A qui va beneficiar el vot CERA a les eleccions generals del 2023?

Arran de l’anunci de les eleccions per al 29 de novembre, s’han intensificat les acusacions de manipulació del cens exterior amb la nacionalització de descendents d’exiliats per la “llei de nets”. Des que la Moncloa va impulsar la normativa el 2022, publicacions a internet afirmen que el vot CERA, d’espanyols que resideixen a l’estranger, estarà manipulat per afavorir certs partits a les urnes, especialment el PSOE. Tanmateix, pocs d’aquests missatges expliquen quin va ser el paper del vot CERA a les eleccions generals del 2023. A qui van votar els espanyols residents a l’estranger? T’HO EXPLIQUEM!

El vot CERA té un percentatge de participació molt baix. Dels 2.288.774 electors que conformaven el cens d’espanyols residents a l’estranger el 2023, al 23J només van votar 203.115 (8,9%), dels quals 5.114 van ser vots nuls o en blanc, d’acord amb les dades de l’informe de la Junta Electoral Central (JEC).

Tot i que en un principi es preveia que podrien influenciar els resultats en nou províncies, finalment només van tenir pes a la Comunitat de Madrid, on van fer que el PSOE perdés un escó en favor del PP, com es pot observar comparant els resultats provisionals de la nit electoral i els definitius publicats al BOE.

El 32,7% del vot CERA va anar al PP i el 29,2% al PSOE

El partit més votat pels espanyols residents a l’estranger el 2023 va ser el PP, que va obtenir 66.422 vots. Per darrere seu, el PSOE va aconseguir-ne 50.597, seguit de Sumar, a qui van votar 29.958 persones i Vox, amb un resultat de 22.680 vots CERA, segons les dades de la JEC.

Entre els partits catalans, el PSC va ser el més votat pels catalans residents a l’estranger, amb 8.376 vots, seguit per ERC, votat per 3.130 persones i Junts, amb 2.820.

Les xifres totals per si soles, però, no permeten analitzar l’impacte del vot CERA en els resultats dels partits. Si observem quina part dels vots totals es va endur cada partit entre el vot CERA i el vot espanyol, podem entendre el pes de cada formació en el cens exterior i si hi ha diferències notables respecte de l’electorat resident a l’Estat.

Així, el PP va obtenir el 32,7% del vot CERA, pràcticament el mateix que entre les paperetes dipositades o enviades des d’Espanya (33%), i el PSOE el 24,9%, gairebé dos punts per sota del seu resultat interior (26,3%). En canvi, Sumar va obtenir un major percentatge dels vots CERA que els estatals, el 14,7% contra el 12,3%, mentre que Vox va rebre més d’un punt menys (l’11,2% al CERA enfront del 12,4% a Espanya). 

Els partits catalans també hi tenen un pes lleugerament inferior: ERC va obtenir l’1,5% del vot CERA, per sota de l’1,9% de vots des del territori, i Junts l’1,4%, en comparació amb l’1,6%. Excepte en el cas de la Comunitat de Madrid, però, les diferències no van ser prou grans per alterar el repartiment d’escons.

En el cas dels nacionalitzats per la llei de nets que resideixen a l’estranger, la comunitat autònoma a la qual comptabilitzaran els seus vots si poden votar es decidirà per motius d’arrelament ancestral, al lloc on hagin residit per darrer cop a Espanya o se’ls assignarà d’ofici a les Oficines Consulars, d’acord amb l’ordre EHA/642/2011 del Ministeri d’Economia i Hisenda.

Des de quins països va haver-hi més participació del vot CERA?

Espanya no té consolats ni residents a tots els països del món, de forma que no es pot votar des de qualsevol país. Per aquest motiu, els registrats al cens CERA poden votar de dues maneres: en urna, a l’ambaixada, oficina o secció consular que els pertoqui, o per correu, en un sobre amb documents certificats que adrecen al consolat de referència, com indica la llei electoral.

Així, els països amb més electors CERA que van exercir el seu dret a vot el 2023 van ser França, Alemanya i l’Argentina. Entre els deu primers també s’hi troben el Regne Unit, Suïssa, els Estats Units i Veneçuela, segons dades de la JEC.

Verificació elaborada per Ariadna Mañé, Ona Sindreu Cladera, Laura Cercós Tuset i Marc Masip.