

Què s’ha dit?
Que un arxiu que circula per WhatsApp amb imatges del terratrèmol del Japó o del Marroc et hackeja el mòbil en 10 segons si te’l descarregues. Que “a la televisió” han alertat d’aquesta estafa.
Què en sabem?
Que és un missatge fals “recurrent” i que no existeix cap arxiu maliciós a WhatsApp que hackegi telèfons quan s’obren fotografies de terratrèmols, segons l’Incibe. Tampoc no hem trobat cap notícia de mitjans de comunicació que s’hi refereixi.
Ens heu preguntat a través del WhatsApp de Verificat (+34 666 908 353) sobre la veracitat d’un missatge que demana no obrir a WhatsApp unes fotografies de terratrèmols del Japó i del Marroc perquè ens poden piratejar el telèfon mòbil “en 10 segons”. El missatge indica que l’arxiu maliciós es diu “Ondas Sísmicas CARD”, i també ha circulat en castellà per xarxes com X (antic Twitter), Facebook o ForoCoches. És FALS.
Aquesta falsa alerta fa anys que circula. El departament de comunicació de l’Institut Nacional de Ciberseguretat d’Espanya (Incibe) ha explicat a Verificat que és un missatge fals “recurrent” i que no existeix cap arxiu maliciós anomenat “Ondas Sísmicas CARD” a WhatsApp que hackegi telèfons quan s’obren fotografies de terratrèmols. Tant Newtral.es com Maldita.es i EFE Verifica, membres com Verificat de les xarxes internacionals de verificadors, també han demostrat la falsedat del missatge pel qual ens pregunteu.
«Pujaran unes fotos del terratrèmol del Japó i del Marroc per Whatsapp. L’arxiu es diu Ondas Sísmicas CARD. No l’obris ni miris les fotos. Et jaqueja el telèfon en 10 segons i no es pot detenir de cap manera. Passa-ho als teus familiars i amics. QUE NO L’OBRIN. També ho han dit a la TV«
El missatge pel qual ens pregunteu també diu que han informat per televisió sobre aquesta suposada estafa. No obstant això, des de Verificat no hem trobat cap notícia ni cap referència del missatge als mitjans de comunicació ni en altres organismes oficials sobre un suposat pirateig massiu per prendre el control de telèfons mòbils.
Verificat va desmentir el 2023 un missatge molt similar avisant d’imatges dels terratrèmols del Marroc i El Calvario (Colòmbia), i el 2022, d’un volcà de Xile. En el primer cas, el departament de comunicació de l’Incibe va informar Verificat que no hi havia cap denúncia com la que indica el missatge i van remarcar que utilitzaven el “pretext” del terratrèmol per “crear alarma”.
El missatge fals es repeteix
El missatge pel qual ens heu preguntat és molt similar a un que ja vam verificar el 2023. L’única diferència és que el primer només feia referència als terratrèmols del Marroc i Colòmbia, mentre que aquest nou afegeix el Japó al text. El nom del suposat arxiu maliciós que pirateja els telèfons, “Ondas Sísmicas CARD”, es repeteix als dos missatges.
Preguntats per Verificat sobre el primer missatge, l’Incibe va informar que no tenia cap constància de denúncies d’aquest suposat hackeig i que no havien rebut cap consulta relacionada amb l’arxiu maliciós. Aquest organisme rep denúncies a través del seu telèfon d’atenció gratuïta dirigit a ciutadans i empreses amb problemes de ciberseguretat (017). Per l’Incibe, tot apunta que feien servir el “pretext” del terratrèmol del Marroc per crear “alertes falses”.
També és pràcticament idèntic al que va circular el 2022, aquest cop, en referència a un volcà de Xile.
L’Incibe recorda que podem tenir en compte una sèrie d’elements per identificar continguts i alertes falses: que no se sàpiga qui és el remitent, que no enllaci a cap font oficial, o que convidi a compartir-ho de manera immediata amb urgència.
El missatge també ha circulat anteriorment per WhatsApp i diverses xarxes socials en castellà amb un contingut molt similar. Ho han verificat, entre d’altres, Newtral.es, Maldita.es i EFE Verifica, membres com Verificat de les xarxes internacionals de verificadors. Tots tres portals de verificació han conclòs que no hi ha evidències que un arxiu de WhatsApp amb una fotografia dels terratrèmols del Japó i del Marroc pirategi el nostre mòbil. Cap organisme oficial ha identificat denúncies similars i s’han identificat al llarg dels anys missatges molt semblants per generar alarma apel·lant a altres catàstrofes com el terratrèmol d’El Calvario (Colòmbia), l’escala de violència entre Israel i Palestina, el volcà de Chillan (Xile) o altres terratrèmols al Marroc.
Atacs cibernètics “0-click”
René Serral, expert en ciberseguretat i professor de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC) consultat per Verificat, explica que els atacs cibernètics descrits en aquest missatge s’anomenen de “0-click” (clic zero) i que són “extremadament estranys i difícils de fer amb èxit”. No obstant això, explica que existeixen casos, com el del programari israelià Pegasus, que ha arribat a prendre el control de desenes de mòbils de polítics i activistes arreu del món, com vam explicar a Verificat.
Altres experts consultats per AFP Factual, membre com Verificat de les xarxes internacionals de verificadors, afegeixen que arxius com les fotografies o els documents PDF poden portar codis maliciosos que arribin a accedir als nostres dispositius. Tanmateix, matisen que WhatsApp es pot considerar una plataforma “segura” perquè els missatges van encriptats i que, en tot cas, la mateixa aplicació “reconfigura o reconstrueix” les imatges al moment d’enviar-la amb la finalitat de “reduir la seva mida i comprimir-la”.
Envia'ns per WhatsApp el que vulguis verificar i ens hi posarem
695 225 233
Articles relacionats
No s'han trobat articles relacionats
Especials
Xarxes socials: com impacten en la salut i desenvolupament dels menors?
Oferim dades verificades sobre l’ús de xarxes socials per part d’infants i adolescents
Habitatge: estem davant d’un canvi de model?
Radiografiem l’estat de l’habitatge a Barcelona i Catalunya i aportem dades sobre els punts més candents del debat públic
Catalunya en dades
Consulta les preocupacions ciutadanes i les temàtiques que han centrat la campanya electoral del 12-M

