Aquest article té més de 2 mesos
Compte amb el vídeo d’un avió bombardejant una presa: és IA i no mostra la tragèdia del Nepal
28/08/2026
|
Redacció
Actualitzat el 09/10/2026
Compte amb el vídeo d’un avió bombardejant una presa: és IA i no mostra la tragèdia del Nepal

Què s’ha dit?

Un vídeo mostra un avió caça bombardejant una presa com l’origen de la riuada al Nepal.

Què en sabem?

Que el contingut circula des del maig d’aquest any, etiquetat com a generat amb IA.

Heu preguntat a través del WhatsApp de Verificat (+34 695 225 233) per un vídeo que mostra un avió caça bombardejant una presa i que, segons asseguren diverses publicacions, il·lustra com es va produir en realitat la riuada que ha deixat centenars de morts i milers de ferits a la frontera entre el Tibet i el Nepal. És FALS.

El contingut circula per xarxes socials almenys des del 9 de maig d’enguany, gairebé quatre mesos abans que tingués lloc la tragèdia. Xarxes socials com Facebook i Instagram etiqueten algunes de les publicacions que comparteixen el vídeo com a “contingut generat amb IA”, i en algunes versions s’hi veuen les marques d’aigua “AI” i “GEM”.

Aquest vídeo d’un caça bombardejant una presa mostra com es va produir realment la riuada del Nepal

Les causes exactes de la riuada encara s’estan investigant en el moment de publicar aquesta verificació. Tanmateix, res indicaque l’origen fos el bombardeig d’una presa per part d’un caça. La hipòtesi més probable apunta a un esdeveniment en cadena en què el col·lapse d’una glacera va llençar tones de gel i roques sobre el riu Lhende Khola, a la frontera entre el Tibet i el Nepal, va provocar un augment sobtat del nivell de l’aigua de fins a nou metres en trenta minuts, que va caure aigües avall a tota velocitat, tal com vàrem explicar. 

Un vídeo antic generat amb IA

El vídeo que circula s’ha compartit en diverses ocasions, almenys, des del 9 de maig d’enguany. En una versió del 10 de maig, a la cantonada superior esquerra s’hi pot observar dues marques d’aigua: amb les lletres “AI”, i una altra amb les lletres “GEM”.

Compte amb el vídeo d’un avió bombardejant una presa: és IA i no mostra la tragèdia del Nepal

En altres publicacions de Facebook i Instagram del 14 de maig, les mateixes plataformes detecten que el vídeo ha estat generat amb IA i ho indiquen amb etiquetes en els posts.

Instagram i Facebook mostren l'etiqueta "contingut generat amb IA".
Instagram i Facebook mostren l’etiqueta «contingut generat amb IA».

El mateix vídeo s’ha emprat per il·lustrar suposades tragèdies a altres països. Una de les publicacions, per exemple, l’associava a un suposat bombardeig sobre una presa al Japó el 14 de maig. 

La investigació de Verificat no ha pogut trobar qui va compartir l’arxiu per primera vegada.

Un vídeo quasi idèntic al contingut d’una pàgina satírica

El vídeo que s’ha viralitzat és gairebé idèntic a un altre que corre per xarxes des del 2 d’abril, i que va ser compartit per primer cop pel canal de Facebook Branson Area Breaking News. El perfil s’autodefineix com un portal de notícies satíriques, acumula 1,2 milions de seguidors i assegura que tot el contingut publicat és original, és a dir, creat per ells.

La gravació mostra exactament la mateixa ubicació que  estem analitzant. L’única cosa que canvia és com es trenca la presa: en aquest cas no s’hi veu cap avió, el moviment de l’aigua en sortir de la presa és diferent i la instal·lació no es derrueix.

També en aquest cas Instagram mostra la cartel·la de “contingut generat amb IA” en les publicacions d’alguns comptes que repliquen el vídeo.

Lead Stories, membre com Verificat de les principals xarxes internacionals de fact-checking (EFCSN i IFCN), també ha verificat el vídeo.

Verificació elaborada per Marc Masip, Ariadna Mañé i Laura Cercós Tuset.

Whatsapp icono

Envia'ns per WhatsApp el que vulguis verificar i ens hi posarem
695 225 233

Educació en l'era de la desinformació
Projectes d'alfabetització mediàtica i informacional per promoure una ciutadania crítica
Desfake
icona de cor de donació
Et necessitem

Amb la teva aportació contribuiràs a un debat polític més saludable i ajudaràs a impulsar projectes educatius per ensenyar a navegar el caos informatiu i a defensar-se de la desinformació.

Articles relacionats

No s'han trobat articles relacionats

Especials

  • Xarxes socials: com impacten en la salut i desenvolupament dels menors?

    Oferim dades verificades sobre l’ús de xarxes socials per part d’infants i adolescents

  • Habitatge: estem davant d’un canvi de model?

    Radiografiem l’estat de l’habitatge a Barcelona i Catalunya i aportem dades sobre els punts més candents del debat públic

  • Catalunya en dades

    Consulta les preocupacions ciutadanes i les temàtiques que han centrat la campanya electoral del 12-M