Els consells falsos d’un ‘youtuber IA’: no perdràs 10.000 euros de la pensió si no reclames

Ens heu preguntat a través del WhatsApp de Verificat (+34 666 908 353) sobre la veracitat d’un vídeo de YouTube que afirma que les persones nascudes entre el 1960 i el 1970 estan perdent 10.000 euros en la pensió per no reclamar diversos errors a la Seguretat Social.  El va publicar un canal que suposadament dona consells jurídics sobre pensions, però tots els seus vídeos estan generats amb intel·ligència artificial i busquen generar alarma entre persones jubilades o prop de la jubilació. La informació del vídeo és FALSA. 

Els arguments exposats pel vídeo, com que cal demanar expressament la integració de les llacunes de cotització, la seva revaloració, o els complements per fills, són falsos. A més, la IA generativa no sol ser una font confiable en matèria jurídica: en aquest cas, les poques lleis que cita diuen coses completament diferents.

Els errors en el càlcul de les pensions existeixen i s’han de reclamar pels mecanismes adequats, buscant ajuda professional si fos necessari, però són casos puntuals i no sistèmics.

La IA no és una bona font d’informació legal

El canal de YouTube que ha penjat aquests vídeos només porta actiu des de novembre del 2025, però ja acumula prop de 350.000 visualitzacions. Genera exclusivament contingut creat amb intel·ligència artificial amb títols molt cridaners que busquen generar alarma davant la possibilitat d’estar rebent menys diners del que tocaria. Utilitza títols com “T’estan traient els diners!”, “Vigila!”, “T’ho neguen!” o, en aquest cas específic “Robatori de la pensió si no reclames!”.

En els vídeos, la IA cita diferents fonts legals de manera incorrecta. Per exemple, articles de lleis que no parlen del mateix que el contingut del vídeo, o que malinterpreten el contingut dels articles. 

Res no indica que darrere d’aquests vídeos hi hagi un advocat laboral o un expert en Seguretat Social que en revisi el contingut. En canvi, tot apunta que els guions també estan generats amb IA, un mètode poc confiable per a cercar informació a internet, com vam explicar en aquest article al Diari de l’Educació.

Les eines d’IA dirigides al públic general no estan dissenyades com a buscadors d’informació: no emmagatzemen dades, sinó que són models de llenguatge extens, és a dir, a través d’algoritmes poden predir quina és la paraula més habitual que segueix a l’anterior segons quins termes clau es mencionen. A més, les fonts d’on aprenen el llenguatge i creen l’estudi de probabilitats no estan controlades, sinó que abasten tot l’Internet, i per tant inclouen articles revisats i contrastats però també fonts com les xarxes socials.

De fet, OpenAI, l’empresa darrere de ChatGPT, ha modificat les condicions d’ús del sistema i no permet que els usuaris demanin consells legals a l’eina sense supervisió professional perquè podia comportar problemes greus si l’assessorament fos incorrecte.

No hi ha cap avís que indiqui la possible pèrdua de fins a 10.000 euros en les pensions per inacció

La manera en què el vídeo crida l’atenció de l’audiència és afirmant que, si les persones que han de rebre la pensió de jubilació no actuen amb urgència, poden arribar a no percebre la quantitat de 10.000 euros. Cita, com a font, “càlculs basats en dades oficials de l’Institut Nacional de la Seguretat Social” (INSS), però no aporta cap prova ni cita cap font específica de l’organisme públic. 

No hem trobat constància de cap notícia ni cap informe que parli d’un error sistemàtic que porti a la pèrdua de diners en les pensions de les persones nascudes entre el 1960 i el 1970. Si existís un error del calibre que indica el vídeo, tant la Seguretat Social com els mitjans de comunicació probablement se n’haurien fet ressò. En canvi, només ho han difós comptes de xarxes socials de baixa confiabilitat, molts d’ells utilitzant IA.

Què són les llacunes de cotització?

El vídeo afirma que cal reclamar a la Seguretat Social que integrin  les llacunes de cotització prèvies al 1996 en el càlcul de la pensió de jubilació. També afirma que la integració d’aquestes llacunes, quan es fa, es fa incorrectament perquè no se’ls aplica la revaloració segons l’IPC. És FALS.

«Les llacunes d’abans del 1996 han de reclamar-se, perquè si no s’ho salten”, “Els buits de cotització no s’estan actualitzant com toca»

Les pensions de jubilació es calculen sobre la base reguladora, calculada a partir de les bases de cotització dels 324 mesos previs a la jubilació, tal com defineix la Llei General de la Seguretat Social (LGSS). Això correspon a 27 anys. D’aquesta manera, la pensió d’una persona que es jubili el gener del 2026 es calcularà sobre la suma de les bases de cotització a partir del desembre del 1999, independentment de quin any hagi nascut.

Les llacunes de cotització són els períodes de temps en la vida laboral en què no s’ha cotitzat.

El mecanisme d’integració de llacunes vol evitar que les pensions es vegin perjudicades per tenir períodes sense cotitzar. Els buits que pugui haver-hi a la vida laboral s’emplenen amb la base mínima de cotització del mes i any no cotitzat per tal que no sumin zero euros, segons explica la LGSS, i com ha confirmat a Verificat l’advocada laboralista Mar Carol Oñate. 

Així, si no es va treballar el març de 2022, la base mínima amb què s’emplena el buit és la del març de 2022 i no l’actual, com detalla el mateix web. Aquestes bases mínimes “estan actualitzades amb l’índex corrector” a l’hora de fer el càlcul de la pensió, explica Carol Oñate, i per tant no cal demanar-ne una revaloració específica com afirma el vídeo.

El mecanisme d’integració de llacunes existeix des del 1997, quan es va modificar l’antiga LGSS. Tot i això, en el cas de jubilacions que incloguin mesos previs a l’any 2000, l’advocada recomana “revisar el document que envia l’INSS amb totes les bases de cotització amb què s’ha calculat la pensió, perquè hi ha historials que no estan digitalitzats, sinó guardats en microfilm”, fet que pot causar buits en el sistema.  A més, avisa, el dret a reclamar prescriu un any després de començar a rebre la pensió de jubilació.

A més, no hi ha cap avís oficial de la Seguretat Social o al BOE que informi que cal reclamar la integració perquè si no no s’aplica, ni tampoc s’ha publicat cap investigació o informació que afirmi que la llei no s’està aplicant correctament per calcular les pensions.

Tot i que els errors en el càlcul de les pensions existeixen i s’han de reclamar pels mecanismes adequats, en el cas de les llacunes de cotització la integració es fa de manera automàtica per part de l’organisme públic, segons ha informat a Verificat el departament de comunicació de la Seguretat Social, i no cal fer una sol·licitud específica perquè s’apliqui. La llei de l’IRPF contempla un mecanisme de reducció de tributació en la pensió quan es van realitzar aportacions a mutualitats laborals abans del 1978, per un error d’Hisenda en la correcció de les mutualitats que van acabar integrades en la Seguretat Social, segons inorma El Nacional.

El complement pels fills s’aplica automàticament al càlcul de la pensió

El vídeo també afirma que el complement per fills, que segons l’article 60 de la LGSS s’anomena complement de pensions contributives per a la reducció de la bretxa de gènere, no es dona de manera automàtica a totes les dones (ni als homes als quals els pertoca), sinó que només s’aplica si l’aturada en la feina pels fills va ser abans de l’1 de gener del 1995. És FALS.

“El complement per fills no és universal, segons la LGSS només s’aplica si l’aturada va ser abans de l’1 de gener del 1995”

La LGSS diu que “les dones que hagin tingut un o més fills o filles i que siguin beneficiàries d’una pensió contributiva de jubilació, incapacitat permanent o viduïtat, tindran dret a un complement per cada fill o filla”, sempre que no hi hagi un complement per a l’altre progenitor. No menciona en cap moment que l’any en què es van tenir els fills o no es va treballar per tenir-ne cura dictamini la possibilitat o no de rebre el complement.

L’apartat b) de l’article 60 especifica quan un home pot demanar i rebre el complement pels fills, i en aquest cas sí que menciona aquesta data. Tanmateix, no diu que no es rebi el complement si els fills o l’aturada són posteriors a l’1 de gener del 1995, sinó que el temps sense cotitzar necessari per rebre’l és major o menor segons si els fills van néixer abans o després d’aquesta data.

Si se sospita que hi ha un error i que no s’està rebent el complement, la Seguretat Social disposa d’un mecanisme de reclamació al seu web, però, com indica, només cal fer la sol·licitud si “no t’han reconegut el complement per maternitat o per la reducció de la bretxa de gènere anteriorment”.