Judici a Bolsonaro: acusats, membres del Tribunal Suprem Federal del Brasil i les claus del procés

Article publicat originalment per l’agència Lupa, membre de la xarxa internacional de verificació IFCN, i traduit al català per Verificat.

El Tribunal Suprem Federal (STF) del Brasil inicia aquest dimarts 2 de setembre el judici contra l’expresident Jair Bolsonaro (Partit Liberal – PL) i set persones més –l’anomenat «nucli crucial» o «nucli 1″–, acusades de participar en l’intent de cop d’estat. És el primer cop que un expresident brasiler s’asseu al banc dels acusats per delictes contra l’ordre democràtic. L’acusació es basa en l’article 359-L del Codi Penal del Brasil, que aborda els delictes contra la sobirania nacional.

Les sessions s’allargaran durant dues setmanes, ja que el procés inclou la lectura de l’informe (una mena de resum dels punts principals del cas), seguit de les al·legacions orals de l’acusació, la intervenció del fiscal general de la República, Paulo Gonet, i les defenses dels vuit acusats.

A continuació, els membres del Tribunal Suprem Federal votaran. El primer a fer-ho serà Alexandre de Moraes, relator de l’acció penal, i, després, la resta. Aquesta etapa podrà definir el resultat final, atès que la condemna o l’absolució es produirà amb el vot de la majoria de l’STF, és a dir, de tres dels cinc membres del tribunal. No es descarta una sol·licitud de revisió del procés. En aquest cas, la sessió es podria suspendre i reprendre’s posteriorment.

L’agència Lupa ha reunit els principals dubtes entorn del judici i ha conversat amb experts en Dret per entendre’n els punts clau. T’HO EXPLIQUEM!

Qui són els membres del jurat i quines són les seves funcions?

La Sala Primera del Tribunal Suprem Federal (STF) del Brasil està conformada per cinc membres: Cristiano Zanin (president), Alexandre de Moraes (relator del cas), Cármen Lúcia, Flávio Dino i Luiz Fux. 

Qui es jutja i de què se’ls acusa?

A més de l’expresident Jair Bolsonaro, set membres de l’anomenat “nucli crucial” estan acusats de delictes com intent d’abolició violenta de l’Estat democràtic de dret; intent de cop d’estat; participació d’organització criminal armada i danys greus i deteriorament del patrimoni protegit. 

• Alexandre Ramagem, diputat federal (Partit Liberal – Estat de Rio de Janeiro) i exdirector de l’Agència Brasilera d’Intel·ligència (Abin). Acusat d’emprar l’”Abin paral·lela” per vigilar il·legalment autoritats (membres de l’STF i diputats) i periodistes. A diferència de la resta d’acusats, Ramagem només respon a tres delictes: intent de cop d’Estat, intent d’abolir l’Estat democràtic de dret i organització criminal. Les accions que van produir-se després que el parlamentari assumís el càrrec a la Cambra de Diputats (danys greus i deteriorament del patrimoni protegit, en referència al 8 de gener) van ser suspeses.
  
• Almir Garnier, almirall de la Marina i excomandant de la Força (2021-2022). Acusat de donar suport a plans colpistes en reunions al Palau de l’Alvorada i de posar tropes a disposició.
  
• Anderson Torres, exministre de Justícia i Seguretat Pública i exsecretari de Seguretat del Districte Federal. Se l’acusa de difondre desinformació sobre el sistema electoral i d’interferir en les operacions de la Policia Federal de Carreteres (PRF) al nord-est del país durant la segona volta de les eleccions. Com a cap de seguretat local durant els atacs del 8 de gener del 2023, se l’acusa de negligència i d’haver estat fora de Brasília aquell dia.
  
• Augusto Heleno, general i exministre del Gabinet de Seguretat Institucional (GSI). Segons l’acusació, va coordinar accions per difondre desinformació sobre el sistema electoral. Heleno també hauria col·laborat amb Ramagem en activitats d’espionatge il·legals.
  
• Jair Bolsonaro, expresident de la República del Brasil. Assenyalat com a líder de l’intent de cop d’Estat. Segons l’acusació de la Policia Federal, va rebre l’esborrany del decret del cop i en va sol·licitar modificacions.
  
• Mauro Cid, tinent coronel i exajudant d’ordres de la Presidència. Considerat el principal articulador del grup, hauria estructurat el nucli de desinformació i presenciat a Bolsonaro llegint l’esborrany del cop.
  
• Paulo Sérgio Nogueira, general i exministre de Defensa. Se l’acusa de promoure crítiques sobre les urnes i oferir el suport de les Forces Armades a l’esborrany del cop.
  
• Walter Braga Netto, general i exministre de la Casa Civil. Detingut des del desembre del 2024, està acusat de formar part del pla “Punhal Verde Amarelo” (Daga verda i groga), que preveia l’assassinat del president Lula, del vicepresident Geraldo Alckmin (PSB) i del membre del Tribunal Superior de Justícia Alexandre de Moraes.

Com serà el judici?

El judici va fixar-se pel president de la Sala Primera de l’STF, Cristiano Zanin, per als dies 2, 3, 9, 10 i 12 de setembre. El procediment segueix el reglament intern de la Cort. El primer dia, Alexandre de Moraes haurà de presentar l’informe. Segons Thiago Bottino, coordinador del curs de Dret de la Fundació Getúlio Vargas (FGV), la lectura de l’informe pot ocupar tot el primer dia de la sessió. “És important perquè la resta de membres, que no són relators i no coneixen el cas, el coneguin, l’entenguin, vegin com va dur-se a terme, quines van ser les etapes, quins testimonis van escoltar-se. En definitiva, es tracta d’un relat més descriptiu de tot el que va succeir durant el procés”, explica. 

Després de la lectura de l’informe, Zanin donarà la paraula a l’acusació, a càrrec del fiscal general de la República Paulo Gonet. Tradicionalment, l’acusació disposa de fins a una hora, però atès que hi ha vuit acusats, el Tribunal pot concedir més temps. “Sovint, el Tribunal autoritza un augment no proporcional, no de vuit hores, sinó, per exemple, de dues hores”, assenyala Bottino. 

A continuació, serà el torn de la defensa. Bottino estima que cada acusat disposarà de fins a una hora. “Només a partir del quart dia tindrem el vot del relator, que sol ser més llarg. I, per al cinquè, sisè i, eventualment, setè dia, el vot dels altres quatre membres que integren el tribunal”. Després del vot de Moraes, la votació continuarà en el següent ordre: Flávio Dino, Luiz Fux, Cármen Lúcia i Cristiano Zanin. 

La condemna o l’absolució dels vuit acusats dependrà del vot majoritari dels cinc ministres del tribunal, és a dir, com a mínim tres vots a favor. 

També hi ha la possibilitat que se sol·liciti un ajornament en cas que el magistrat sol·liciti més temps per analitzar el procés. En aquest cas, el judici podria suspendre’s fins a 90 dies. “Mentre el judici no conclogui, qualsevol dels membres pot revisar la seva posició basant-se en els arguments que presenti un dels seus col·legues”, destaca Bottino. 

Un cop conclosa la votació, es redacta i publica el resultat, que continua subjecte a recursos com recursos d’aclariment, destinats a esclarir possibles omissions o contradiccions.

Com s’ha arribat fins aquí?

El novembre del 2024, la Policia Federal (PF) va concloure la investigació que revelava l’existència d’una organització criminal que va actuar de forma coordinada el 2022 per mantenir Bolsonaro al poder. L’informe, de més de 800 pàgines, va acusar Jair Bolsonaro i 36 persones més de delictes d’abolició violenta de l’Estat democràtic de dret, cop d’estat i organització criminal. El document contenia l’”esborrany del cop”, un decret que buscava instaurar l’estat de setge per atorgar poders extraordinaris a Bolsonaro. 

El febrer d’enguany, la Fiscalia General de la República (PGR), sota el mandat de Paulo Gonet, va denunciar Bolsonaro i 33 persones més de delictes d’organització criminal armada, abolició violenta de l’Estat democràtic de dret, cop d’estat, danys greus i deteriorament del patrimoni històric. 

Al mes de març, el Suprem va rebre la denúncia de la Fiscalia General i va convertir en acusats l’expresident i set exmembres del seu Govern, l’anomenat “nucli crucial” o “nucli 1”. La Sala Primera, integrada pels ministres Alexandre de Moraes, Flávio Dino, Luiz Fux, Cármen Lúcia i Cristiano Zanin, va acceptar per unanimitat l’Acció Penal (AP) 2688, donant el tret de sortida al procés. Entre els mesos de maig i juny, el Tribunal Suprem Federal va escoltar els vuit acusats del “nucli 1”, inclòs Jair Bolsonaro. 

El mes de juliol, la Policia Federal va identificar que l’expresident i el seu fill, el diputat federal Eduardo Bolsonaro (PL-SP), van cercar el suport d’autoritats estatunidenques en un intent de coaccionar i obstruir el procés. Davant d’això, Moraes va imposar mesures cautelars restrictives a Bolsonaro. A principis d’agost, el membre del Tribunal va ordenar l’arrest domiciliari de l’expresident per incompliment de les mesures. 

El 15 d’agost, el president de la Sala Primera de la Cort, Cristiano Zanin, va fixar la data d’inici del judici del “nucli crucial”. 

Les proves contra Bolsonaro

El conjunt de proves contra Jair Bolsonaro és ampli i detallat. En una entrevista amb Lupa, Fernando Hideo, criminalista i professor de Dret Penal de la Facultat de Dret de São Bernaro do Campo (FDSBC), va afirmar que l’acusació no es basava en hipòtesis o suposicions, sinó en un “conjunt de proves ampli i sòlid, fruit d’una de les investigacions més complexes mai dutes a terme per la Policia Federal”. 

“Existeixen un conjunt de documents, testimonis, registres i actes d’execució que demostren la intencionalitat i l’estructuració d’una organització criminal destinada a trencar l’ordre constitucional”, conclou Hideo. 

Entre els elements reunits hi ha manuscrits i agendes amb anotacions com “estat de setge”, “convèncer els comandants” i “desacreditar el sistema”, a més de l’esborrany del cop presentat als comandants militars. L’”estat de setge” és una mesura extrema que atorga al president de la República poders excepcionals, i això permet fins i tot la suspensió de les garanties constitucionals. 

“Va trobar-se un discurs escrit, requisat al PL i al mòbil de Mauro Cid, en què Bolsonaro afirmava que “la legalitat no sempre és suficient”, fet que demostra que el cop ja tenia fins i tot les paraules preparades per al seu anunci”, diu Hideo. La PGR va confirmar l’existència d’un document a l’oficina de Bolsonaro a la seu del Partit Liberal, que consistia en un discurs posterior al cop.

Segons l’informe de més de 500 pàgines firmat per Gonet, Bolsonaro tenia ple coneixement i va participar de la participació del cop d’estat. “El discurs trobat a la sala de Jair Messias Bolsonaro reforça el domini que tenia sobre les accions de l’organització criminal, especialment, sobre quin seria el resultat dels plans traçats; la seva permanència autoritària al poder, mitjançant l’ús de la força”, destaca a la pàgina 127.

L’informe també assenyala que Bolsonaro tenia coneixement del pla “Punhal Verde amarelo”. Per a Hideo, el pla mostrava l’extrem grau de disposició criminal per assassinar Lula, Alckmin i Alexandre de Moraes. 

La Fiscalia General sosté, a més, que l’intent de cop d’estat es va gestar durant anys mitjançant la difusió de desinformació sobre el sistema electoral i discursos d’odi. “En l’exercici del càrrec més alt de la República, [Jair Bolsonaro] va instrumentalitzar l’aparell estatal i va operar, de forma dolosa, un esquema persistent d’atac a les institucions públiques i el procés successori”, va escriure Gonet a l’informe.

Què pot passar al final del judici?

“Un cop finalitzat el judici, amb independència del resultat, tant l’acusació com la defensa poden presentar recursos d’aclariment”, explica Thiago Bottino. És a dir, fins i tot en cas de condema, l’ingrés a presó no és immediat. En aquesta etapa, en què es publica la decisió, les parts (defensa i acusació) tenen fins a 48 hores per sol·licitar austaments o aclariments sobre els documents ja presentats.

Bottino explica que els recursos d’aclariment serveixen per corregir contradiccions o llacunes en la decisió. “La Sala Primera analitza aquests recursos perquè la decisió sigui més clara i completa”. 

Lenio Streck, professor i doctor en Dret de la Universitat del Valle del Río de los Sinos (Unisinos), observa que els recursos d’aclariment poden sol·licitar-se fins i tot en casos de marcados 5-0 o 4-1. “Si el resultat és 5-0, només es contemplen recursos d’aclariment un recurs més restringit que sol·licita al tribunal que esclareixi el que han dit els seus membres”, detalla. 

Si el resultat de la votació és més ajustat, hi ha un altre recurs que pot presentar-se. “Si algun acusat obté dos vots a favor de l’absolució, podrà presentar-se un altre recurs de major abast: els embargaments infringents, que porten el judici al Ple del STF, és a dir, als 11 ministres”, explica Hideo, complementant l’anàlisi de Streck.

“Sempre pot haver-hi una sol·licitud de revisió, però tot indica que no es produirà, ja que el relator ha posat tots els informes a disposició dels membres del Tribunal. L’encarcerament del condemnat només es produeix després del judici dels recursos d’infracció o de declaració i infracció, si procedeix”, afegeix Streck. 

Després de l’anàlisi dels recursos, es publica la sentència, fet que converteix la decisió en definitiva. “Si la decisió, per exemple, és absolutòria [que declara innocent l’acusat], se suspenen totes les mesures cautelars; si és condemnatòria, s’apliquen les penes definides al judici”, conclou Bottino. 

“En cas de condemna, si la majoria dels jutges voten a favor de la responsabilitat penal dels acusats, les penes poden superar els vint anys de presó, atesa la gravetat dels delictes i el paper destacat i de lideratge dels acusats del nucli 1”, afirma el penalista Fernando Hideo.