
Què s'ha dit?
Que si PP i Vox arriben a 210 diputats poden canviar la Constitució.
Què en sabem?
Que els projectes de reforma constitucional han de ser aprovats per tres cinquens del Congrés (210 diputats) i tres cinquens del Senat (161 senadors). Que aquestes reformes es poden sotmetre a referèndum si una desena part dels membres de qualsevol cambra ho sol·liciten.
El candidat d’Esquerra Republicana de Catalunya (ERC), Gabriel Rufián, ha assegurat en almenys dues ocasions que “si PP i Vox arriben a 210 diputats poden canviar la Constitució”. Ho va dir durant el debat d’RTVE Catalunya del passat diumenge 8 de novembre (minut 24:01) i en l’entrevista a Cara al Show de La Sexta, on va puntualitzar que també és necessària una majoria al Senat (minut 23:01).
Rufián va assegurar que amb aquesta representació es podrien fer “canvis en el sistema públic de pensions” i en la “sanitat”. T’ho expliquem!
“Amb 210 [diputats al Congrés] més el Senat poden canviar la Constitució, i això significaria de ben segur canvis en el sistema públic de pensions.”
“Si PP i Vox arriben a 210 diputats poden canviar la Constitució”
És cert que amb 210 diputats es pot contribuir a aprovar algunes reformes constitucionals, però cal també que s’aprovin amb 161 vots al Senat. A més, aquestes poden acabar sotmetent-se a referèndum si una desena part dels membres de qualsevol de les dues cambres ho sol·liciten.
Majories per fer canvis constitucionals ordinaris
“Els projectes de reforma constitucional han de ser aprovats per una majoria de tres cinquens de cada una de les Cambres”, segons l’article 167 del Títol X de la Constitució. Això implica el vot de 210 dels 350 diputats que té actualment la cambra baixa i de 161 dels 267 senadors per als canvis per procediment ordinari.
Si no s’arriba a aquestes majories en totes dues cambres, es pot crear una comissió de composició paritària de diputats i senadors amb l’objectiu que redacti un nou text de la reforma, que haurà de ser aprovat per la majoria absoluta del Senat i una majoria de dos terços del Congrés (231 diputats).
Ratificacions per referèndum
Un cop aprovades, aquestes reformes es podran sotmetre a referèndum si “una dècima parts dels membres de qualsevol de les Cambres” (article 167.3), és a dir 35 diputats o 27 senadors” ho sol·licita en un termini de quinze dies.
A banda del procediment ordinari, algunes modificacions concretes de la Constitució requereixen de majories més àmplies per ser aprovades i d’un referèndum obligatori. A més, si s’aproven, les Cambres s’han de dissoldre immediatament i les noves cambres escollides han de ratificar les reformes. És el cas d’aquelles que suposin una revisió total de la Constitució o parcial sobre principis estructurals i valors essencials d’Espanya (Títol preliminar), drets fonamentals i llibertats públiques (Capítol II, Secció 1.ª, del Títol I), o sobre la Corona (Títol II). Aquest tipus de reformes, un cop aprovades per les corts, se sometran sempre a referèndum (article 168.3).
La salut i les pensions a la Constitució
El dret a la protecció de la salut està descrit en l’article 43 (Títul I, Capítol III) on es detalla que és competència dels poders públics “organitzar i tutelar la salut pública a través de mesures preventives i de les prestacions i serveis necessaris” a partir de la legislació.
Sobre les pensions, l’article 50 obliga els poders públics a garantir, “mitjançant pensions adequades i periòdicament actualitzades, la suficiència econòmica als ciutadans durant la tercera edat”.
Per modificar aquests articles, i fer canvis constitucionals “en el sistema públic de pensions” i en la “sanitat”, es faria pel procediment ordinari: caldria una majoria de tres cinquens de cada una de les Cambres i podrien haver de ser ratificades per referèndum.
Verificació elaborada per Laura Cercós Tuset, Ona Sindreu Cladera, Ariadna Mañé i Alba Tobella.
Envia'ns per WhatsApp el que vulguis verificar i ens hi posarem
695 225 233
Especials
Xarxes socials: com impacten en la salut i desenvolupament dels menors?
Oferim dades verificades sobre l’ús de xarxes socials per part d’infants i adolescents
Habitatge: estem davant d’un canvi de model?
Radiografiem l’estat de l’habitatge a Barcelona i Catalunya i aportem dades sobre els punts més candents del debat públic
Catalunya en dades
Consulta les preocupacions ciutadanes i les temàtiques que han centrat la campanya electoral del 12-M




