del Barcelona Supercomputing Center – Centro Nacional de Supercomputación (BSC-CNS), remarca en una conversa amb Verificat que aquests models no ofereixen la confidencialitat d’un professional sanitari, i es mostra partidari de no fer-los servir entre la població general. 

Per la seva banda, Alfonso Valencia, director del departament de Ciències de la Vida del Barcelona Supercomputing Center – Centre Nacional de Supercomputació (BSC-CNS), afegeix en declaracions a Verificat que en “els sistemes d’accés directe al consumidor” com els analitzats per Verificat “la informació confidencial surt de l’entorn segur dels sistemes de salut cap a companyies sense garanties sobre el seu ús futur”.

Totes tres plataformes analitzades per Verificat són, segons la DSA, responsables de detectar i mitigar “riscos sistèmics” derivats del seu disseny o funcionament, incloent-hi “qualsevol efecte negatiu real o previsible en relació amb la protecció de la salut pública”, els menors i les conseqüències negatives greus per al benestar físic i mental de la persona” (articles 34 i 35).

Els experts consultats insisteixen, però, que l’aplicació d’aquest marc és complexa. “La manca de regulació o la dificultat d’aplicar-la […] a actors que operen des de fora […] fan que aquest tema sigui molt controvertit”, afirma Valencia.

En la mateixa línia, les investigadores R. Buse Çetin i Natalia Stanusch de la Universitat d’Amsterdam han defensat recentment que la convergència entre els motors de cerca i la IA generativa, l’anomenada «AI Search», crea un buit de responsabilitat entre la DSA i el reglament europeu d’IA. Per això reclamen més coordinació entre l’aplicació de la DSA i l’Oficina d’IA de la UE, i que les avaluacions de risc que fan les mateixes plataformes tinguin més en compte les funcions d’IA generativa que hi ha integrades.

–

Nota metodològica:

Verificat ha analitzat un total de 230 respostes (ChatGPT=94, Google AI Overview=74, Meta=62) en català, castellà i anglès generades per 146 persones voluntàries (54 dones, 85 homes, 6 persones no binàries, i 1 grup de persones) de 16 a més de 55 anys, entre el 15 i el 17 de setembre de 2026.

Les persones participants tenien la indicació de fer una cerca fent servir les paraules “alternatives”, “naturals”, “ozempic”. Les respostes responien així a la seva redacció i consulta concreta.

Els estudiants participants van rebre una formació d’alfabetització mediàtica sobre fonts confiables, riscos de la cerca en IA i desinformació sobre salut.

—

Aquest material compta amb el suport de la Tech Accountability Grant de la European Fact-Checking Standards Network (EFCSN), co-finançada per la Unió Europea.

European Fact-Checking Standards Network Co-funded by European Union

 

 

 

 

 

 

Vols col·laborar en la següent investigació d’aquest projecte? Participa aquí!

Investigació elaborada per Laura Cercós Tuset, editada per Marc Masip, Alba Tobella i Ona Sindreu Cladera.

IANarrativaNutricióSuplements alimentaris
Whatsapp icono

Envia'ns per WhatsApp el que vulguis verificar i ens hi posarem
695 225 233

Educació en l'era de la desinformació
Projectes d'alfabetització mediàtica i informacional per promoure una ciutadania crítica
Desfake
icona de cor de donació
Et necessitem

Amb la teva aportació contribuiràs a un debat polític més saludable i ajudaràs a impulsar projectes educatius per ensenyar a navegar el caos informatiu i a defensar-se de la desinformació.

Articles relacionats

  • Grok crea un fals debat sobre l’escalfament dels oceans a causa de l’activitat humana

  • La IA no sempre és fiable per les onades de calor: els resultats d’una investigació de Verificat

Especials

  • Xarxes socials: com impacten en la salut i desenvolupament dels menors?

    Oferim dades verificades sobre l’ús de xarxes socials per part d’infants i adolescents

  • Les mentides amenacen la salut

    Desmentim els rumors sobre la immigració i et donem arguments per defensar-te de la desinformació

  • Les mentides intoxiquen el planeta

    T’oferim dades contrastades i amb base científica per combatre les narratives que neguen la crisi climàtica