
Què s'ha dit?
Que la gran majoria d’arrendadors són petits propietaris, és a dir, que tenen menys de 10 habitatges en lloguer (o menys de 5, en zones tensionades).
Què en sabem?
Que és cert, però que les seves propietats conformen poc més de la meitat del parc de lloguer; l’altra part està en mans de grans tenidors.

Aquest dimecres s’ha publicat al BOE el Reial Decret-llei 26/2026, amb mesures sobre l’habitatge. Inclou prohibicions de compra als coneguts com a fons voltor per un preu inferior al 70% del valor de l’immoble, limitacions al lloguer per habitacions i de temporada, i la prohibició dels desnonaments fins el 2030 de persones vulnerables sense alternativa habitacional quan l’habitatge sigui propietat de fons voltor.
El dijous també s’ha publicat el Reial Decret-llei 27/2026, que incorpora la pròrroga obligatòria dels lloguers i la indemnització per a l’inquilí si l’extensió no es compleix (amb excepcions).
Sobre l’impacte de la legislació en els propietaris han insistit aquests dies Míriam Nogueras, portaveu de Junts per Catalunya al Congrés, en una entrevista a El matí de Catalunya Ràdio, Laura Borràs, expresidenta del partit, al Cafè d’Idees de 2cat, i Marga Prohens, presidenta del Govern de les Illes Balears, al Parlament autonòmic, fent èmfasi que la majoria dels arrendadors són “petits propietaris”, de forma que algunes mesures els afectaran principalment a ells.
Quin percentatge dels arrendadors són petits propietaris i quants habitatges de lloguer estan en les seves mans? T’ho expliquem!
Cal tenir en compte que “petit propietari” no té definició legal, sinó que és el terme que s’utilitza socialment per referir-se a les persones que tenen habitatges en lloguer però no són grans tenidors. La llei catalana defineix els grans tenidors com a figures amb 10 o més propietats en lloguer (o més de 5 en les zones tensionades), de forma que s’entén que els petits propietaris són els qui en tenen menys.
A Barcelona, els petits propietaris són el 93% dels arrendadors, però representen la meitat dels lloguers
L’Observatori Metropolità de l’Habitatge de Barcelona (O-HB) va publicar fa dos anys un informe sobre l’estructura de la propietat del mercat dels lloguers amb dades del 2023 en què calcula que els “petits propietaris”, que són els que tenen menys de 5 immobles a una zona tensionada com és Barcelona, són els titulars del 55% dels pisos que hi ha llogats a la ciutat, tot i ser el 93% dels arrendadors.
D’aquesta manera, l’altre 7% són grans tenidors, que tenen 5 o més propietats, que controlen l’altre 45% de lloguers de l’habitatge a Barcelona. Poden ser persones amb múltiples propietats, o bé empreses. Així, 8.538 grans tenidors acumulen conjuntament 107.539 pisos, sense comptar les seves pròpies residències.
Un grup reduït de titulars acumula gran part del lloguer residencial de Barcelona: 3.155 persones i societats posseeixen 78.000 habitatges. Malgrat que suposen només el 2,8% del sector, dominen un terç del mercat de la ciutat. Una quota gairebé idèntica és la que sumen, en conjunt, els 80.300 propietaris que només tenen un pis.
A la resta de Catalunya, un 0,85% dels propietaris concentra gairebé un de cada cinc habitatges en lloguer
Segons les darreres dades de l’OMH-B per als lloguers a Catalunya sense incloure Barcelona, del 2020, el lloguer resideix sobretot en mans de propietaris que tenen entre un i deu habitatges: 258.579 titulars, el 99,1% del total, acumulen el 79,54% del parc en lloguer. En canvi, només 2.204 grans propietaris (un 0,85%) en tenen onze o més, però acumulen 91.883 habitatges, una cinquena part del mercat.
La concentració és encara més accentuada a dalt de tot: els 1.137 titulars de més de 15 pisos són un 0,44% dels propietaris, però controlen el 17,6% dels arrendaments. Cal tenir en compte que el tram «de 6 a 10» de l’estudi barreja les propietats al voltant del llindar entre gran i petit propietari, de manera que el tall a 11 és l’aproximació més fiable a la xifra de gran tenidor.
Més de la meitat dels lloguers a Espanya estan en mans de multiarrendadors, amb dos o més habitatges en lloguer
Laura Borràs també ha destacat la diferència entre persones físiques, és a dir, particulars que lloguen, i jurídiques, entre les quals s’hi inclouen els fons voltor i altres empreses que es dediquen professionalment a tenir propietats per llogar, tot i que no sabem en quina proporció.
El darrer estudi dels lloguers elaborat pel Ministeri de Drets Socials, Consum i Agenda 2030 en col·laboració amb el CSIC, publicat l’abril d’enguany, conclou que al voltant del 61% dels habitatges de lloguer d’Espanya, sense comptar el País Basc i Navarra, pertanyen a multiarrendadors. És a dir, a persones o empreses que tenen dues o més propietats destinades al lloguer d’habitatge. Segons aquesta estimació, només prop del 40 % del parc correspon a propietaris que en lloguen un de sol.
Com ha explicat l’expresidenta de Junts, segons l’informe del ministeri de Consum, les empreses i persones jurídiques controlen el 8 % del mercat de lloguer. Si s’hi sumen les entitats públiques, la xifra arriba a prop del 17 % dels habitatges arrendats, més de mig milió d’habitatges.
Verificació elaborada per Ariadna Mañé, Ona Sindreu, Marc Masip i Laura Cercós Tuset.
Envia'ns per WhatsApp el que vulguis verificar i ens hi posarem
695 225 233
Articles relacionats
No s'han trobat articles relacionats
Especials
Xarxes socials: com impacten en la salut i desenvolupament dels menors?
Oferim dades verificades sobre l’ús de xarxes socials per part d’infants i adolescents
Habitatge: estem davant d’un canvi de model?
Radiografiem l’estat de l’habitatge a Barcelona i Catalunya i aportem dades sobre els punts més candents del debat públic
Catalunya en dades
Consulta les preocupacions ciutadanes i les temàtiques que han centrat la campanya electoral del 12-M

