19/11/2026
|
Redacció

Avui, RAC1 i La Vanguardia organitzen el debat electoral que coincideix amb l’equador de la campanya per a les eleccions generals espanyoles del pròxim 29 de novembre. Des de l’auditori de l’ONCE a Barcelona hi participen Jordi Hereu, del PSC, Ernest Urtasun, del Front Ampli, Gabriel Rufián, d’Esquerra Republicana, Miriam Nogueras, de Junts, Xavier García Albiol, del PP, i Carina Mejías, de Vox.  A continuació, podeu llegir totes les verificacions de l’equip de fact-checking de Verificat.

Aquesta peça s’anirà actualitzant amb verificacions que encara s’estan duent a terme. 

enganyos
Enganyós

“En el govern de Salvador Illa es construeix el doble del que es construïa quan governàveu vosaltres [apunta a Rufián]”

Jordi Hereu, candidat del PSC

És ENGANYÓS. Sota el govern d’Illa s’han incorporat més habitatges protegits que sota el govern d’Aragonès, però amb Aragonès es van iniciar més construccions que amb Illa, inclús tenint en compte la diferència de duració dels executius.

Preguntat per Verificat, l’equip de Jordi Hereu ens ha dirigit a una estadística de l’Idescat que recull els habitatges protegits (HPO) incorporats cada any a Catalunya, assenyalant que en el primer any complet d’Illa s’han acabat més pisos que en el primer any complet d’Aragonès: 3.517 el 2025, més del doble que els 1.723 del 2022. Les dades mensuals que publica el ministeri també coincideixen: la mitjana d’HPO incorporats cada mes durant el govern Illa (414) duplica la del govern Aragonès (155).

Ara bé, Hereu fa referència explícita a la construcció, i aquesta estadística també inclou els habitatges privats adquirits per l’administració i els que la Generalitat ha ajudat a comprar amb els préstecs emancipació, que dona crèdits sense interessos per pagar l’entrada del primer habitatge, transformant-lo en HPO de forma permanent. En el primer any s’han incorporat amb aquest mecanisme “més de 2.000 habitatges protegits o en procés de qualificació”, segons la nota de premsa, xifra que representa prop d’un terç de tots els HPO incorporats des del novembre passat. De fet, l’estadística mensual d’HPO acabats es dispara poc després que s’iniciés aquesta línia de préstecs.

Pel que fa específicament a la construcció: un executiu no pot atribuir-se tots els habitatges que es finalitzen en un any, perquè es podrien haver començat en legislatures anteriors, especialment els de nova planta. La mateixa estadística del ministeri també informa dels habitatges que es comencen a construir o rehabilitar, i refuta l’afirmació d’Hereu. Sota el govern d’Aragonès se’n van iniciar 10.045 (és a dir, 258 cada mes), més que sota Illa (4.921 en total, 214 al mes).

Ara bé, això vol dir que tots aquests pisos s’han fet gràcies al president de la Generalitat que hi ha en un moment donat? No necessàriament. L’estadística no distingeix l’administració que els impulsa.

tho_expliquem
T'ho expliquem

“Vam duplar el parc públic d’habitatge en època de l’Ada. De 7.000 a 15.000. Duplar el parc públic d’habitatge”

Ernest Urtasun, candidat de Comuns - Front Ampli

T’HO EXPLIQUEM. És cert que el 2015, quan Ada Colau va iniciar el seu mandat a l’alcaldia de Barcelona, el parc públic d’habitatge gestionat per Institut Municipal de l’Habitatge i la Rehabilitació (IMHAB) era de 7.000 habitatges, segons el balanç de l’IMHAB sobre el pla pel dret a l’habitatge de Barcelona publicat el 2020. Tanmateix, el 2024 (l’any posterior a la fi del seu mandat) la xifra havia augmentat fins als 11.039, segons la memòria de l’IMHAB d’aquell any. Això suposa un augment del 47,2%.

Des del departament de premsa d’Urtasun van explicar a Verificat que la memòria del 2025 de l’IMHAB recull “un total de 13.224 habitatges al parc públic i 1.113 en obres”, desenvolupats en el marc del Pla pel dret a l’habitatge 2016-2025 aprovat durant el govern de Colau. Sumant el total d’habitatge i els que estan en procés, aquesta xifra sí que duplica la del 2015, però la memòria no és pública i Verificat no ha pogut contrastar les dades.

tho_expliquem
T'ho expliquem

“Porten molts anys fent polítiques que no funcionen: l’oferta cada cop és més baixa, els preus cada cop més alts”

Míriam Nogueras, candidata de Junts

T’HO EXPLIQUEM. El preu mitjà dels lloguers és de 878 euros el segon trimestre del 2026, segons l’Incasòl. Des de l’any anterior, s’han encarit un 2,7%, per sota de l’IPC, del 3,1%. D’ençà que es va començar a aplicar la regulació dels lloguers, el març del 2024, els preus s’han contingut: en els municipis amb topall han pujat un 0,7%, davant del 14% de la resta de Catalunya.

L’encariment interanual també és inferior en els municipis regulats: un 2,6%, per sota de la mitjana del 2,7% i dels municipis sense regular, del 4,7%.

Pel que fa a la reducció de l’oferta, no hi ha una única manera de mesurar-la.

Per una banda, hi ha el nombre de pisos anunciats. Un informe publicat pel think-tank Fedea calcula que el nombre d’anuncis va caure un 20,5% a Catalunya en els primers sis trimestres posteriors al topall, en comparació a la resta de l’Estat, on va baixar un 7% en el mateix període. Les dades provenen del Baròmetre del Lloguer de l’Observatori del Lloguer, un centre de recerca impulsat per la Fundació Alquiler Seguro, vinculada a l’empresa de gestió d’arrendaments, i integrat per investigadors de quatre universitats públiques.

De manera similar, Idealista o Fotocasa han publicat informes a partir de les seves pròpies dades en què parlen d’una gran caiguda de l’oferta.

Per altra banda, un altre indicador és el nombre de pisos que s’acaben llogant, és a dir, els contractes que se signen. Si bé el ritme de nous contractes s’ha alentit els darrers anys, especialment des que es va començar a aplicar la regulació, cada trimestre es continuen firmant més contractes dels que s’extingeixen, així que el parc de lloguer s’expandeix contínuament.

Entre abril i juny d’enguany, s’han firmat uns 26.500 contractes de lloguer, la xifra més baixa des del 2010, seguint la tendència a la baixa present des del 2021. 

Però això no significa que hi hagi menys gent vivint de lloguer, o que el parc de lloguer s’hagi contret. Una altra estadística de l’Incasòl evidencia el creixement ininterromput de les llars que viuen de lloguer: des del 2019, en cada trimestre hi ha més altes que baixes, i per tant més llars vivint de lloguer.

enganyos
Enganyós

«[En referència al seu propi discurs] No és atacar als immigrants, és estimar els de dintre, és estimar als que viuen aquí, que són els que paguen impostos i financen aquells serveis públics que necessiten, i que després quan hi van són els últims de la cua»

Carina Mejías, candidata de Vox

És ENGANYÓS. Les persones estrangeres no tenen cap mena de prioritat a l’hora de rebre serveis públics o ajudes socials. En algunes ajudes, com en la Renda Garantida de la Ciutadania, les persones estrangeres estan lleugerament sobrerepresentades: les reben amb més freqüència que les persones espanyoles. Però no pel fet de ser estrangeres: les ajudes es donen per criteris econòmics, com la renda, i la població estrangera té índexs de pobresa molt superiors. A Catalunya, gairebé tripliquen els espanyols en risc de pobresa i exclusió social, segons l’Idescat.

enganyos
Enganyós

«Després de 8 anys tenim l’índex d’atur juvenil més alt de tota la UE»

Carina Mejías, candidata de Vox

És ENGANYÓS. Segons dades de l’Eurostat analitzades pel Ministeri de Treball i Economia Social, al tercer trimestre del 2026 la taxa d’atur juvenil d’Espanya era del 23,8% en joves d’entre 18 i 24 anys, la quarta més alta de la Unió Europea per darrere de Romania, Suècia i Finlàndia. La mitjana de la UE és del 15,5%. Espanya ha liderat històricament les dades europees d’atur juvenil, segons es desprèn d’Eurostat. Catalunya és la tercera comunitat autònoma amb una taxa d’atur juvenil més baixa, del 17,4%.

enganyos
Enganyós

«Si han entrat els últims anys 6 milions de persones a Espanya i s’han construït 400.000 habitatges, doncs hi ha un dèficit»

Carina Mejías, candidata de Vox

És ENGANYÓS. Com ja vam desmentir després del debat a la SER. La candidata no especifica a quin període temporal es refereix, però durant la presidència de Pedro Sánchez, des del 2018, el nombre de residents nascuts a l’estranger ha augmentat en 4,1 milions. Caldria remuntar-se al 2005 per trobar un increment de sis milions. D’altra banda, en els darrers set anys s’han construït 630.000 habitatges, sumant els lliures i els protegits.

Verificat ja ha desmentit l’afirmació repetida pel líder de Vox, Santiago Abascal, segons la qual han entrat quasi 6 milions d’immigrants en cinc anys: en realitat, en els darrers cinc anys la població nascuda fora de l’Estat ha crescut en 3,1 milions. Les estadístiques que ha citat Vox durant la campanya són un registre de migració que compta les entrades, però no les sortides. Per tant, no és un balanç final.

Pel que fa als habitatges, des del 2019, l’any posterior a la primera investidura de Sánchez, s’han acabat de construir uns 560.000 habitatges lliures i 73.500 de protegits, segons dades oficials del govern espanyol.

enganyos
Enganyós

«En nou anys, vostès han estat incapaços de poder aprovar uns pressupostos per poder millorar les rodalies, però no tan sols les rodalies, és que demà o demà passat parlarem de la falta de manteniment perquè hi haurà un accident amb les autovies, amb les autopistes, amb les carreteres, perquè no hi ha manteniment»

Xavier García Albiol, candidat del PP

És ENGANYÓS. Els últims pressupostos que el Govern espanyol va aprovar van ser els del 2023, que van ser presentats el 2022 i aprovats definitivament el desembre d’aquell any. Pels anys següents, els comptes han sigut prorrogats. Així, fa tres exercicis o quatre anys que no s’aproven els pressupostos generals de l’Estat, però no nou com ha assegurat Garcia Albiol en una de les seves intervencions. En altres moments del debat ha donat la dada correcta.

Amb els pressupostos prorrogats, el govern i la Generalitat han aprovat un Pla de Rodalies 2026-2030 amb una inversió total de 8.037 milions d’euros.

tho_expliquem
T'ho expliquem

 «Jo he estat senador i es parlava català»

Xavier García Albiol, candidat del PP

T’HO EXPLIQUEM. Albiol va ser senador entre el 2016 i el 2018. La normativa del Senat que permet fer servir les llengües cooficials és vigent des del 2011. El reglament del Senat permet usar-les a la Comissió General de les Comunitats Autònomes, en el Ple si es debaten mocions, per publicar iniciatives quan també s’hagin presentat en castellà i per presentar escrits. Els senadors s’han d’expressar únicament en castellà a les sessions de control i en els debats de pressupostos.

Què hi ha de cert en la picabaralla sobre el FLA

tho_expliquem
T'ho expliquem

«Nogueras ens demana que portem la condonació del FLA per reial decret llei a la diputació permanent. L’article 86 de la CE prohibeix afectar el règim de les comunitats autònomes a través de reials decrets llei (en resposta a Nogueras)»

Ernest Urtasun, candidat de Comuns - Front Ampli
tho_expliquem
T'ho expliquem

«Ho podrien haver fet [abans de convocar eleccions]»

Míriam Nogueras, candidata de Junts
tho_expliquem
T'ho expliquem

«S’hauria hagut de fer abans i no ho vam votar quan ho vam portar al Congrés»

Ernest Urtasun, candidat de Comuns - Front Ampli
tho_expliquem
T'ho expliquem

«No enganyi, no s’ha portat a votació mai»

Míriam Nogueras, candidata de Junts
tho_expliquem
T'ho expliquem

«Ho hem portat al Congrés»

Ernest Urtasun, candidat de Comuns - Front Ampli
tho_expliquem
T'ho expliquem

«S’ha votat?»

Míriam Nogueras, candidata de Junts
tho_expliquem
T'ho expliquem

«Ho hem portat al Congrés»

Ernest Urtasun, candidat de Comuns - Front Ampli

Míriam Nogueras (Junts) i Ernest Urtasun (Front Ampli) s’han enfrontat en un debat sobre la condonació del Fons de Liquiditat Autonòmica (FLA). El candidat del FA ha afirmat que no es pot aprovar per reial decret llei, mentre que Nogueras ha respost que s’hagués pogut votar abans de dissoldre les Corts Generals. Els dos polítics s’han enganxat sobre l’estat del projecte: mentre que Nogueras ha insistit que la iniciativa no s’ha votat mai, Urtasun ha repetit que el govern espanyol l’ha portat al Congrés. Tots dos tenen raó. T’HO EXPLIQUEM. 

D’una banda, és veritat que l’article 86 de la Constitució prohibeix que els decrets-llei afectin el règim de les comunitats autònomes.

Pel que fa a la condonació del FLA, el desembre del 2025 el govern espanyol va presentar al Congrés un projecte de llei per eliminar el deute de les comunitats amb l’Estat, però mai no s’ha arribat a votar. L’única votació que s’ha fet va ser per valorar les esmenes a la totalitat presentades per PP i Vox, que la resta de partits van tombar.

Durant mesos la iniciativa es va debatre a la Comissió d’Hisenda i Funció Pública, on diversos partits van presentar esmenes. El PP i Vox, a la totalitat, que la resta de partits van rebutjar en una votació en sessió plenària el juliol de 2026.

A primers d’octubre, la convocatòria electoral per al 29N va fer decaure el projecte de llei, així com les altres iniciatives en tramitació parlamentària.

BarcelonaComunsEleccionsEleccions Generals 2026ERCFact-checkJuntsPPPSCVox
Whatsapp icono

Envia'ns per WhatsApp el que vulguis verificar i ens hi posarem
695 225 233

Educació en l'era de la desinformació
Projectes d'alfabetització mediàtica i informacional per promoure una ciutadania crítica
Desfake
icona de cor de donació
Et necessitem

Amb la teva aportació contribuiràs a un debat polític més saludable i ajudaràs a impulsar projectes educatius per ensenyar a navegar el caos informatiu i a defensar-se de la desinformació.

Articles relacionats

  • ESPANYA-ELECCIONS-DEBAT

    Verificacions del cara a cara entre Pedro Sánchez i Alberto Núñez Feijóo

  • Pedro Sánchez Espejo Público

    La migració irregular ha augmentat aquest any, malgrat que Sánchez afirmi el contrari

  • Feijóo sobre corrupció i la trama Gürtel a El sentido de la birra

    La Justícia no va anul·lar la responsabilitat civil del PP en la trama Gürtel, com ha dit Feijóo

Especials

  • Xarxes socials: com impacten en la salut i desenvolupament dels menors?

    Oferim dades verificades sobre l’ús de xarxes socials per part d’infants i adolescents

  • Habitatge: estem davant d’un canvi de model?

    Radiografiem l’estat de l’habitatge a Barcelona i Catalunya i aportem dades sobre els punts més candents del debat públic

  • Catalunya en dades

    Consulta les preocupacions ciutadanes i les temàtiques que han centrat la campanya electoral del 12-M