Aquest article té més de 6 mesos
23/10/2025
|
Redacció
Actualitzat el 09/10/2026

Què s’ha dit?

Que les tempestes incontrolables es poden reduir si es redueixen les emissions i no s’amplia l’Aeroport del Prat. Que les actuacions per reduir el canvi climàtic a Catalunya no poden tenir gran incidència en la població mundial, i que països més grans tenen més impacte.

Què en sabem?

Que l’augment de les temperatures, a conseqüència de les emissions d’efecte hivernacle, fa que les pluges torrencials siguin més intenses. Que ampliar l’aeroport suposarà un augment estimat de les emissions, però frenar les obres no garanteix reduir les tempestes extremes. Que Catalunya sola no pot frenar el canvi climàtic, però la implicació conjunta amb altres països pot ajudar a reduir de manera notable l’emissió de gasos d’efecte hivernacle.

Durant el Ple del Parlament d’aquest dimecres 22 d’octubre, la presidenta d’En Comú Podem, Jéssica Albiach, ha assegurat que les tempestes incontrolables es poden reduir si es redueixen les emissions de gasos d’efecte hivernacle a través de l’impuls de les energies renovables i evitant l’ampliació de l’aeroport Josep Tarradellas Barcelona-El Prat (minut 34:30). En resposta a la seva intervenció, el president de la Generalitat, Salvador Illa, ha contestat que la incidència de Catalunya pel que fa al canvi climàtic global és petita, i que l’acord de l’ampliació de l’aeroport té un topall d’emissions i compleix amb els requisits mediambientals (minut 36:22).

És ENGANYÓS. L’augment de les temperatures, provocat per les emissions d’efecte hivernacle, contribueix al fet que els fenòmens de precipitació extrems propis del clima mediterrani siguin més intensos, però res indica que no ampliar l’aeroport redueixi les “tempestes incontrolables”. 

És cert, però, que l’ampliació d’aquesta infraestructura suposarà un increment de la capacitat aèria, que passarà de 80 vols per hora a 90. Això, inevitablement, augmentarà les emissions. Al document de treball públic d’aquest projecte d’ampliació no es descriu cap topall d’emissions després de les obres, però des del Departament asseguren que s’inclourà en un nou document que encara no s’ha presentat.

D’altra banda, és cert que Catalunya sola no pot frenar el canvi climàtic, però la implicació conjunta amb altres països pot ajudar a reduir de manera notable l’emissió de gasos d’efecte hivernacle a escala global.

«Podem reduir aquestes tempestes incontrolables? Podem reduir aquestes emergències? Doncs sí, podem fer-ho reduint les emissions. Això vol dir més renovables i més ràpid i també no ampliant l’Aeroport del Prat.»

Jéssica Albiach, presidenta d’En Comú Podem al Parlament de Catalunya

És enganyós dir que si es frena l’ampliació de l’aeroport hi haurà menys “tempestes incontrolables”. Les borrasques, com les DANES, són responsables de les pluges extremes típiques de la tardor mediterrània. La intensitat d’aquestes depèn de factors termodinàmics com la humitat, la pressió atmosfèrica i la temperatura, i hi ha indicis teòrics que la intensitat augmenta amb l’escalfament global. “A mesura que augmenta la temperatura, l’aire reté més aigua, i quan augmenta la temperatura del mar, també augmenten l’aigua evaporada i l’energia”, explicava aquest mes d’octubre a Verificat Daniel Argüeso, climatòleg de la Universitat de les Illes Balears, especialitzat en fenòmens extrems i canvi climàtic.

«Ampliar l’aeroport […] vol dir incrementar emissions, per tant, incrementar l’escalfament global, i incrementar les tempestes incontrolables.»

Jéssica Albiach, presidenta d’En Comú Podem al Parlament de Catalunya

A Catalunya, per exemple, els registres de precipitacions horaris que van començar a finals dels anys noranta apunten a una tendència recent a l’alça, sobretot al sud, com a les Terres de l’Ebre. “Són més freqüents i d’intensitats que no s’havien registrat”, apuntava el cap de climatologia del Meteocat, Marc Prohom, anteriorment a Verificat.

Sergio Vicente, investigador de l’Institut Pirenaic d’Ecologia (IPE) del CSIC, explicava que el fenomen de la DANA de 2024 a València va ser més sever que altres, “però també perquè han canviat els llits dels rius i hi ha edificacions en zones inundables”. Com ja vam verificar, cal esperar anys per establir si un fenomen concret és causat o agreujat pel canvi climàtic. En aquesta línia, Ernesto Rodríguez Camino, meteoròleg superior de l’Estat i membre de l’Associació Meteorològica Espanyola (AME), va expressar en declaracions al Science Media Centre (SMC) que “associar un esdeveniment particular com aquest al canvi climàtic […] requereix estudis a posteriori i sempre es podria explicar en termes probabilístics, però no sobre la marxa”.

Tot i que la reducció de les emissions és una de les mesures clau per frenar l’escalfament global, i així minimitzar la intensitat dels fenòmens extrems que en són conseqüència, no es pot assegurar que reduir les emissions de forma local, per exemple si no s’amplia l’aeroport de Barcelona, permetria controlar aquestes tempestes. 

«Totes les infraestructures, inclòs aeroport, compleixen requisits de respecte mediambiental, l’acord d’ampliar El Prat contempla topalls en emissions.»

Salvador Illa, president de la Generalitat de Catalunya

L’ampliació d’el Prat augmentarà un 12,5% la capacitat operativa 

El document de treball d’ampliació de l’aeroport, elaborat pel Departament de Territori, Habitatge i Transició Ecològica, Aena i el Ministeri de Transports i Mobilitat Sostenible, assegura que se seguiran “criteris ambientals de darrera generació per ser una infraestructura punta en sostenibilitat i eficiència”, però no fa referència a uns topalls concrets d’emissions. Verificat ha contactat amb el Departament de Territori per accedir a les xifres concretes, però s’ha pogut a accedir al nou document on asseguren que es descriu el topall perquè encara no s’ha fet públic. 

El document assegura que “les emissions de CO₂ del conjunt de l’aeroport (incloent-hi accessibilitat, operacions aèries i gestió aeroportuària) estaran alineades amb els objectius europeus del Green Deal i de la mateixa infraestructura de NET ZERO al 2030”.

L’ampliació actual de l’aeroport, amb una pista nova de 3.160 metres que afectarà part de la zona natural que pertany a la Xarxa Natura 2000, augmentarà la capacitat per operar vols intercontinentals, i es passarà del màxim de 80 operacions per hora a 90, un augment de la capacitat d’un 12,5%. 

Ja el 2020, l’Ajuntament de Barcelona, en el marc de la declaració d’emergència climàtica, publicava un comunicat on detallava que “port i aeroport emeten 4 vegades més CO₂ que el total de la ciutat” i detallava una bateria de propostes per a reduir els gairebé 8 milions de tones de CO₂ que provoquen les activitats d’aquesta infraestructura. Entre elles, estava eliminar els “vols de menys de 1.000 quilòmetres que disposin d’alternatives ferroviàries inferiors a 7 hores”. 

El 2021, la Comissió Europea ja va obrir un expedient d’infracció per la desprotecció del pulmó verd del Prat per culpa de l’aeroport i el port. Aquest mes de juny, des de la Comissió van instar a emprendre les mesures necessàries per a posar fi a l’expedient obert abans d’aprovar el nou projecte.Segons la Llei 21/2013, de 9 de desembre, d’avaluació ambiental, les infraestructures com els aeroports s’han de sotmetre a una avaluació ambiental per garantir els principis de protecció ambiental, precaució, acció preventiva i correcció d’impactes. Les administracions tenen la funció d’emetre informes declaracions ambientals, mentre que les persones promotores han d’elaborar estudis ambientals que identifiquin i analitzin els efectes significatius sobre el medi ambient.

L’ampliació d’el Prat augmentarà un 12,5% la capacitat operativa 

Tal com assenyala el Parlament Europeu, el transport és responsable de més del 30% de les emissions de CO₂ a la Unió Europea, i el transport aeri té un impacte especialment significatiu. Una estimació de l’International Council on Clean Transportation (ICCT) basada en els vols de l’any 2018 calculava que la contribució del sector aeri al canvi climàtic a escala mundial és d’aproximadament 918 milions de tones de CO2e (diòxid de carboni equivalent, una unitat per estandarditzar l’impacte de diferents gasos), un 2,4 % de les emissions mundials. Aquest nombre representa augment del 32 % en relació amb els darrers 5 anys. “Des del punt de vista global, i fins que no hi hagi la irrupció tecnològica dels avions de zero emissions, qualsevol increment en les operacions i els passatgers tindrà com a principal impacte l’increment d’emissions de GEH”, assegura l’informe de l’agència Barcelona Regional sobre l’encaix ambiental de l’Aeroport de Barcelona El Prat Josep Tarradellas. “Hi haurà un increment net de les emissions si realment a nivell global s’incrementen les operacions (vols d’avió) i els quilòmetres recorreguts, però resulta difícil fer qualsevol projecció donada la manca de previsions al respecte”.

«Som 8 milions [d’habitants a Catalunya] de 8.000 milions [d’habitants al món], no ens pensem que Catalunya amb 8 milions d’habitants podem tenir una incidència en 8.000 milions. Té molt més impacte decisions que puguin prendre països molt més grans que nosaltres.»

Salvador Illa, president de la Generalitat de Catalunya

Si bé és cert que la reducció de les emissions en l’àmbit català no tindrà el mateix impacte que una reducció en els grans països principals emissors de gasos d’efecte hivernacle, com la Xina, tots els passos per reduir el canvi climàtic tenen un impacte positiui la cooperació global és essencial per aconseguir-ho.  “Qualsevol emissió que es redueixi contribueix a no passar dels famosos 1,5 graus», tal com assenyalava Enric Aguilar, climatòleg i director del Departament de Geografia de la Universitat Rovira i Virgili (Tarragona), en una altra verificació publicada per Verificat. 

Whatsapp icono

Envia'ns per WhatsApp el que vulguis verificar i ens hi posarem
695 225 233

Educació en l'era de la desinformació
Projectes d'alfabetització mediàtica i informacional per promoure una ciutadania crítica
Desfake
icona de cor de donació
Et necessitem

Amb la teva aportació contribuiràs a un debat polític més saludable i ajudaràs a impulsar projectes educatius per ensenyar a navegar el caos informatiu i a defensar-se de la desinformació.

Articles relacionats

No s'han trobat articles relacionats

Especials

  • Biocombustibles: són realment sostenibles?

    Analitzem els missatges publicitaris i les narratives que arriben a les xarxes i al debat polític sobre carburants d’origen biològic

  • Les mentides intoxiquen el planeta

    T’oferim dades contrastades i amb base científica per combatre les narratives que neguen la crisi climàtica